Aragonès confia a desbloquejar el suport dels bancs a les fiances del Tribunal de Comptes

El president assegura que, si el Consell de Garanties Estatutàries avala el fons de riscos de la Generalitat, el Govern podrà posar en marxa el mecanisme per als 34 alts càrrecs encausats

Pere Aragonès, aquest dimarts.
Pere Aragonès, aquest dimarts. | Govern
20 de juliol del 2021
Actualitzat a les 22:44h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, encara confia en poder activar el fons complementari de riscos elaborat pel Govern per finançar les fiances milionàries contra alts càrrecs catalans imposades pel Tribunal de Comptes. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha anunciat aquest migdia que el fons encara no es posaria en marxa perquè la Generalitat no havia trobat cap entitat financera que actués com a avaladora del mecanisme -l'administració, a través de l'Institut Català de Finances (ICF), hauria de fer el contraaval- i que s'havia descartat que l'ICF desenvolupés aquesta responsabilitat per no posar "en risc" els treballadors públics. Aragonès, en una compareixença al costat de Jan Jambon, ministre president de Flandes, ha apuntat que un aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) al fons -l'organisme s'ha de pronunciar sobre la seva legalitat el 29 de juliol- serviria per obtenir el suport bancari.

El problema, però, és que les fiances s'han de dipositar demà al mitjanit, com a molt tard. Tot i això, des de Palau es confia que encara hi haurà uns dies més que permetran als encausats -que han de pagar per avançat 5,4 milions d'euros- no haver d'incórrer en cap embargament de les seves propietats. "A partir de l'aval del CGE, es poden esvair alguns dubtes de les entitats financeres", ha apuntat Aragonès. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha assegurat en una carta a la militància -a la qual ha demanat una aportació extraordinària per salvar el primer escull del Tribunal de Comptes- que també s'està explorant la via d'una entitat financera internacional, una circumstància que des del Govern no es confirma oficialment per garantir la discreció.

"Continuem treballant per trobar una solució al repte més immediat. Més enllà de la data de demà , continuarem treballant perquè l'aval es pugui produir amb mesures de caràcter transitori. M'agradaria posar el focus en el fet que s'està produint una injustícia: abans de començar un procés d'enjudiciament, s'embarguen les propietats, béns i ingressos de gent que feia la feina que els corresponia. Seguim treballant, no s'acaba res. Encara tenim hores i dies", ha assenyalat Aragonès, que també s'ha referit al fet que durant les dues últimes setmanes s'ha treballat per crear el fons complementari i per dotar-lo de deu milions d'euros.

Aragonès ha indicat que el fons compleix amb l'ordenament jurídic -en aquests termes s'ha expressat també Giró-, i que així quedarà clar en el dictamen del CGE, que no és vinculant però que es mirarà amb lupa per part de l'oposició. El president no ha desvinculat el fet que els bancs hagin girat l'esquena al sistema d'avals idea per la Generalitat de les pressions polítiques que s'han viscut els últims dies. La Moncloa va posar en dubte la legalitat del fons des del primer moment -Pedro Sánchez va obrir la porta a recórrer-lo davant del Tribunal Constitucional (TC)-, i Vox va anunciar una querella contra Aragonès l'endemà de crear el mecanisme.

El conseller d'Economia, poques hores abans, ha indicat que hi ha hagut "amenaces" contra l'entitat pública si es feia servir com a avalista de les fiances, i que per això ha decidit no "posar en risc" cap dels seus treballadors. "Hi ha hagut massa poc temps i massa soroll. Això ha fet impossible una cosa que ja era complicada", ha remarcat Giró, que malgrat tot ha defensat la vigència del fons en el mitjà termini si es troba una entitat financera que l'avali. Tanmateix, ha apuntat que no li consten "pressions polítiques" sobre les entitats financeres, més enllà de les declaracions de la "dreta i l'extrema dreta" des de la mateixa tarda que es va publicar el decret llei.

"Qui ha d'aprendre la lliçó és l'Estat"
Aragonès s'ha referit a les paraules de la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, que va indicar que l'independentisme hauria d'haver après la "lliçó" abans d'asseure's a la taula de diàleg. "Qui ha d'aprendre la lliçó és l'Estat", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha indicat que els conflictes polítics s'han de resoldre "políticament". "Qui està en contra d'una resolució democràtica del conflicte", ha assenyalat el dirigent d'ERC, molest pel fet que Rodríguez, nova interlocutora amb Catalunya en substitució de Miquel Iceta, reclamés aparcar el referèndum.

"En les negociacions, totes les opcions estan sobre la taula", ha ressaltat Aragonès, que ha indicat que la part catalana no es mourà de les demandes d'autodeterminació i amnistia. "Volem saber quina és la proposta de l'Estat, i això és el que he de traslladar. Si s'enfoca així la resolució del conflicte, tindrem molta feina per reconduir", ha apuntat el president sobre les paraules de Rodríguez. El 2 d'agost es reunirà la comissió bilateral Estat-Generalitat i, al setembre, es reprendrà la taula de diàleg.