La tempesta s'ha desfermat sobre Saura, que ha gaudit del suport d'ERC i PSC. Hereu parla de càmeres que controlen les estacions però que, tanmateix, no està clar si serien gaire útils per aturar un home-bomba.
La crispació que el cas de les detencions del Raval ha desfermat en els mitjans de comunicació i en la classe política retrata un drama: el d'uns poders polítics desbordats per un fenomen que trenca tots els esquemes de les rutines policials.
I aquest és un factor més de crisi que se suma a l'any horrible del 2007 barceloní. Les velles receptes del "no tingueu por, estigueu tranquils" es confirmen com a insuficients. Aquesta vegada tot s'ha construit a partir d'un confident no identificat, en qui el jutge sembla confiar cegament. El temps dirà si té prou motius o no. El periodisme escriu i pontifica d'oïdes, sense saber res del cert, sumant discurs al voltant dels monòlegs de distints personatges: conseller, jutge, fiscal general, ministre...
Qui sap si la por ha entrat a Barcelona només a partir de la paraula. I tot era una ficció del confident sense rostre (aquesta vegada). Seria una mostra més que el terror, real o no, ja es cola per totes les escletxes de la nostra societat. Una economia de despesa per al terror, que influeix sense necessitat d'actuar. La tranquil·litat, venguin el discurs que venguin Saura i Hereu, és impossible.
