El ple del Congrés espanyol ha convalidat aquest dijous la reforma financera amb el suport del PP, PSOE, CiU, CC, UPN i FAC, que han sumat 303 vots afirmatius contra 28 negatius (IU, ERC, Geroa Bai, Compromís i UPyD) i sis abstencions (PNB). El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha elevat fins als 52.000 milions -2.000 més dels anunciats- les necessitats de provisions de bancs i les caixes, i ha advertit que les entitats que no s'ajustin als requeriments del decret podran ser objecte de sanció. Segons De Guindos, es demana a la banca que faci un "esforç substancial", però la reforma ha de permetre que l'Estat disposi d'un sector financer "més eficient, més sanejat i amb entitats més solvents".

El decret de sanejament del sistema financer obligarà les entitats a tenir provisions per valor de 52.000 euros per pal·liar la possible caiguda dels actius immobiliaris i estableix limitacions per als sous dels directius de les entitats que rebin ajudes públiques. Segons que ha explicat el ministre d'Economia, les entitats que no cometin "infraccions greus" i no compleixin els requisits del decret en el sanejament dels actius immobiliaris podran ser objecte "d'expedients sancionadors". La norma dóna un any a les entitats per fer aquestes provisions, tret de les que es fusionin, que disposaran del doble de temps per assolir la fita.

Segons el ministre, la reforma portarà l'Estat a tenir "un sector financer més eficient, més sanejat i amb entitats més solvents", i permetrà que els bancs i les caixes estigui en condicions de tornar a donar finançament a l'economia real. Fins ara, ha afirmat, el sector financer "no ha complert de manera eficient la seva tasca de facilitador del crèdit" fet que han recollit les dades de la pròpia UE, que ha dit "que Espanya és el país on més s'ha contret el crèdit". El sanejament, ha dit, és el pas previ ineludible perquè les entitats tornin a obrir l'aixeta del crèdit, i alhora suposa un incentiu perquè els actius puguin ser venuts. El decret no es tramitarà ara com a projecte de Llei.

Suport a la reforma "per responsabilitat"

El PSOE ha donat suport a la reforma perquè entén que és una continuació de les mesures que va posar en marxa el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El secretari general dels socialistes espanyols ja havia apuntat que volia que la seva fos una "oposició útil", tal com va reiterar aquest dimecres en la reunió que va mantenir amb Rajoy a La Moncloa. L'exministre de Treball i portaveu econòmic del PSOE Valeriano Gómez, ha anunciat el vot a favor de la seva formació "per responsabilitat" malgrat que el text del decret diu que fins ara no s'han adoptat mesures en aquesta direcció.

Gómez ha alertat que sense aquest tipus de reformes l'Estat podria acabar essent insolvent, però ha posat en dubte que la reforma es tradueixi en un increment del crèdit a les empreses i famílies, perquè les obligacions de provisions faran que les entitats destinin els seus recursos a aquest objectiu, i no a donar finançament. També ha expressat la preocupació dels socialistes espanyols sobre un possible oligopoli bancari a l'Estat fruit de les fusions, i ha recordat que l'objectiu no hauria de ser tenir entitats més grans, sinó més sanes.

Mesures "valentes" per fer fluir el crèdit

El portaveu econòmic de CiU, Josep Sánchez Llibre, ha afirmat que la seva formació comparteix la necessitat de sanejar el sector i ha apuntat que el decret servirà per millorar la solvència i la competitivitat de les entitats, tot i que CiU reclama també "agilitat i contundència" per assegurar que el crèdit flueix a les petites i mitjanes empreses. "Avui les entitats financeres diuen que no hi ha crèdit solvent, i no donen liquiditat", ha recordat, i per aquest motiu calen "decisions valentes i importants" per assegurar que obren aquesta aixeta, perquè "sense crèdit per demà passat difícilment es generarà activitat productiva".

Possible invasió de competències

Sánchez Llibre també ha expressat la "preocupació" de CiU respecte a les competències autonòmiques respecte a les fundacions. Per això ha demanat al ministre que "clarifiqui" que la reforma no suposarà una invasió perquè tal com està redactat ara el decret deixa entendre que les fundacions de les entitats que sorgeixin de les fusions passaran a tenir residència fiscal a Madrid. Una preocupació compartida pel PNB. El seu portaveu econòmic, Pedro María Azpiazu, ha ofert al govern espanyol una abstenció a canvi del compromís del ministre d'Economia, Luis de Guindos, que introduirà modificacions al text per garantir el marc competencial actual del govern bacs en aquesta matèria.

En el seu torn de rèplica, De Guindos ha expressa la seva voluntat de "consens" i de "diàleg" sobre una qüestió "bàsica" i "vital" per al funcionament de l'activitat econòmica, i ha assegurat que un futur decret recollirà la redacció de manera que quedi clar el respecte per les competències de les Comunitats Autònomes.

La reforma "premia" els bancs

Per contra, la gran majoria de la resta de formacions de l'arc esquerre del Congrés dels Diputats han votat en contra del decret. Començant per IU, tal com havia anunciat al matí Gaspar Llamazares a través de Twitter. El portaveu econòmic de la formació, Alberto Garzón, ha assegurat des de la tribuna d'oradors que la reforma només afavoreix la banca però no farà fluir el crèdit al mercat. Es tracta, ha dit, d'una mesura insuficient que no aporta "res de nou" respecte a les que ja havia posat en marxa l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, i que tan sols aconseguirà que hi hagi menys bancs, però més grans. El decret, segons IU, crearà "monstres" que, si cauen, seran més difícils de rescatar.

La diputada d'ERC Teresa Jordà ha anunciat el vot en contra de la seva formació a una reforma que, segons ha afirmat, té com a objectiu "premiar els banquers que s'han portat malament durant anys" i que constitueix un "bot salvavides" i una "segona oportunitat" a la gran banca, mentre que les famílies i les empreses perden pes, tenen dificultats per accedir al crèdit i es retallen les competències de les CCAA en matèria de caixes. A més, segons Jordà, el decret no garanteix una reactivació del crèdit ni depura responsabilitats entre una banca que és "responsable" de la crisi.