Per tercera vegada consecutiva els madrilenys, espanyols per antonomàsia, s'han quedat amb un pam de nas a l'hora d'intentar organitzar uns Jocs Olímpics. Per molta il·lusió, molta 'corazonada' i molt 'pálpito', un cop més s'han quedat fora de la cursa olímpica. De Barcelona estant no els ocultaré que la desfeta madrilenya ha estat rebuda amb un somriure d'alleujament, perquè tots sabem que quan els espanyols es posen més nacionalistes que d'ordinari són insuportables.
Ara bé, l'eliminació de Madrid tampoc no és una bona notícia. A banda que anar a Madrid amb aquesta joia de l'enginyeria social anomenada AVE -així ens ho han volgut vendre, fent-nos creure que una nació són unes connexions ferroviàries- hauria resultat infinitament més barat que viatjar a Tòquio, el fet és que amb l'Estat espanyol convertit en focus de l'interès mundial es conservava l'esperança que les demandes d'independència de Catalunya es resoldrien per la via de la democràcia i del reconeixement de la voluntat popular, però amb Madrid sense la seva joguina olímpica res fa pensar que Espanya s'avingui a acceptar que els catalans volem seguir el nostre camí.
Una llàstima doncs, que Espanya no organitzi els Jocs Olímpics del 2020, tot i que, comptat i debatut, almenys els espanyols s'estalviaran el tràngol d'haver de veure a casa seva com els esportistes catalans competeixen, aquest cop sí, sota la seva pròpia bandera.
