Íñigo Méndez de Vigo: un europeista convençut per fer oblidar Wert

Farà la funció de portaveu i manté la cartera d'Educació després d'haver exercit de secretari d'Estat per a la Unió Europea i acumular una llarga experiència com a eurodiputat

Publicat el 03 de novembre de 2016 a les 18:12
Íñigo Méndez de Vigo Montojo (Tetúan, 1956) va assumir una tasca complexa quan Mariano Rajoy va decidir prescindir del polèmic José Ignacio Wert, premiat amb la funció d'ambaixador davant de l'OCDE a París. Destinat gairebé dues dècades a Estrasburg i Brussel·les, Méndez de Vigo va deixar la secretaria d'estat per a la Unió Europea l'estiu del 2015 per defensar el desplegament de la Lomce, projecte personal de Wert, el ministre pitjor valorat de la democràcia (en l'enquesta del CIS del novembre del 2013 va obtenir un 1,46). Menys procliu al titular que el seu predecessor, el ministre ha estat contingut per refer ponts amb la comunitat educativa i el sector cultural. Mantindrà la cartera en la segona legislatura de Rajoy i també assumirà la funció de portaveu, fins ara en mans de Soraya Sáenz de Santamaría.  

De perfil conservador i etiqueta democristiana, Méndez de Vigo suma una dilatada trajectòria al partit, com la seva família política. La seva sogra, Begoña Urquijo, va ser tresorera d'Alianza Popular (AP). De pare militar -mort prematurament-, és el gran de quatre germans: Beatriz ha fet tota la trajectòria professional a la intel·ligència espanyola (CNI), Pedro és tinent coronel i Valeria treballa en una ONG. La seva àvia materna és l'escriptora Carmen de Icaza, baronessa de Claret, títol nobiliari que va heretar 1980. 

A Méndez de Vego l'avalen 17 anys com a eurodiputat, on va forjar amistat amb José Manuel García-Margallo, una relació que s'ha refredat amb el temps. Del seu currículum també se'n destaquen funcions rellevants en l'àmbit de les relacions internacionals. Va ser el polític espanyol que més va participar en l'elaboració de la fallida Constitució europea, reconvertida en el Tractat de Lisboa.  

Europeista convençut, el ministre d'Educació també va convertir-se en el rostre més proper a Rajoy durant les cimeres de caps d'estat i de govern de la UE. En el treball compartit per preparar aquelles sessions va teixir una relació de confiança amb el president espanyol que no podien exhibir altres secretaris d'estat. Méndez de Vigo va ser el responsable d'argumentar la fiabilitat d'Espanya davant dels governs europeus en el pitjor moment de la crisi, l'estiu del 2012, quan la prima de risc estava disparada i totes les mirades se centraven en la Moncloa. Uns anys abans, el 2009, havia pensat en cedir pas a Brussel·les, però el mateix Rajoy el va convèncer de continuar. Aquesta setmana també ho ha fet. Repetirà com a ministre d'Educació.