Aragonès defensa des de Belfast «fixar les condicions» d'un referèndum pactat en la pròxima legislatura

El president de la Generalitat s'ha reunit amb la primera ministra d'Irlanda del Nord, Michelle O'Neill, el dia abans d'arrencar la campanya electoral

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb la primera ministra d'Irlanda del Nord a Belfast
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb la primera ministra d'Irlanda del Nord a Belfast | ACN / Mar Martí
Redacció
24 d'abril de 2024, 18:06

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat aquest dimecres des de Belfast que el seu objectiu en els pròxims quatre anys és que es pugui "arribar a un acord" per "fixar les condicions d'un referèndum": "És la millor solució a qualsevol conflicte polític, també al conflicte entre Catalunya i Espanya". Aragonès s'ha reunit amb la primera ministra d'Irlanda del Nord i vicepresidenta del SinnFéin, MichelleO'Neill, el dia abans d'arrencar la campanya electoral. El cap de l'executiu ha establert un paral·lelisme amb la situació d'Irlanda i ha assegurat que, si en aquest país "es va aconseguir arribar a un acord entre posicions molt allunyades, també ha de ser possible fer-ho a Catalunya".

En el seu viatge institucional a Irlanda del Nord, Aragonès ha mantingut una reunió aquest dimecres a la tarda al Parlament amb la primera ministra, Michelle O'Neill. En declaracions als mitjans, Aragonès ha dit que "és important" pel govern català "enfortir les relacions" amb territoris com Irlanda del Nord, entre altres aspectes, "per la previsió que, si es donen determinades condicions, es pugui celebrar un referèndum". "Precisament això és el que busquem a Catalunya", ha destacat el cap de l'executiu, tot defensant que "aquesta és la millor solució al conflicte entre Catalunya i Espanya".

Aragonès ha dit que "no es pot intentar fer una fotocòpia" d'allò que passa en altres contextos, però ha posat en relleu que a Irlanda "es va arribar a un acord entre gent que pensava molt diferent i posicions molt allunyades". El president ho ha dit en referència als acords de Divendres Sant signats l'any 1998 pels governs britànic i irlandès en què s'acordava que, si en algun moment hi havia la majoria republicana suficient, es convocaria un referèndum. "Aquí es va posar la solució democràtica per davant, des de l'exigència i la negociació", ha assegurat. I considera que "si ha estat possible fer això a Irlanda amb tot el context que s'ha viscut, també ha de ser possible fer-ho a Catalunya".

A més, el president de la generalitat considera que "si hi ha altres nacions del món que democràticament decideixen la seva llibertat això ens ajuda a avançar en la nostra". Per Aragonès, això demostra que "allò que demanem no és extraordinari, és allò que hauria de ser normal i és que el futur de qualsevol nació ha de ser de la seva gent".

Per la seva banda, Michelle O'Neill ha defensat que qui ha de decidir el "futur constitucional" de Catalunya és "la seva gent". En aquest sentit, la primera ministra ha apostat pel "diàleg" i la "inclusió" i espera que Catalunya trobi la manera de poder fer un referèndum pactat.