05
de juliol
del
2022
Actualitzat
a la
13:50h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, presentarà en les properes hores una querella contra Paz Esteban, exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), i contra l'empresa israeliana NSO, autora del software Pegasus, per l'espionatge a dirigents independentistes del qual ell també va ser víctima. Aquest espionatge, de fet, va ser admès per la mateixa Esteban en la comissió de secrets oficials celebrada el 5 de maig del 2022. L'exdirectora del CNI va ser cessada pel govern espanyol després que transcendís la intervenció del telèfon de Pedro Sánchez i de dos ministres, circumstància que es va fer pública quan ja havia esclatat el Catalangate. La querella d'Aragonès se suma a les altres iniciatives judicials que ja hi ha en marxa en diversos tribunals, i es podria estendre a més persones a banda d'Esteban i NSO. La denúncia, presentada als jutjats d'instrucció de Barcelona, ha estat coordinada pels serveis jurídics de la Generalitat i per l'advocat Andreu van den Eynde.
Al president de la Generalitat el van començar a espiar quan s'estava negociant la investidura de Sánchez com a president del govern espanyol i, de fet, el dirigent d'ERC mantenia contacte directe amb el líder del PSOE sobre aquesta qüestió. Els dos van posar les bases d'un acord basat en què l'abstenció dels republicans permetien l'arribada de Sánchez a la Moncloa a canvi de la taula de diàleg. Aragonès, en conèixer l'espionatge, va assegurar davant dels seus col·laboradors que aquesta circumstància "canviava" tota la relació establerta amb el govern espanyol. Hi ha hagut pràcticament tres mesos de distància, però ara s'està recuperant la relació i hi ha prevista una trobada de presidents al juliol sumada a una cita de la mesa de negociació.
La investigació de l'Audiència Nacional sobre el cas Pegasus que afecta el govern espanyol ha agafat velocitat de creuer i aquest dimarts presta declaració com a testimoni el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, home de la màxima confiança de Sánchez i que hauria d'aportar informació sobre l'espionatge al president del govern espanyol i a altres ministres. El Catalangate va a un altre ritme. Fa dos mesos que els independentistes afectats van anunciar una "ofensiva judicial" que, excepte en el cas de la querella d'Òmniumadmesa a tràmit -parcialment- dilluns passat, continua bloquejada. En alguns casos, les defenses han presentat escrits per demanar als jutges que accelerin els tràmits. De moment, no hi ha gaire interès. I això que el govern espanyol va prometre "màxima col·laboració" amb la justícia.
No per això els afectats han deixat de denunciar el cas. Òmnium ha intensificat especialment les explicacions arreu i ha portat el cas a l'ONU, amb cartes a l'alta comissionada de Drets Humans, Michelle Bachelet, o intervencions al consell de Drets Humans. Aquest dijous, Jordi Cuixart va reaparèixer des de Ginebra per assenyalar el poc interès de l'Estat en esclarir els fets i advertir que, si res no canvia, continuarà espiant "la dissidència". En clau judicial, el jutjat 21 ha admès a tràmit la seva querella per determinar si efectivament Marcel Mauri, Txell Bonet i Elena Jiménez van ser espiats, però ha descartat investigar l'empresa NSO Group, desenvolupadora i comercialitzadora del sistema Pegasus. Òmnium, de la mà del seu advocat, Benet Salellas, ja ha anunciat que presentarà recurs contra la decisió.
La resta de querelles continuen en stand-by. La de la CUP, també presentada per Salellas, ha anat saltant de jutjats i de moment no se la vol quedar ningú. Del jutjat 22 va passar al 32, que portava la investigació per espionatge de Roger Torrent i Ernest Maragall, però en va denegar l'acumulació. Un dels objectius de les defenses dels afectats era agrupar totes les querelles al mateix jutjat, pilotat per José Antonio Cruz de Pablo. El magistrat va dir a principis de juny que no hi havia cap base per investigar l'empresa de Pegasus. La defensa va presentar un escrit demanant celeritat, però no hi ha hagut resposta. El mateix jutge va arxivar provisionalment la causa contra Torrent i Maragall, que dos anys després d'obrir-se no ha donat cap resultat.
Pel que fa a la querella d'ERC, presentada per Andreu Van den Eynde, també víctima de l'espionatge, tampoc no hi ha hagut avenços, i passa el mateix amb la de l'ANC, presentada per l'advocat Antoni Abat. En el cas de l'ANC, el jutjat 32 també ha rebutjat acumular la causa i ha quedat al jutjat 19, pendent de l'admissió a tràmit. La titular del jutjat 19, Maria del Pilar Rovira del Canto, ha signat decisions polèmiques els darrers mesos, com l'escorcoll de Can Vies, l'aval a una manifestació de La Falange o l'empresonament provisional del Carles de Sants per les protestes de Pablo Hasél. Pel que fa als republicans, Marta Rovira prepara accions legals a Suïssa, on viu exiliada des de fa més de quatre anys i on va ser víctima de l'espionatge.
Al president de la Generalitat el van començar a espiar quan s'estava negociant la investidura de Sánchez com a president del govern espanyol i, de fet, el dirigent d'ERC mantenia contacte directe amb el líder del PSOE sobre aquesta qüestió. Els dos van posar les bases d'un acord basat en què l'abstenció dels republicans permetien l'arribada de Sánchez a la Moncloa a canvi de la taula de diàleg. Aragonès, en conèixer l'espionatge, va assegurar davant dels seus col·laboradors que aquesta circumstància "canviava" tota la relació establerta amb el govern espanyol. Hi ha hagut pràcticament tres mesos de distància, però ara s'està recuperant la relació i hi ha prevista una trobada de presidents al juliol sumada a una cita de la mesa de negociació.
La investigació de l'Audiència Nacional sobre el cas Pegasus que afecta el govern espanyol ha agafat velocitat de creuer i aquest dimarts presta declaració com a testimoni el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, home de la màxima confiança de Sánchez i que hauria d'aportar informació sobre l'espionatge al president del govern espanyol i a altres ministres. El Catalangate va a un altre ritme. Fa dos mesos que els independentistes afectats van anunciar una "ofensiva judicial" que, excepte en el cas de la querella d'Òmniumadmesa a tràmit -parcialment- dilluns passat, continua bloquejada. En alguns casos, les defenses han presentat escrits per demanar als jutges que accelerin els tràmits. De moment, no hi ha gaire interès. I això que el govern espanyol va prometre "màxima col·laboració" amb la justícia.
No per això els afectats han deixat de denunciar el cas. Òmnium ha intensificat especialment les explicacions arreu i ha portat el cas a l'ONU, amb cartes a l'alta comissionada de Drets Humans, Michelle Bachelet, o intervencions al consell de Drets Humans. Aquest dijous, Jordi Cuixart va reaparèixer des de Ginebra per assenyalar el poc interès de l'Estat en esclarir els fets i advertir que, si res no canvia, continuarà espiant "la dissidència". En clau judicial, el jutjat 21 ha admès a tràmit la seva querella per determinar si efectivament Marcel Mauri, Txell Bonet i Elena Jiménez van ser espiats, però ha descartat investigar l'empresa NSO Group, desenvolupadora i comercialitzadora del sistema Pegasus. Òmnium, de la mà del seu advocat, Benet Salellas, ja ha anunciat que presentarà recurs contra la decisió.
La resta de querelles continuen en stand-by. La de la CUP, també presentada per Salellas, ha anat saltant de jutjats i de moment no se la vol quedar ningú. Del jutjat 22 va passar al 32, que portava la investigació per espionatge de Roger Torrent i Ernest Maragall, però en va denegar l'acumulació. Un dels objectius de les defenses dels afectats era agrupar totes les querelles al mateix jutjat, pilotat per José Antonio Cruz de Pablo. El magistrat va dir a principis de juny que no hi havia cap base per investigar l'empresa de Pegasus. La defensa va presentar un escrit demanant celeritat, però no hi ha hagut resposta. El mateix jutge va arxivar provisionalment la causa contra Torrent i Maragall, que dos anys després d'obrir-se no ha donat cap resultat.
Pel que fa a la querella d'ERC, presentada per Andreu Van den Eynde, també víctima de l'espionatge, tampoc no hi ha hagut avenços, i passa el mateix amb la de l'ANC, presentada per l'advocat Antoni Abat. En el cas de l'ANC, el jutjat 32 també ha rebutjat acumular la causa i ha quedat al jutjat 19, pendent de l'admissió a tràmit. La titular del jutjat 19, Maria del Pilar Rovira del Canto, ha signat decisions polèmiques els darrers mesos, com l'escorcoll de Can Vies, l'aval a una manifestació de La Falange o l'empresonament provisional del Carles de Sants per les protestes de Pablo Hasél. Pel que fa als republicans, Marta Rovira prepara accions legals a Suïssa, on viu exiliada des de fa més de quatre anys i on va ser víctima de l'espionatge.