13
de febrer
de
2017, 20:15
Actualitzat:
14
de febrer,
17:23h
Sembla que el Tribunal Constitucional (TC) està condemnat a tenir un president que hagi militat en el Partit Popular. Així va ser amb l’actual, Francisco Pérez de los Cobos. Ara toca elegir un nou president, ja que el 2 de gener va culminar el mandat de Pérez de los Cobos. Tot és a punt perquè el Senat elegeixi els quatre magistrats nous que han d’entrar al TC gràcies al nou pacte bipartidista (PP i PSOE).
El govern de Mariano Rajoy vol garantir que el Tribunal Constitucional estarà en “bones mans”, i més en l’actual moment, quan el procés català entra en una via decisiva entorn del referèndum. En el seu discurs davant el XVIII congrés del PP, Rajoy va insistir en què el partit que governa l’Estat és l’únic que assegura l’estabilitat institucional. I és precisament això, és a dir, tenir les institucions ben afermades el que pretén l’executiu espanyol. Per assolir-ho, cal tenir figures “segures” en els llocs sensibles. La presidència del Constitucional és una d’elles.
Andrés Ollero Tassara (Sevilla, 1944) és un perfil de confiança. Molt més que un jutge conservador, és un ideòleg de la dreta judicial, especialitzat en Filosofia del dret i amb vocació de lideratge a la judicatura. Va ser ell el ponent de la sentència que el 2 de desembre de 2015 va anul·lar amb una rapidesa de rècord –només tres setmanes després del recurs presentat per l’executiu espanyol- la declaració sobiranista del Parlament. Una sentència que es va assolir per unanimitat, tal i com volia el govern i com Pérez de los Cobos i Ollero van elaborar.
L'octubre passat, el TC va demanar a la fiscalia que actués contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès que la cambra debatés les conclusions de la comissió del Procés Constituent. En aquest cas, el ple del tribunal va aprovar una resolució que assegurava que Forcadell no estava obligada a actuar com ho va fer, permetent el debat. l'autor de la resolució era Andrés Ollero.
Profundament conservador
Nét de militar, Andrés Ollero va coquetejar políticament en els anys setanta amb Manuel Clavero Arévalo, polític andalús de posicions molt suaument autonomistes que va acabar entrant a la UCD. Ollero, d’un catolicisme molt estricte, es va vincular a l’Opus Dei i va militar al Partit Demòcrata Popular, democristià, abans d’ingressar al PP, pel qual va ser diputat durant disset anys (1986-2003).
El seu lligam amb el PP és un element que ha generat polèmica. Però a aquestes alçades ja sembla que això són petiteses en el funcionament força anòmal del TC els darrers anys. Aquest catedràtic de Filosofia del Dret va entrar al Constitucional l’any 2012, i des d’aleshores ha passat a formar part destacada del bloc conservador de magistrats.
La seva vocació pel combat de les idees –conservadores, això sí- ha estat una constant en la seva trajectòria. Va ser un dels impulsors d’un think tank anomenat Fundación Ciudadanía y Valores, que presideix l’ex-ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, i s’ha caracteritzat tothora per un discurs molt tradicional.
Ha definit el matrimoni homosexual com a “inconcebible” i fa molts anys va escriure un article on afirmava que l’avortament era un “acte de guerra” de la mare contra el seu fill. Sobre aquest tema, és molt intransigent i té estudis publicats estudis on exposa les seves creences (com El aborto en España. Análisis de un proceso sociopolítico, o Bioderecho, en què manifesta la seva oposició a l’eutanàsia).
El govern de Mariano Rajoy vol garantir que el Tribunal Constitucional estarà en “bones mans”, i més en l’actual moment, quan el procés català entra en una via decisiva entorn del referèndum. En el seu discurs davant el XVIII congrés del PP, Rajoy va insistir en què el partit que governa l’Estat és l’únic que assegura l’estabilitat institucional. I és precisament això, és a dir, tenir les institucions ben afermades el que pretén l’executiu espanyol. Per assolir-ho, cal tenir figures “segures” en els llocs sensibles. La presidència del Constitucional és una d’elles.
Andrés Ollero Tassara (Sevilla, 1944) és un perfil de confiança. Molt més que un jutge conservador, és un ideòleg de la dreta judicial, especialitzat en Filosofia del dret i amb vocació de lideratge a la judicatura. Va ser ell el ponent de la sentència que el 2 de desembre de 2015 va anul·lar amb una rapidesa de rècord –només tres setmanes després del recurs presentat per l’executiu espanyol- la declaració sobiranista del Parlament. Una sentència que es va assolir per unanimitat, tal i com volia el govern i com Pérez de los Cobos i Ollero van elaborar.
L'octubre passat, el TC va demanar a la fiscalia que actués contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès que la cambra debatés les conclusions de la comissió del Procés Constituent. En aquest cas, el ple del tribunal va aprovar una resolució que assegurava que Forcadell no estava obligada a actuar com ho va fer, permetent el debat. l'autor de la resolució era Andrés Ollero.
Profundament conservador
Nét de militar, Andrés Ollero va coquetejar políticament en els anys setanta amb Manuel Clavero Arévalo, polític andalús de posicions molt suaument autonomistes que va acabar entrant a la UCD. Ollero, d’un catolicisme molt estricte, es va vincular a l’Opus Dei i va militar al Partit Demòcrata Popular, democristià, abans d’ingressar al PP, pel qual va ser diputat durant disset anys (1986-2003).
El seu lligam amb el PP és un element que ha generat polèmica. Però a aquestes alçades ja sembla que això són petiteses en el funcionament força anòmal del TC els darrers anys. Aquest catedràtic de Filosofia del Dret va entrar al Constitucional l’any 2012, i des d’aleshores ha passat a formar part destacada del bloc conservador de magistrats.
La seva vocació pel combat de les idees –conservadores, això sí- ha estat una constant en la seva trajectòria. Va ser un dels impulsors d’un think tank anomenat Fundación Ciudadanía y Valores, que presideix l’ex-ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, i s’ha caracteritzat tothora per un discurs molt tradicional.
Ha definit el matrimoni homosexual com a “inconcebible” i fa molts anys va escriure un article on afirmava que l’avortament era un “acte de guerra” de la mare contra el seu fill. Sobre aquest tema, és molt intransigent i té estudis publicats estudis on exposa les seves creences (com El aborto en España. Análisis de un proceso sociopolítico, o Bioderecho, en què manifesta la seva oposició a l’eutanàsia).