Les eleccions del 25 de setembre a Itàlia van portar al primer pla moltes pors d'ahir. Germans d'Itàlia, partit d'origen neofeixista, es va convertir en la força majoritària del país i la seva dirigent, Giorgia Meloni, va sumar poc després una aliança amb les altres formacions de dreta, la Força Italia de Silvio Berlusconi i la Lliga de Matteo Salvini. Meloni ja és primera ministra. Per primer cop, una hereva del llegat mussolinià es troba al davant de la tercera economia de l'euro. 

El desgast de les forces tradicionals, una extraordinària fragmentació i les picabaralles esgotadores de l'àmbit del centre i l'esquerra van aplanar al camí cap a l'única líder que no havia governat en les darreres dècades, tret d'una breu etapa com a ministra de Joventut. De moment, Meloni està demostrant certa astúcia, no mostrant encara les seves cartes, en un estil molt aliè al que ha caracteritzat alguns dels seus socis, els vehements i esperpèntics Salvini i Berlusconi.

[noticia]239882[/noticia]
L'atzar -o alguna clau que envia el destí perquè les societats democràtiques europees no s'adormin- va fer que la victòria de Meloni coincidís amb pocs dies de diferència amb el centenari de la Marxa sobre Roma, el cop d'estat dirigit pel fundador del feixisme l'¡octubre del 1922 que va acabar amb la democràcia italiana. Aquest cop, el primer acte ha estat a través de les urnes. Veurem.