Ana Pontón, el producte més genuí del BNG per fer caure el PP gallec

Sucs de fruita, cafès, pastissets de castanyes i filloas. Ana Pontón (Sarria, Lugo, 1977) al cap de taula del menjador familiar de la casa de Chorente, un llogarret de 364 habitants. A la seva dreta, la mare, Aurita. A l'esquerra, el pare, Luis. Aquest va ser l'escenari que la candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) -amb possibilitats de desbancar el PP a les eleccions gallegues d'aquest diumenge- va escollir per donar el tret d'inici a la seva campanya. Reivindicava les seves arrels humils, en tant que filla d'una mare encarregada d'una explotació ramadera i d'un pare treballador d'una cimentera.

Pontón va ser a qui es van confiar, el 2016, les regnes d'un BNG que feia aigües en plena efervescència de Podem, que a Galícia confluïa amb les Marees i A Nova, un espai ara liquidat. En només vuit anys ha aconseguit refer ponts (té el suport de l'històric Xosé Manuel Beiras) i convertir-lo en un partit amb possibilitats de presidir la Xunta davant el "règim" del PP. Però qui és Pontón, més enllà de la filla orgullosa de les seves arrels? Politòloga de formació, va començar a militar a l'independentisme d'esquerres a l'institut. Està afiliada a Unión do Povo Galego (UPG), el partit comunista hegemònic dins de la samfaina que el 1982 va fundar el BNG.
 
L'any 2004, amb 27 anys, va esdevenir diputada al Parlament gallec i des de llavors la seva trajectòria ha estat institucional. No ha treballat d'altra cosa. El seu perfil jove, la bandera feminista que enarbora i el discurs transversal amb accent social més enllà de la reivindicació independentista la van portar al capdavant del partit el 2016. El BNG havia patit escissions després de deixar el govern autonòmic el 2009. Aquell executiu, presidit pel socialista Emilio Pérez Touriño i on ells eren el soci petit, va ser només un parèntesi entre les llargues presidències de Manuel Fraga i Alberto Núñez Feijóo. El 2016 les enquestes auguraven la desaparició del BNG, però la marca i l'arrelament popular gràcies a la fortalesa de la Confederació Intersindical Gallega (CIG), majoritària al país, els va permetre resistir amb 6 escons. Els analistes van parlar, però, d'efecte Pontón. 

La jove politòloga va rescatar el BNG de l'abisme i de les picabaralles i de resistir es va passar a anar a la una i a pensar en guanyar. Ara, el BNG té 19 escons -el millor resultat de la seva història-, és la primera força progressista a Galícia i aspira al despatx principal del Pazo de Raxoi. Pontón ha reconciliat el BNG amb Anova, fundada arran d'una escissió el 2012 i que després pactaria amb l'Esquerda Unida de Yolanda Díaz i formaria part d'En Marea. Al gener, ella i el coordinador nacional d'Anova, Mariño Noriega, van escenificar el retrobament amb un acte i una abraçada.
 

La més ben valorada i la preferida dels joves

L'entorn de Pontón en destaca les maneres "amables i tranquil·les", lluny de les sortides de to del PP i els cops de geni de l'històric Beiras. És la líder més ben valorada a les enquestes del CIS, amb un 5,78. El 36,8% de la ciutadania gallega la considera la més preocupada pels problemes de Galícia, més fins i tot que l'actual president popular, Alfonso Rueda, a qui s'atribueix un 32,1%. És la primera opció entre els joves (un 43% dels menors de 25 anys asseguren que la votarien) però el CIS detectava que el BNG ha fet forat entre les capes més envellides i rurals, que són majoria a Galícia i fidels al PP. "Fins ara hi havia una desconnexió per com es comunicava el BNG amb les noves generacions", asseguren des del partit. La defensa de la sanitat pública, la sostenibilitat, el dret a l'habitatge o la inversió en ciència han estat banderes com a cap de l'oposició. 

Sense referències a Catalunya

A diferència del PP, que ha aprofitat la campanya per fer foc envers l'amnistia i els indults, i del PSOE, que no se n'ha pogut escapar, Pontón no ha desviat la mirada de Galícia i ha evitat el marc de la dreta. Però quina és la relació de Pontón amb dirigents independentistes catalans? L'ha estudiada el periodista catalanogallec Silvio Falcón, autor amb l'historiador Andreu Pujol de A la sobirania per l'esquerra (Angle Editorial i Premi Fundació Irla), que analitza la convergència d'estratègies entre ERC, EH Bildu i el BNG. Al pròleg s'hi recullen paraules de Pontón: "El nacionalisme, el sobiranisme, per a nosaltres no ha estat mai, ni pot ser, un espai tancat i delimitat al qual adherir-se, sinó una eina oberta, transformadora i útil", explica.

En conversa amb Nació, Falcón explica per què el BNG, que comparteix candidatura amb ERC i EH Bildu a les europees i membresia a l'Aliança Lliure Europea, no ha mirat ni a Catalunya ni a Euskadi en la campanya malgrat els vincles. Argumenta que són molts d'anys de procés i de "guerra bruta impulsada pel PP" i que ara és "lògic" que Pontón faci una campanya centrada "únicament" en Galícia. 

El Bloc no ha volgut que, malgrat els intents de la dreta mediàtica i el PP, les aliances amb ERC i EH Bildu siguin protagonistes. "Que no en parli en campanya és com quan Feijóo no parla en campanya de les coalicions amb Vox", apunta. Ara bé, això no impedeix que Pontón s'hagi reunit aquesta legislatura amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que Oriol Junqueras fos protagonista al Dia de la Pàtria Galega de 2021, ni que el BNG hagi votat i defensat l'amnistia a Madrid. Pontón va fer campanya amb Otegi i Junqueras per Aragonès a les catalanes del 2021. Ara, però, els gallecs no han volgut organitzar cap acte amb catalans i bascos en campanya per evitar regalar arguments al PP.
 

Emotiva ovación na Quintana a @junqueras. Sen palabras!