Cayetana Álvarez de Toledo ha reclamat avui als presos polítics que demanin perdó per la "destrucció civil" de Catalunya. Així ho ha dit en l'acte de presentació dels caps de llista al Congrés a les quatre demarcacions catalanes. La candidata ha fet referència a la petició de perdó feta pel president mexicà a Espanya per preguntar-se "quan els dirigents independentistes demanaran perdó pel present?".
Álvarez de Toledo ha anunciat que el PP impulsarà una iniciativa perquè els processats per "atemptar contra la democràcia" no puguin ser candidats en unes eleccions. La candidata ha recordat la petició que es fessin fora de les institucions públiques els llaços grocs i ha afirmat que això ha de fer-se efectiu més enllà del moment de la campanya electoral. Ha repetit alguns dels seus atacs contra la televisió pública catalana, com que "o TV3 és de tots o s'ha de tancar".
En el transcurs de l'acte, el presdient del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha presentat la seva formació com un "valor segur", afirmant que els eu projecte "no proposa solucions màgiques però és l'únic que funciona". A més d'Álvarez de Toledo, els altres caps de cartell són Jordi Roca per Tarragona, Dante Pérez per Lleida i Sergio Santamaría per Girona.
Ãlvarez de Toledo exigeix als presos que demanin perdó per la «destrucció civil» de Catalunya
Els populars presenten els seus caps de cartell per a les eleccions del 28-A
ARA A PORTADA
Publicat el 30 de març de 2019 a les 14:17
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador