Que se sàpiga, la Unió Europea no té cap interès a expulsar els 7'5 milions de catalans que fa bastants anys que portem a la butxaca -cada cop menys- euros i encara més temps que hem penjat la bandera blava a tots els màstils, conjuntament amb les quatre barres. No hi ha hagut queixes especials que afectin les institucions catalanes o el comportament dels nostres representants. De fet, l'europeïsme d'aquesta vella nació de la Mediterrània ha estat tan entusiasta que hi ha hagut campanyes bastant populars per fer del català una llengua d'ús a Europa.

Així que, en principi, podríem afirmar que els ciutadans europeus que estem censats a Catalunya no molestem ningú i que, per tant, la resta de conciutadans de la Unió no tenen la intenció de perjudicar-nos de cap manera. De fet, és molt probable que, almenys fins fa poc, una part substancial de l'opinió pública europea ni tan sols s'hagués adonat de la nostra discretíssima existència política.

Només hi ha petitíssima franja d'europeus, el vèrtex que dirigeix l'estat espanyol, que jura i perjura que tenen manera d'expulsar-nos d'Europa per a, després, trobar les dues mil maneres de vetar-nos durant un temps indefinit. I ens adverteixen que ho faran perquè ni tenim raó, ni se'ns ha de consultar res... Són els mateixos que diuen que ens estimen tant als videos i els manifestos. O sigui amor amb control, que deia aquell anunci.