El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la querella que la Fiscalia va presentar contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per uns delictes de desobediència i prevaricació. L'encarregada de la instrucció serà la magistrada Maria Eugenia Alegret, que haurà d'investigar els fets que el fiscal superior, José María Romero de Tejada, considera delictius .

De moment, això no significa que Forcadell hagi comès cap delicte. Com recorda el TSJC en la interlocutòria dictada aquest dimarts, la seva valoració es limita "a un judici de versemblança sobre la qualificació delictiva dels fets denunciats i la seva presumpta atribució al querellat o denunciat, sense que en aquest moment processal puguin ni hagin d'oferir-se majors explicacions ni proves, en tant la resolució d'admissió és precisament la que obre la investigació judicial".

Inhabilitació, sí; presó, no

Segons el Codi Penal espanyol, el delicte de desobediència que la Fiscalia creu que Forcadell ha comès pot implicar "una pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys". El ministeri públic sosté que la presidenta del Parlament va actuar amb la "voluntat única i definida de tirar endavant" la resolució del 9 de novembre. A més a més, considera que la petició que Turull i Gabriel van fer per introduir la votació a l'ordre del dia és un "ardit elucubrat" per crear una "camufla retòrica al servei de l'incompliment".

Paral·lelament, la Fiscalia acusa Forcadell d'un delicte de prevaricació continuada que segons el Codi Penal podria suposar una pena d'almenys entre 12 i 15 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic i l'exercici del dret de sufragi passiu, és a dir, ser escollit en unes eleccions. El fiscal superior creu que la presidenta de la cambra catalana va actuar de manera "arbitrària" quan "amb exercici desviat de les funcions públiques que ostenta com a presidenta del Parlament de Catalunya, va adoptar decisions i mesures que van possibilitar la votació de les conclusions de la Comissió malgrat la seva contradicció flagrant amb la Constitució". Cap dels dos delictes dels quals s'acusa Forcadell implica penes de presó.

Quin serà el proper pas del TSJC?

El següent estadi és que el TSJC citi a declarar la presidenta del Parlament, com demana la Fiscalia. Com apunten fonts coneixedores del cas, de moment no ho ha fet per deferència al càrrec institucional que representa Forcadell, de manera que el tribunal es prestarà a pactar la data. Segons les mateixes fonts, això es podria passar entre mitjans i finals de novembre.

On s'origina el cas Forcadell?

El punt de partida d'aquesta situació s'ha de situar en l'aprovació de la resolució de desconnexió del 9 de novembre de 2015 en la qual el Parlament es va declarar sobirà per iniciar un "procés constituent no subordinat" per a la "creació de l'estat català independent en forma de República". Dos dies després, el govern espanyol va impugnar el document i el Tribunal Constitucional (TC) va acordar-ne la suspensió. A més a més, va fer un primer advertiment a la presidenta, la mesa de la cambra catalana i el govern en funcions del moment del seu "deure de paralitzar i impedir qualsevol iniciativa que suposi eludir la suspensió".

Finalment, la resolució va ser declarada inconstitucional i nul·la el 2 de desembre següent perquè el Parlament es va adjudicar "atribucions inherents a la sobirania superiors a les derivades de l'autonomia", segons el TC. El tribunal va considerar que l'inici del procés desborda l'àmbit de debat polític i parlamentari, ja que la resolució reclamava el "compliment d'actuacions concretes".

Després de la formació de govern a Catalunya a principis d'any, el Parlament va crear la comissió d'estudi del procés constituent, que es va constituir el 28 de gener d'enguany enmig d'una gran expectació. Acte seguit, el govern espanyol, a través de l'Advocacia de l'Estat, va presentar un incident d'execució de sentència perquè, segons va defensar, la creació de l'òrgan parlamentari contravenia la sentència que va anul·lar la resolució de desconnexió. Una altra vegada, el TC va donar la raó a l'executiu espanyol però de manera limitada.

En una interlocutòria del 19 de juliol passat, el tribunal va permetre l'existència de la comissió sempre i quan el seus actes no donessin continuïtat a la resolució del 9-N. De passada, el Constitucional va considerar que les conclusions aprovades per la comissió eren contràries a la seva sentència i va advertir una vegada més a la mesa del Parlament que "la pròpia cambra autonòmica" havia de "vetllar" perquè la seva actuació es desenvolupés "en el marc de la Constitució".

Quins fets són considerats delictius per la Fiscalia?

El Parlament va ratificar les conclusions de la comissió en un intens ple el 27 de juliol i la Fiscalia veu delicte en el fet que Forcadell va admetre un canvi en l'ordre del dia proposat pels diputats Jordi Turull (Junts pel Sí) i Anna Gabriel (CUP), i va permetre la votació del document. A partir d'aquest moment, la justícia espanyola va seguir el seu curs.

L'Advocacia de l'Estat va presentar un altre incident d'execució. A finals d'agost, la Fiscalia va demanar que s'obrís causa penal contra Forcadell mentre arribaven les primeres notificacions als membres de la mesa perquè presentessin les seves al·legacions al TC sobre la votació. Finalment, el Constitucional, el seu torn, va demanar a la Fiscalia que es querellés contra la presidenta del Parlament a principis d'octubre. Forcadell ja és en el punt de mira. La Fiscalia continua fent la feina que se li ha encomanat.