Pere Aragonès coneix les dificultats de dialogar amb l'Estat. Les va tastar, amb Elsa Artadi, en els primers compassos del 2019. Els dos van ser els encarregats de desplegar la Declaració de Pedralbes signada entre l'Estat i la Generalitat per canalitzar un nou temps d'entesa entre les dues administracions un cop superat l'article 155 però encara sota l'influx d'un judici al Tribunal Suprem que estava a punt d'arrencar. La Declaració va ser una obra d'orfebreria, amb les paraules mesurades al mil·límetre, perquè fos validada per les dues parts. Tot va saltar pels aires quan la Moncloa, amb la dreta desfermada al carrer i la possibilitat, olorada per Pedro Sánchez, de convocar eleccions i ampliar suports al Congrés, va descartar la figura del relator. Aquesta etapa, epicentre també de les picabaralles entre ERC i Junts, ha de suposar el punt de partida de les noves relacions entre el govern espanyol i la Generalitat.

Aquest és el plantejament que ha fet aquest dimecres Aragonès, ara president de la Generalitat, en l'obertura de les jornades del Cercle d'Economia. El dirigent d'ERC, ben rebut per l'establishment -als passadissos s'hi han escoltat elogis per les formes i, fins i tot, se l'ha arribat a comparar amb el record que es té de l'extinta Convergència-, ha advertit que el camí del diàleg pot ser "extremament difícil", i ha plantejat reprendre'l des d'on es va deixar a Pedralbes. Què deia exactament aquell text? En essència, es reconeixia l'existència d'un conflicte polític, es defensava resoldre'l dins la "seguretat jurídica" -fórmula per evitar posar-hi la Constitució- i les dues parts es comprometien a trobar una proposta que satisfés les demandes de la societat catalana.

El document, que encara està allotjat al web de la Moncloa, inclou un paràgraf en el qual s'estableix la creació d'una mesa de partits al capdavant de la qual s'hi hauria de situar una persona encarregada de "coordinar" les tasques, les convocatòries i la definició de l'ordre del dia de les trobades. La mesa s'havia de constituir abans que acabés el mes de febrer del 2019, però va ser impossible: l'independentisme va tombar la tramitació dels pressupostos de Sánchez l'endemà que comencés el judici al Suprem, malgrat els intents dels moderats del PDECat i els contactes entre ERC, els nacionalistes i Pablo Iglesias, i el president espanyol va decidir convocar eleccions. La dreta, com ha fet amb els indults, es va manifestar irada a la Plaza Colón. 

[noticiadiari]2/221395[/noticiadiari]
El moment de recuperar la Declaració per part d'Aragonès no és casual, perquè es produeix a les portes que el govern espanyol concedeixi la mesura de gràcia als nou empresonats pel referèndum de l'1-O. El debat ja no és si hi haurà indults, sinó quin abast tindran i quina reacció tindran tant l'independentisme com la dreta. Sánchez assegura estar disposat a assumir el cost polític dels indults, i entitats com el Cercle d'Economia avalen aquesta via, com ha verbalitzat el seu president, Javier Faus, abans de la intervenció d'Aragonès. Tampoc és casual que el president hagi estat elogiat i que se li hagi reclamat pragmatisme: els temps han canviat, i l'establishment respira.

O, si més no, respira més que amb les presidències de Carles Puigdemont -amb qui Aragonès se cita divendres a Waterloo- i de Quim Torra, que va ser especialment menystingut quan va acostar-se al Cercle d'Economia. Faus ha demanat a Aragonès que fugi dels "dies d'èpica", i li ha vingut a reclamar que centri els seus esforços a governar. El president hi està compromès -una de les directrius que es dona a Palau és que s'ha de recuperar el prestigi de la institució i, per tant, centrar bona part de la feina en el dia a dia, conselleria per conselleria, en un moment de crisi social-, però també els ha alertat que era independentista i republicà. I que, en aquesta línia, defensaria el referèndum i l'autodeterminació quan es reuneixi la taula de diàleg.

[h3]Felip VI evita referències polítiques en el discurs a Barcelona [/h3]
Aragonès coincidirà amb Felip VI en les properes setmanes en el marc del Mobile World Congress, però aquest dimecres ha preferit no coincidir amb el monarca en el sopar del Cercle, en el qual també hi ha participat el president de Corea del Sud. La delegació del Govern ha estat liderada per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, després que el vicepresident Jordi Puigneró -que en un inici va mostrar interès i, fins i tot, va confirmar l'assistència- es negués a participar en l'àpat. A Vilagrà l'ha acompanyada en nom de l'executiu Victòria Alsina, consellera d'Exteriors. L'episodi retrata fins a quin punt els nervis continuen a flor de pell entre ERC i Junts, malgrat el propòsit d'esmena.

Sánchez, que serà divendres a Barcelona, ha lamentat l'absència d'Aragonès al sopar amb el rei, però tampoc n'ha fet sang. Entre la Moncloa i la Generalitat s'hi ha instal·lat una espècie de fil directe, d'acompassament de moviments, que van de la reunió de presidents -prevista per aquest mes de juny i prèvia als indults- fins a la segona trobada de la taula de diàleg. La petició d'Aragonès de transferir les competències sobre l'aeroport del Prat, el Port de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca també va lligada a la Declaració de Pedralbes: s'hi parlava de greixar la relació ordinària entre administracions a través de la comissió bilateral, oblidada l'anterior legislatura.

[noticiadiari]2/221390[/noticiadiari]
Felip VI i Aragonès sí que s'han trobat abans del sopar en una salutació freda, sense encaixada de mans ni xoc pandèmic, però sí amb fotografia proposada pel rei. El monarca, en el discurs que ha fet al vespre, ha evitat qualsevol referència als indults i a la situació política, i ha optat per centrar-se en la visita del president de Corea del Sud. En els últims dies, figures de la dreta com Isabel Díaz Ayuso han optat per situar-lo al centre del debat sobre la mesura de gràcia, causant una notable irritació a les files del PP. Pablo Casado, que aquest dijous serà un dels protagonistes al Cercle, també haurà de fer equilibris en un moment en què torna el diàleg -de mínims- de Pedralbes i s'obren pas els indults com el primer pas per encetar -ara sí- un nou temps d'entesa.