06
de novembre
de
2019, 14:08
Actualitzat:
17:25h
Cap enquesta publicada dona representació per Barcelona a Més País, el partit d'Íñigo Errejón. Sota aquesta premissa, el candidat d'En Comú Podem, Jaume Asens, ha demanat a la candidatura d'Íñigo Errejón que retiri la seva llista a la demarcació per no afeblir el vot de la seva formació.
"Aconseguiran que perdem un escó o que no pugem els escons que podríem, i ells no en trauran cap", ha argumentat el cap de llista dels comuns en una entrevista a TV3 en què s'ha referit a l'"apel·lació a la responsabilitat" que va fer Més País en presentar la candidatura. El partit d'Errejón va anunciar que saltava a l'arena política per augmentar el camp progresista, però a parer d'Asens "s'està demostrant que es tracta d'una hipòtesi fallida".
Més País va aconseguir a l'últim moment els avals per presentar una llista a la demarcació de Barcelona i concorre a les eleccions amb un candidat poc conegut. La campanya no ha servit a la formació per obtenir notorietat; i al míting central a Barcelona aquest diumenge, amb presència d'Errejón, només van assistir 200 persones.
Des que es va conèixer la voluntat d'Errejón de desembarcar a Catalunya, els comuns han criticat l'operació per considerar que l'espai polític a què es vol adreçar el nou partit ja està ocupat per la formació lila. Durant la campanya Asens ha reforçat aquest missatge i aquest dilluns va assegurar que votar Més País el 10-N és "llençar el vot".
Més País es nega a retirar la candidatura
La petició d'Asens no ha estat ben encaixada per Més País. El seu cap de llista per Barcelona, Juanan Geraldes, ha contestat que a Asens "li preocupa més el futur del seu partit que el de la gent" i ha afirmat que la formació d'Errejón té "100% assegurada la representació per Barcelona", unes paraules que no es corresponen amb els resultats dels sondejos publicats per cap mitjà de comunicació.
"Aconseguiran que perdem un escó o que no pugem els escons que podríem, i ells no en trauran cap", ha argumentat el cap de llista dels comuns en una entrevista a TV3 en què s'ha referit a l'"apel·lació a la responsabilitat" que va fer Més País en presentar la candidatura. El partit d'Errejón va anunciar que saltava a l'arena política per augmentar el camp progresista, però a parer d'Asens "s'està demostrant que es tracta d'una hipòtesi fallida".
Més País va aconseguir a l'últim moment els avals per presentar una llista a la demarcació de Barcelona i concorre a les eleccions amb un candidat poc conegut. La campanya no ha servit a la formació per obtenir notorietat; i al míting central a Barcelona aquest diumenge, amb presència d'Errejón, només van assistir 200 persones.
Des que es va conèixer la voluntat d'Errejón de desembarcar a Catalunya, els comuns han criticat l'operació per considerar que l'espai polític a què es vol adreçar el nou partit ja està ocupat per la formació lila. Durant la campanya Asens ha reforçat aquest missatge i aquest dilluns va assegurar que votar Més País el 10-N és "llençar el vot".
Més País es nega a retirar la candidatura
La petició d'Asens no ha estat ben encaixada per Més País. El seu cap de llista per Barcelona, Juanan Geraldes, ha contestat que a Asens "li preocupa més el futur del seu partit que el de la gent" i ha afirmat que la formació d'Errejón té "100% assegurada la representació per Barcelona", unes paraules que no es corresponen amb els resultats dels sondejos publicats per cap mitjà de comunicació.
A @Jaumeasens li preocupa més el futur del seu partit que el de la gent. Vam venir per desbloquejar, no per consolidar qui ens va portar fins aquí i qui ens pot dur a unes altres eleccions. Tenim 100 % assegurada la representació per BCN, i serà més responsable que la seva. pic.twitter.com/F5daxECSvR
— Juanan Geraldes (@JuanAntonioGH) November 6, 2019
El partit d'Errejón, segons els sondejos, només obtindria entre dos i quatre diputats al Congrés, repartits entre Madrid i València, on la formació concorre en coalició amb Compromís; i no arribaria al 5% dels vots. Quedaria lluny, per tant, la fita que s'ha marcat Més País d'assolir un grup parlamentari propi a la Cambra Baixa.