26
de gener
de
2022, 10:45
Actualitzat:
17:56h
La candidatura catalana als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 ha centrat bona part de la sessió de control a la qual s'ha sotmès aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha acudit de manera física al Parlament després de donar negatiu en una prova de coronavirus després d'un contagi al seu nucli familiar. Davant les crítiques de la CUP i dels comuns, que han retret al Govern l'actitud favorable als Jocs, Aragonès ha indicat que qualsevol projecte serà "sostenible" i allunyat de l'especulació, i ha posat l'accent en el fet que la consulta a l'Alt Pirineu i a l'Aran obeeix a un mandat parlamentari. També ha indicat que, si el territori no ho vol, "no hi haurà Jocs", tot i que ha posat de manifest que la gran majoria dels alcaldes i alcaldesses de la zona estan a favor d'impulsar, com a mínim, la candidatura.
Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans al Parlament, ha demanat a Aragonès si es treballarà una candidatura unitària amb l'Aragó per als Jocs Olímpics d'Hivern, i si això s'abordarà en la reunió que té divendres amb el president aragonès, Javier Lambán. "Tractarem molts temes, fa molts anys que no hi ha una reunió d'aquestes característiques", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha inclòs dins l'ordre del dia la celebració dels jocs. Carrizosa li ha retret que no hi hagi voluntat de fer una candidatura "en peu d'igualtat". "Llancen un missatge de menyspreu des del seu missatge nacionalista. Fan veure que els catalans són millors, i els Jocs són un projecte de país del qual formem part juntament amb els aragonesos", ha indicat.
"Deixin les mesquineses localistes i recondueixin la relació amb els compatriotes aragonesos per a una competició que és important per Catalunya", ha apuntat Carrizosa. Aragonès ha indicat que la proposta dels Jocs ha de partir de la "sostenibilitat", de no fer equipaments que quedin en desús i que contribueixin al desenvolupament empresarial. "S'està treballant en un projecte tècnic. En el cas de Catalunya, això ha de passar per una consulta a les comarques de la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran perquè la ciutadania acompanyi la candidatura. Si es projecta en aquests termes, tindrà l'aval dels ciutadans", ha apuntat el president. "Si el territori no ho vol, no hi haurà Jocs d'Hivern", ha remarcat Aragonès en el torn de resposta.
Jéssica Albiach, màxima dirigent dels comuns al Parlament, també ha preguntat sobre els Jocs d'Hivern, centrant-se en l'impacte ambiental. El president ha ressaltat que el futur dels Pirineus no està vinculat exclusivament a la celebració del certamen esportiu. "Els estan dient que Jocs o res", ha diagnosticat Albiach, que ha definit com a "xantatge" l'actitud per part del Govern. La consulta, ha dit, està "feta a mida", i ha lamentat que exclogui el Solsonès, el Ripollès i el Berguedà. "Ni tan sols sabem quant costarà tot, ni si hi haurà neu", ha apuntat la dirigent dels comuns, que li ha demanat "rectificar" la política de "grans projectes". "Corre el risc de ser recordat com el Govern dels macroprojectes fracassats", ha indicat també sobre el Hard Rock.
"Qui ha fet millorar la connectivitat del Pirineu amb el Túnel de Tresponts és l'executiu, i també qui ha portat els ferrocarrils a la Pobla de Segur", ha remarcat Aragonès, que s'ha queixat de la situació de les línies R1 i R3 de Rodalies, pendents d'inversions de l'Estat per ser desdoblades. Dolors Sabater, portaveu de la CUP a la cambra, ha lamentat el "turisme massiu i efímer" vinculat als Jocs, als quals també ha contraposat "l'economia verda" que defensa el Govern. "Per què defensen els Jocs? Per fer content a l'Estat? Qui manarà és el Comitè Olímpic Espanyol", ha indicat Sabater. El president ha reivindicat estar fent "el que va aprovar el Parlament", és a dir, la consulta, i ha remarcat que els Jocs no seran "especulatius" perquè seran "sostenibles".
Aragonès ha ressaltat que estan "complint" els acords de la cambra, i ha defensat "deixar en mans de la ciutadania del Pirineu" la decisió final "amb tota la informació sobre la taula". "He sentit una àmplia majoria de responsables electes, alcaldes i alcaldesses, defensat l'oportunitat d'aquest projecte. La meva obligació és escoltar les seves propostes, que el projecte sigui el millor possible i que es diversifiqui l'economia amb el Pirineu al mapa. No amb un model de turisme efímer, sinó esportiu i de tecnificació esportiva. Ho farem amb un procés participatiu", ha indicat Aragonès. Sabater ha apuntat que els Jocs poden indicar una voluntat de l'Estat de "conquerir" simbòlicament Catalunya i remarcar que no hi ha conflicte polític.
El primer en preguntar ha estat Alejandro Fernández, cap de files del PP, que s'ha queixat del fet que l'Ajuntament de Vic prohibís una carpa del PP en defensa del 25% de castellà a les aules. "Tan perillosos som? Confonen el consens amb el totalitarisme ideològic, i ningú aconseguirà mai això en tota la història. Jo mai pensaré com vostès", ha apuntat Fernández. Aragonès ha defensat "l'autonomia municipal" per prendre la decisió, i al mateix temps ha demanat respecte a la llibertat d'expressió. També ha indicat que el ple del Parlament no és el ple del consistori de Vic, de manera que li ha reclamat al líder del PP que no elevi a "categoria" el que va succeir a la capital d'Osona i que no ho converteixi en una "persecució". "Això és el que ha passat amb la presó i l'exili", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha instat Fernández a recórrer la decisió.
Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans al Parlament, ha demanat a Aragonès si es treballarà una candidatura unitària amb l'Aragó per als Jocs Olímpics d'Hivern, i si això s'abordarà en la reunió que té divendres amb el president aragonès, Javier Lambán. "Tractarem molts temes, fa molts anys que no hi ha una reunió d'aquestes característiques", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha inclòs dins l'ordre del dia la celebració dels jocs. Carrizosa li ha retret que no hi hagi voluntat de fer una candidatura "en peu d'igualtat". "Llancen un missatge de menyspreu des del seu missatge nacionalista. Fan veure que els catalans són millors, i els Jocs són un projecte de país del qual formem part juntament amb els aragonesos", ha indicat.
"Deixin les mesquineses localistes i recondueixin la relació amb els compatriotes aragonesos per a una competició que és important per Catalunya", ha apuntat Carrizosa. Aragonès ha indicat que la proposta dels Jocs ha de partir de la "sostenibilitat", de no fer equipaments que quedin en desús i que contribueixin al desenvolupament empresarial. "S'està treballant en un projecte tècnic. En el cas de Catalunya, això ha de passar per una consulta a les comarques de la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran perquè la ciutadania acompanyi la candidatura. Si es projecta en aquests termes, tindrà l'aval dels ciutadans", ha apuntat el president. "Si el territori no ho vol, no hi haurà Jocs d'Hivern", ha remarcat Aragonès en el torn de resposta.
Jéssica Albiach, màxima dirigent dels comuns al Parlament, també ha preguntat sobre els Jocs d'Hivern, centrant-se en l'impacte ambiental. El president ha ressaltat que el futur dels Pirineus no està vinculat exclusivament a la celebració del certamen esportiu. "Els estan dient que Jocs o res", ha diagnosticat Albiach, que ha definit com a "xantatge" l'actitud per part del Govern. La consulta, ha dit, està "feta a mida", i ha lamentat que exclogui el Solsonès, el Ripollès i el Berguedà. "Ni tan sols sabem quant costarà tot, ni si hi haurà neu", ha apuntat la dirigent dels comuns, que li ha demanat "rectificar" la política de "grans projectes". "Corre el risc de ser recordat com el Govern dels macroprojectes fracassats", ha indicat també sobre el Hard Rock.
"Qui ha fet millorar la connectivitat del Pirineu amb el Túnel de Tresponts és l'executiu, i també qui ha portat els ferrocarrils a la Pobla de Segur", ha remarcat Aragonès, que s'ha queixat de la situació de les línies R1 i R3 de Rodalies, pendents d'inversions de l'Estat per ser desdoblades. Dolors Sabater, portaveu de la CUP a la cambra, ha lamentat el "turisme massiu i efímer" vinculat als Jocs, als quals també ha contraposat "l'economia verda" que defensa el Govern. "Per què defensen els Jocs? Per fer content a l'Estat? Qui manarà és el Comitè Olímpic Espanyol", ha indicat Sabater. El president ha reivindicat estar fent "el que va aprovar el Parlament", és a dir, la consulta, i ha remarcat que els Jocs no seran "especulatius" perquè seran "sostenibles".
Aragonès ha ressaltat que estan "complint" els acords de la cambra, i ha defensat "deixar en mans de la ciutadania del Pirineu" la decisió final "amb tota la informació sobre la taula". "He sentit una àmplia majoria de responsables electes, alcaldes i alcaldesses, defensat l'oportunitat d'aquest projecte. La meva obligació és escoltar les seves propostes, que el projecte sigui el millor possible i que es diversifiqui l'economia amb el Pirineu al mapa. No amb un model de turisme efímer, sinó esportiu i de tecnificació esportiva. Ho farem amb un procés participatiu", ha indicat Aragonès. Sabater ha apuntat que els Jocs poden indicar una voluntat de l'Estat de "conquerir" simbòlicament Catalunya i remarcar que no hi ha conflicte polític.
El primer en preguntar ha estat Alejandro Fernández, cap de files del PP, que s'ha queixat del fet que l'Ajuntament de Vic prohibís una carpa del PP en defensa del 25% de castellà a les aules. "Tan perillosos som? Confonen el consens amb el totalitarisme ideològic, i ningú aconseguirà mai això en tota la història. Jo mai pensaré com vostès", ha apuntat Fernández. Aragonès ha defensat "l'autonomia municipal" per prendre la decisió, i al mateix temps ha demanat respecte a la llibertat d'expressió. També ha indicat que el ple del Parlament no és el ple del consistori de Vic, de manera que li ha reclamat al líder del PP que no elevi a "categoria" el que va succeir a la capital d'Osona i que no ho converteixi en una "persecució". "Això és el que ha passat amb la presó i l'exili", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha instat Fernández a recórrer la decisió.