Iñaki Antigüedad, celebrant els resultats a les eleccions espanyoles del 20 de novembre. Foto: Amaiur.

Moderació en les formes, contundència en el fons. El diputat d'Amaiur al Congrés espanyol Iñaki Antigüedad ha deixat clar quina actitud adoptarà la seva formació durant la desena legislatura espanyola: l'esquerra abertzale no ha anat a Madrid a cridar i gesticular, sinó a estendre la mà al futur president espanyol, Mariano Rajoy, perquè pugui resoldre el conflicte territorial espanyol d'una vegada per totes i "esdevingui un estadista". "No reclamarem aquí la independència, això ho farem mitjançant un acord entre les forces basques", li ha espetat Antigüedad.

Segons el diputat basc, els set representants d'Amaiur són a Madrid "disposats a escoltar i a ser escoltats, sense perdre les formes i sense prepotència", deixant clar que la seva formació va ser la més votada al conjunt d'Euskadi i Navarra.

"Som independentistes, perquè si l'Estat és bo per als espanyols, per què ha de ser dolent per als bascos? Quan reclamem un Estat basc ho fem per aconseguir sortides dignes a la crisi, des del nostre àmbit de decisió", s'ha preguntat. Però ha assegurat: "No venim aquí a reclamar simplement la independència. Això ho farem mitjançant un acord entre les forces basques."

Antigüedad ha explicat que, a Madrid, Amaiur hi ha anat per trobar-hi un Estat espanyol que esdevingui un agent actiu per resoldre el conflicte territorial. "Vostès mateixos ens han dit que el projecte d'Amaiur no entra a la Constitució. Per tant, és evident que el problema és de naturalesa política, hi ha una confrontació de projectes polítics", ha reflexionat, tot sentenciant: "Estem condemnats a entendre'ns."

Antigüedad ha instat Rajoy a ser "radical", és a dir, "partidari de reformes extremes, especialment en el terreny democràtic", segons que defineix la pròpia Real Academia Española de la llengua.

Segona transició

Antigüedad, fent-se seva la terminologia emprada recentment pel president català, Artur Mas, ha reflexionat: "Potser aquest país ha de fer una segona transició, que acabi allò que no va acabar la primera i que respecti les nacionalitats històriques", respectant-los el dret d'autodeterminació.