Les war room acostumen a reflectir l'essència de la formació. La de Junts per Catalunya tenia molt de Puigdemont i poc del PDECat, la d'ERC afrontava la dificultat d'unir Barcelona amb Estremera i Brussel·les mentre que la de la CUP era la més orgànica i militant.
C's ha apostat per una cuina impermeable i molt fidel a Albert Rivera mentre que la del PP era una franquícia de Génova. Al PSC, per la seva banda, protagonisme màxim a Iceta amb l'objectiu de vendre autoconfiança i bon rotllo. Catalunya en Comú, per la seva banda, ha apostat per una cuina de petit format i molt descentralitzada.
A continuació, l'anàlisi de les set cuines de campanya publicades a NacióDigital.
1. Entorn Puigdemont, essència convergent i poc PDECat: així funciona la war room de JxCat; per Oriol March.
2. Així es cou la campanya d'ERC: entre la seu nacional, els coaligats, Brussel·les i Estremera; per Roger Tugas.
3. La war room d'Arrimadas: granítics, desvergonyits i fidels a Rivera; per Pep Martí.
4. Molt d'Iceta, autoconfiança i bon rotllo: l'estratègia del PSC per ressorgir el 21-D; per Jordi Bes.
5. La war room dels «comuns»: petits xefs que cuinen des de la furgo, el Telegram o el sofà; per Sara González.
6. La war room del PP: receptes tradicionals i tutelades per Génova; per Isaac Meler.
7. La cuina de campanya de la CUP: orgànica, militant i anònima; per Aida Morales.
Cartells electorals del 21-D. Foto: Adrià Costa
