N340, primer quilòmetre. Just a tocar de l'A7, en una mena de terra de ningú entre Los Castaños i Los Giles, dos pobles petitons d'Almeria,  hi ha una guingueta quieta. Res no diu per a què serveix. A dins hi ha un drap negre i brut, peles de taronja i una garrafeta de vi dolç buida embolcallada amb vímet. Hi penja un cartell. S'hi veu una donassa retratada. És una mena d'executiva d'una concessionària pública amb un puntet picantó de tavernera del port. Es diu Susana Díaz i vol ser presidenta d'Andalusia pel partit que fa 30 anys que hi governa. 

Aquest pessebre que ha retratat amb desimboltura Adrià Costa és el quilòmetre 0 d'una ruta d'aproximadament 6,000 quilòmetres amb què volem explicar què hi passa a Andalusia a cinc dies de les seves eleccions. Uns comicis que encetaran una traca electoral a tot l'Estat marcada per la crisi, la corrupció, la degeneració del règim del 78 i, sobretot, per Catalunya i el seu procés. 

Intentarem explicar la cara B d'una Andalusia amargada pels tòpics, per les creences i per les llegendes. Volem descobrir el PER, si Curro Jiménez era carlí, l'humor de Lepe, la revolta de Marinaleda, l'anarquisme cordovès, l'independentisme granadí, o la veritat de l'aclamada Andalunya. Cap pretensió. Només certificar que aquell estigma del poeta - “El sud existeix, però el nord és qui ordena”- és més fals que un duro sevillano. Manllevem  l'eslògan de Díaz per canviar-lo. Andalusia, molt per explicar. Benvinguts.