L'Audiència de Barcelona obre la porta a amnistiar l'exdirectora del CNI pel cas Pegasus

El tribunal pregunta al jutge que investiga als fets si ha aplicat la llei a Paz Esteban, l'únic càrrec polític imputat per l'espionatge a Aragonès

La directora del CNI, Paz Esteban, a les portes de la comissió de secrets oficials del Congrés
La directora del CNI, Paz Esteban, a les portes de la comissió de secrets oficials del Congrés | Roger Pi de Cabanyes
15 de juliol del 2024
Actualitzat a les 22:04h

L'Audiència de Barcelona ha preguntat al jutge que investiga l'espionatge a Pere Aragonès amb Pegasus si ja ha amnistiat l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, l'únic càrrec polític investigat a la causa. En una interlocutòria d'un paràgraf, avançada per eldiario.es i la qual ha tingut accés Nació, el tribunal vol saber, abans de resoldre un recurs de la defensa d'Aragonès, quina és la situació d'Esteban.

Es dona la circumstància que ni el jutge que investiga els fets havia preguntat a les parts què havia de fer amb l'amnistia -com sí que han fet bona part dels tribunals que tenen causes relacionades amb el procés- ni tampoc Esteban havia demanat acollir-s'hi. Ara, l'instructor haurà de posicionar-se i dir si té previst amnistiar-la o quins són els passos que vol seguir. Un escenari pot ser que pregunti a les parts sobre si els fets encaixen a la nova llei, en vigor des de fa més d'un mes.

Fins a dia d'avui, el jutge ha donat mostres de voler arribar fins al final en la investigació, i no ha acceptat les peticions de la Fiscalia d'arxivar el procediment. En funció de la decisió i els arguments, pot suposar el reconeixement implícit que l'espionatge va ser il·legal i sense el vistiplau dels jutges. Esteban va declarar fa uns mesos i va dir que tot s'havia fet amb aval judicial, però l'instructor dubta que sigui així.

El criteri del jutge ajudarà a veure quin és el marge real de la llei d'amnistia. Fins ara, el balanç és agredolç, perquè ha servit per arxivar les casues de desenes d'independentistes, però també de 50 policies que van carregar l'1-O. Alhora, els principals tribunals de l'Estat han posat bastons a les rodes i el Tribunal Suprem ha descartat aplicar-la a les causes de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.