El text dóna suport i encoratja Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, l'alcaldessa de Berga Montse Venturós i el regidor de Vic, Joan Coma, “per la persecució judicial injusta i desmesurada que estan patint”. També rebutja els requeriments enviats per la justícia espanyola als ajuntaments que van decidir lliurement treballar el passat 12 d’octubre.
La moció també fa una menció especial de suport a Santiago Espot, president de Catalunya Acció, que es troba en situació d'investigat per haver redactat el manifest que convocava una protesta, que va prendre la forma de xiulada, durant la final de la Copa del Rei de futbol celebrada al maig de l'any passat.
“Per primer cop, l’estat espanyol dirigeix el seu atac no a càrrecs electes, com diputats, membres del Govern de la Generalitat, regidors, o funcionaris, com el jutge Santiago Vidal, sinó que ho fa a un ciutadà corrent. I ho fa simplement per haver redactat un manifest, es a dir, per un suposat delicte d’opinió, la qual cosa suposa ressuscitar a la pràctica el Tribunal de Orden Público franquista”, diu la moció.
I afegeix: “Santiago Espot, ara com ara, és l’única persona que ha estat insubmisa davant dels tribunals espanyols, ja que aquest passat dilluns va haver d’anar a declarar davant de l’Audiència Nacional i no va declarar, no va reconèixer el tribunal justament per pertànyer a un país colonitzador i perquè se li vulneraven els seus drets fonamentals”.
| MOCIÓ EN DEFENSA DE LA DEMOCRÀCIA I LA SOBIRANIA LOCAL i DE SUPORT ALS INVESTIGATS PER ACTES DE SUPORT A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA |
|---|
| El poble català va iniciar al 2009 el procés per avançar cap a la independència de forma pacifica i democràtica en base al dret d’autodeterminació dels pobles. Aquest és un dret fonamental reconegut pel Dret Internacional en diversos tractats i en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, ratificat pels estats francès i espanyols, que en el seu article 1 proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural”. Durant aquest temps el poble de Catalunya s’ha manifestat de forma massiva en diferents ocasions i el Parlament de Catalunya s’ha expressat de forma majoritària en la defensa d’aquest dret i en no renunciar a exercir-lo. D’aquesta forma el Parlament català va aprovar, el 23 de gener del 2013, la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del Poble de Catalunya, el 9 de novembre del 2015 va declarar solemnement l'inici del procés de creació d'un Estat Català independent en forma de república i, finalment, el 28 de setembre del 2016, en la superació de la qüestió de confiança del President Puigdemont, va assumir l'aprovació de les tres lleis de desconnexió abans del final de juliol del 2017 i la realització d'un referèndum d'independència durant la segona quinzena del setembre del 2017. Davant de les manifestacions i dels posicionaments polítics catalans, el Govern espanyol sempre ha respost amb l'atac judicial contra els nostres representants polítics i institucionals, mostrant que la legitimitat de l'estat espanyol no es diposita en l'exercici de l'entesa política democràtica sinó en l'exercici de la força i de la coacció jurídica, fent evident la nul·la voluntat espanyola de diàleg i d'entesa per arribar a un acord negociat amb els representants del poble català. Aquesta coacció jurídica s’ha iniciat amb la persecució judicial als responsables del procés participatiu del 9N, Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau, ha continuat amb el regidor de Vic, Joan Coma, amb l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, amb la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, amb 6 regidors de l’Ajuntament de Badalona, per obrir l’Ajuntament el dia 12 d’octubre, i amb el ciutadà Santiago Espot, per redactar un manifest. En tot aquest procés també s’està perseguint judicialment a 383 ajuntaments, 116 per no penjar la bandera espanyola, 106 per exercir la sobirania fiscal, 58 per obrir el consistori el 12 d’octubre, 56 per pagar la quota de l’AMI i 47 per declarar-se territori català lliure i sobirà, en el que s’està convertint en una persecució contínua i permanent a les activitats que fan els ajuntaments catalans, als quals se’ls aplica un estat de vigilància absolutament desmesurat amb una intromissió desproporcionada per part del Govern espanyol sobre el que és l’autonomia municipal. El cas de Santiago Espot, que ha hagut d’anar a declarar a Madrid per haver redactat un manifest que, segons l’Audiència, instigava la xiulada a l’himne espanyol i al rei en la final de copa de futbol de 2015, marca un canvi qualitatiu fonamental i molt important. Per primer cop, l’Estat Espanyol dirigeix el seu atac no a càrrecs electes, com diputats, membres del Govern de la generalitat, regidors, o funcionaris, com el jutge Santiago Vidal, sinó que ho fa a un ciutadà corrent. I ho fa simplement per haver redactat un manifest, es a dir, per un suposat delicte d’opinió, la qual cosa suposa ressuscitar a la pràctica el “Tribunal de Orden Público” franquista. A partir d’aquesta actuació de l’Audiència Nacional, tot ciutadà català està amenaçat per exposar públicament les seves opinions. Tornem a estar sotmesos a l’arbitrarietat de la censura de l’Estat Espanyol i a la Llei del Silenci. Aquest és un atac al Dret Universal de la Llibertat d’Expressió. L’Estat Espanyol s’ha tret la careta democràtica i mostra la seva essència totalitària. La persecució s’intensifica i ara ens amenaça a tots arribant a la base civil. L’Estat vol demostrar que ningú no s’escapa al seu poder i cerca escarmentar de forma exemplar la dissidència per generar por i paralitzar el moviment independentista des de la base. Només la unió de tots els demòcrates pot confrontar amb èxit un desafiament de l’Estat d’aquesta magnitud. Independentment de partits o ideologies, tots estem amenaçats com a catalans i la nostra força ha de basar-se en la dignitat, la solidaritat i la consciència de poble. M’agradaria afegir que en Santiago Espot, ara com ara, és l’única persona que ha estat insubmisa davant dels tribunals espanyols, ja que aquest passat dilluns va haver d’anar a declarar davant de l’Audiència Nacional i no va declarar, no va reconèixer el tribunal justament per pertànyer a un país colonitzador i perquè se li vulneraven els seus drets fonamentals. Atès que la Llei de Bases de Règim Local, en el seu article 4rt estableix que correspon als municipis, les províncies i les illes les potestats reglamentària i d’autoorganització, així com la potestat de programació o planificació, Atès que s’ha produït una nova ingerència a l’autonomia municipal mitjançant la instrumentalització partidista de la Delegación del Gobierno a Catalunya i del Poder Judicial contra diversos municipis catalans, com Begur, Berga o Badalona per haver obert el consistori el 12 d’octubre, Ateses les mocions que ja s’han presentat en aquest Ple el 14 d’abril del 2016 ‘Per donar suport i encoratjar als Ajuntaments de Celrà i Vilademat, a l’Alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i al regidor de Vic, Joan Coma Roura, en la seva resistència a les imposicions injustes i il·legals de la justícia espanyola’ i ‘Per fer un pas més cap a la independència sense por’ i la que es va presentar el 8 d’octubre del 2015 de ‘Suport al President Mas, l’Exvicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau amb motiu de la seva imputació per l’organització del 9N’, aprovades totes elles de forma majoritària. És per tots els motius exposats que el regidor Josep Manel Ximenis i Gil en representació del Grup majoritari de persones que es van presentar a les eleccions del 24 de maig del 2015 sota les sigles de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP-PA) per Arenys de Munt, càrrec electe escollit per la CUP d'Arenys de Munt, proposa al Ple l'adopció dels següents: ACORDS: Primer.- Reiterar el nostre suport i encoratjament al president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, la consellera Irene Rigau, a l'Alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i al regidor de Vic, Joan Coma Roura, per la persecució judicial injusta i desmesurada que estan patint. Segon.- Expressar el nostre suport a la Presidenta Carme Forcadell, el Diputat Francesc Homs, els regidors de l’Ajuntament de Badalona Oriol Lladó, Jose Tellez, Agnès Rotger, Laia Sabater, Fàtima Taleb i Francesc Duran i al ciutadà Santiago Espot per la persecució judicial injusta i desmesurada que estan patint per haver promogut i facilitat qualsevol tipus d’expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica. Tercer.- Mostrar el nostre rebuig als requeriments enviats per la justícia espanyola als ajuntaments que van decidir lliurement treballar el passat 12 d’octubre. Quart.- Declarar, una vegada més que el dret a l’autodeterminació és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions i per qualsevol ciutadà i ciutadana. Cinquè.- Defensar l’autonomia de les administracions locals per tal d’organitzar-se i prendre les seves decisions polítiques per defensar la voluntat popular expressada a les urnes. Sisè.- Lamentar la judicialització de la vida política a l’Estat espanyol, pretenent que els tribunals resolguin el què caldria debatre i acordar a nivell polític. Setè.- Comunicar aquests acords al president de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya, a l’Ajuntament de Badalona, a Catalunya Acció, a totes les formacions polítiques en que algun dels seus membres sigui coaccionat per part de la justícia espanyola a causa de l’exercici de les seves funcions com a càrrec electe, a l’AMI, a l’ACM, a la FMC i al Consell Comarcal del Maresme perquè difonguin aquesta moció entre els seus associats. No obstant això el Ple considerarà allò que cregui oportú. Arenys de Munt, 9 de novembre del 2016 |
