Potser ha arribat el moment en què els sectors polítics i intel·lectuals que defensen una Catalunya espanyola siguin els que arrosseguin la càrrega de la prova. Dit d'una altra manera, l'independentisme ja ha posat damunt la taula prou arguments com per anar capgirant, progressivament, les enquestes d'opinió i ara, lògicament, hauria de ser el torn dels qui consideren que un futur de progrés social, econòmic i democràtic passa per la pertinença a l'estat espanyol.

Ho dic perquè, amb tots els respectes, hi ha qui comença a dir estupideses. Com el president Montilla, que ahir va voler rebatre la proposició de llei sobre la independència de Solidaritat dient que "no és admissible, i no hauria de ser admès, que el nostre Parlament accepti debatre en el pla una proposició que se situa fora de la Constitució i de l'Estatut vigents". Això, després passar-se tota una legislatura redactant un Estatut que, lògicament, se situava fora dels límits de l'anterior. Com deia l'altre dia López Tena, qualsevol llei que es discuteix al Parlament és il·legal fins que no s'aprova.

José Montilla i el PSC no han d'intentar prohibir aquest debat, hi han d'entrar. Deuen tenir arguments, de fet els tenen, així que no veig per quina raó han de defugir el contrast d'idees, la política al capdavall. Qualsevol altra actitud queda fora de la democràcia.