A casa seva, es pot veure una fotografia del seu fill Alexandre parlant amb Barack Obama a la Casa Blanca, on va treballar dos anys a l'oficina de Pressupostos. L'exconseller explica divertit que l'any 2011, mentre ell preparava els comptes del Govern Mas, el seu fill feia el mateix... a l'administració Obama. Pragmàtic i de mirada llarga, savi sense impostacions, explica a NacióDigital com veu el moment polític.

- Ha escrit que la nostra història passa per Berlín. Creu en la possibilitat d'una negociació?

- Dubto molt que estigui havent-hi cap negociació en aquests moments. Si fos molt secreta, jo no n'hauria de saber-ne res, però la meva impressió és que estem en una fase en què no hi ha cap negociació, i això és desafortunat. També és cert que, en la situació en què hem arribat, els passos que serien necessaris per a una distensió no necessiten coordinar-se gaire.

- Què caldria, per les dues bandes?

- Per la part de les autoritats espanyoles, distensió vol dir allunyar-se de la via repressora, que és un camí molt pervers. I per part nostra, cal el mateix comportament tingut fins ara, exquisidament pacífic, i el compromís de no prendre decisions unilaterals, que ja hi és però que es pot fer més explícit. Això és el que ens interessa. Ara la paraula la tenen les autoritats espanyoles.
   
- És arriscat esgotar el termini que porta al 22 de maig?

- El president ens va demanar que li féssim confiança per gestionar la situació fins al 22 de maig. Jo li faig confiança perquè gestioni la formació d'un Govern abans del 22 de maig.  Queda un mes, que ho gestioni el president. El 22 de maig hem de tenir Govern.

- El Govern ha de ser efectiu, provisional, amb perfils molt tècnics?   

- Jo he utilitzat el terme tècnic, però és només una paraula. No serà possible aspirar a un Govern amb presència dels màxims dirigents polítics. Ens haurem d'acostumar al fet que el lideratge polític estarà fora del Govern, que serà un element més de l'activitat política. Aquest és un canvi de mentalitat que imposen els fets. Però no és quelcom desconegut. Hi ha països que han pogut funcionar així. Davant de l'argument que això no serà un Govern en plenitud, diria que, fins i tot en el cas més extrem, que l'executiu espanyol aconseguís reduir el govern de la Generalitat a un organisme administratiu, tindria sentit que aquesta administració estigués dirigida per gent en sintonia amb la majoria parlamentària.   

- Quin perfil creu que hauria de tenir el nou conseller d'Economia i Finances? Més polític? Més tècnic?

- Tot indica que el conseller d'Economia i Finances serà el senyor Pere Aragonès, i li tinc tota la confiança.

"Malversació? Hisenda té un control absolut dels pagaments fets per la Generalitat"

- Després del xoc entre el jutge Llarena i el ministre Montoro, creu que l'acusació de malversació ha quedat molt afeblida?

- Estem veient tensions dins del complex de l'Estat, que no em sembla un fet insignificant. Això hauria de servir perquè els que tenen responsabilitats polítiques les han d'exercir. La judicialització de la política ha estat un error. Pel que fa a la malversació, des de fa temps, Hisenda té un control absolut dels pagaments fets per la Generalitat.    
 
- En el llibre Turbulències i tribulacions (amb Albert Carreras i Ivan Planas), explica que la predisposició al diàleg per part del primer govern de Rajoy es va acabar amb la derrota del PP a les eleccions andaluses, el març del 2012.

- Sí. Entre març i juliol del 2012 hi ha un moment clau. És una fase d'accentuació de la crisi. Recordem que és quan Mario Draghi, al juliol, va assegurar que es faria tot el que calgués per salvar l'euro. En aquell moment, el ministre Montoro aconsegueix d'Europa que li doni més temps per a l'ajustament pressupostari, però no fa el que era de sentit comú un cop s'acabava d'aprovar a la llei d'estabilitat pressupostària, que era repartir aquest marge extra entre el govern central i les autonomies. En comptes d'això, fa just el contrari. A l'administració central es guanya marge per la part d'Europa i de les autonomies. Així es comunica a les autoritats europees: el problema fiscal a Espanya és el problema de les autonomies.  L'ajust també es desplaça cap a l'administració local, que està en situació de superàvit.  

- Com és el personatge Cristóbal Montoro?

- Sóc molt inadequat per fer descripcions psicològiques de la gent. He tractat molt Montoro aquests anys. Deixi'm ser positiu: quan tractes molt algú, l'acabes sabent interpretar.  

"Montoro és més apassionat en termes negatius sobre les autonomies en general i com s'integren en l'Estat que amb Catalunya en particular"

- Respecte a Catalunya, dins del govern és dels més incomprensius o no?

- El ministre Montoro és més apassionat en termes negatius sobre les autonomies en general i com s'integren en l'Estat que amb Catalunya en particular. Ell té una concepció centralista, piramidal, pel que fa a la hisenda espanyola. No l'he sentit mai -tampoc tocava- fer cap comentari despectiu respecte de la llengua o la identitat catalana.  

- Vostè ha creat escola, cosa que vol dir que ha tingut molts bons alumnes. Una d'elles és Elsa Artadi?

- Home, he de contestar que sí. (Somriu) Però com voldrà llegir moltes coses en això, no en llegeixi més. Elsa Artadi és una persona molt capaç i molt educada. Tindrà un paper important. Jo li desitjo el millor i li agraeixo que s'hagi compromès en la política del país.
 
- Catalunya ha d'assistir a les reunions de presidents autonòmics o del Consell de Política Fiscal i Financera?

- Depèn. Això no té una resposta absoluta. Depèn de cada moment. El que sí que és important és que això s'ha de decidir des de Catalunya, no com s'està fent ara, que s'està decidint des del mateix ministeri. En aquests moments, si el ministeri diu que Catalunya ha d'assistir, Catalunya assisteix. En cada moment s'ha de fer el càlcul de què és el que convé més.   

"El més greu del cas Cifuentes no és qui ha rebut el títol, sinó qui l'ha donat"

- Vostè ha estat conseller d'Universitats i el cas Cifuentes ha posat els focus sobre els màsters. Ho veu un fet molt greu que pot esquitxar el sistema universitari espanyol?

- A mi el que m'inquieta més d'aquest afer no és la senyora Cifuentes. No és qui ha rebut el màster, sinó qui l'ha donat. El que esperaria serien dimissions a la Universitat Rei Joan Carles. No són moments de dir que es un assumpte que afecta només  la URJC. El sistema universitari ha de veure que aquest tema és greu i pot afectar la reputació col·lectiva. Els universitaris són els mateixos que han d'exigir comptes a la Universitat Rei Joan Carles.    

- És president del patronat del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). Aplega set dels principals centres de recerca catalans. Li preocupa l'estat de la recerca en aquests moments?

- El sistema de recerca català ha demostrat ser resilient en aquests anys de crisi, fins i tot sorprenentment resilient. Abans de la crisi, la recerca va tenir un període bo i va poder resistir-la. Però ens enganyaríem si això ho extrapoléssim. El sistema necessita suport, la universitat necessitaria canvis legislatius importants. Des del 2007 fins ara, només hi ha hagut dos països a la Unió Europea que han baixat la participació de l'R+D en el seu PIB, tant privada com pública, que són Finlàndia (per l'efecte de la crisi de Nokia) i Espanya.
 
- En tota la resta de països ha augmentat?

- A Grècia ha augmentat, a Irlanda ha augmentat, a Portugal ha augmentat. El col·lapse més gran es dona en la inversió privada i el problema principal és que les empreses, tant espanyoles com catalanes, inverteixen poc en R+D. Per part de les administracions públiques, caldria un esforç més gran. El que passa amb la despesa pública en R+D és que en bona part són crèdits, perquè no compten com a dèficit, i el pressupost s'executa només en una part, cosa que vol dir que la part de crèdits de despesa pública no s'executa. S'hauria de recomposar tot el tema de la despesa pública en recerca.

"Encara no sabem si Trump és el cant de cigne del passat o una forma confusa de generar una nova realitat política"

- Ha estat professor en algunes de les universitats més prestigioses dels Estats Units, com Berkeley i Harvard. Coneix molt bé el país. Com s'explica un fenomen com Donald Trump?

- Això també sorprèn molt a molts nord-americans. Encara no sabem totes les implicacions del fenomen Trump. Si és un fet estructural o ha estat un accident i serà un parèntesi. En algunes coses connecta amb tendències ideològiques, com amb la reducció d'impostos, que coincideix amb les propostes del Partit Republicà. Però, en molts altres temes, fa coses oposades, com en el proteccionisme, que més aviat es trobava entre els demòcrates. Però part del motiu de la victòria de Trump és per haver apel·lat a sectors tradicionalment demòcrates, com els treballadors de la indústria més tradicional. Si Trump és el cant de cigne del passat o una forma confusa de generar una nova realitat política encara no ho sabem.   

- La política econòmica de Trump pot tenir efectes positius, si més no, per l'economia nord-americana?

- No ho crec. El futur de l'economia nord-americana és continuar sent líders de la nova economia. El futur dels Estats Units al món és Silicon Valley. La política de Trump és bona per a Silicon Valley? En impostos, sí. Però en la resta, no. Són empreses que volen el màxim d'obertures comercials i no són particularment pro-Trump.