L'atzucac causat per la decisió del conseller de Governació, Jordi Ausàs, de cedir suport i logística a la consulta sobre la independència a Barcelona podria tenir diverses lectures. Una, de ben clara, és un posicionament de darrera hora de cara el 28 de novembre. Un exemple del famós “marcar paquet” de Joan Puigcercós. Potser és així. Però, en qualsevol cas, és una decisió que afecta a una munió de voluntaris que –com la majoria del món civilitzat- creuen en l'existència d'un dret a reclamar un reconeixement com a font independent d'activitat humana. I per tant, sigui legítima o no la seva petició, la resposta del conseller si que ho és.
Saben alguns lectors que des d'aquesta mateixa columna fa dues setmanes recomanaven al conseller Jordi Ausàs, que a la vista del seu full de serveis, es dediqués a ballar amb vídues. Però si es manté ferm o “inasequible al desaliento” que afirmen els espanyols –potser dit així ho entenen millor-, podria expiar culpes.
Des de Governació avisaven ahir que no dirien res per “lleialtat institucional”, com si Montilla n'hagués tingut. El President que després d'enviar a l'escorxador a una Esquerra -que per un motiu o altre un bon dia es va creure allò que als espanyols se'ls podia convèncer- ara es vanta de ser el més espanyol del Baix Llobregat. Set anys de pluja fina per quedar més xop d'espanyolisme.
Ausàs, aguanti. I si li cal ajuda, faci com els bisbes de Tarragona que demanen a la Moreneta que la gent tingui seny el dia 28. En qualsevol cas, vostè aguanti, la Barcelona democràtica li agrairà.