Espanya és, probablement, un dels països on la informació ha tingut més dificultats per obrir-se camí, ofegada per la pressió de la propaganda oficial. De fet, la mateixa gènesi del règim actual es basa en un seguit d'oblits intencionats, mentides oficialitzades i decisions opaques pactades discretament. Vam tenir a la butxaca, fins a principis del segle XXI, unes monedes on, al costat de la cara d'un militar, hi posava "Caudillo de España por la Gracia de Dios". Un personatge que va ser succeït per un altre utilitzant la mateixa quantitat de democràcia.
Per explicar-ho tot plegat, el poder es va inventar un conte ple d'homes providencials i reconciliacions màgiques. Un seguit d'encerts portentosos que va fer que el poble, sàviament dirigit pels de dalt, trobés la democràcia sota la tutel·la benèfica del rei i la seva cort de polítics i financers, sempre a l'aguait per a qualsevol sacrifici. Una mostra xocant de la puerilitat d'aquest fil argumental va quedar perfectament reflectida en la prodigiosa entrevista que Jesús Hermida li va fer al monarca aquest mes de gener, amb una primera pregunta de clara inspiració nordcoreana:
-"Majestad, estamos en víspera de un día señalado, el día en que cumple 75 años. Permita que le felicite ahora como estoy seguro que harán muchos, muchos, muchos españoles en su corazón y en su pensamiento"...
Els funcionaris de partit que han dirigit els mitjans públics de l'estat porten dècades piconant consignes oficials i convocant manifestacions quan els ha convingut, fins a l'extrem de col·locar llaços de colors a les pantalles i presentadors quan han volgut treure profit d'alguna conjuntura política. Un No-Do permanent.
Durant tots aquests anys TV3 ha estat, en paral·lel, una televisió exquisidament autonòmica, amb desconnexions provincials i àmbit informatiu eminentment espanyol. I no se n'han queixat mai. Ho fan ara, quan la televisió pública d'aquest país està informant del trencall històric que afronta Catalunya, deixant de banda, per primera vegada, la crònica de successos espanyola.
TV3 no és perfecta, ni ha estat mai un exemple d'independència. Però si d'algun lloc no ha d'acceptar lliçons és de TVE o les seves rèpliques autonòmiques.
