18
de setembre
de
2018, 17:40
Actualitzat:
22
de setembre,
21:10h
És probable que, si José María Aznar no s'hagués dedicat a la política, aquest dimarts hauria rebut dos sobres al seu despatx amb la mateixa oferta: "Vol afiliar-se al nostre partit?". Els remitents, un de color blau -PP- i un de color taronja -Ciutadans-, competeixen des de fa mesos per l'hegemonia en el camp de la dreta espanyola, i reivindiquen amb entusiasme les idees que Aznar ha defensat sense complexos des del Congrés dels Diputats, on ha tornat per donar explicacions sobre el finançament irregular del partit que va presidir entre el 1990 i el 2004, anys en els quals la justícia veu provades pràctiques il·legals. Centrat en l'activitat privada des de fa anys, l'exlíder del PP ha protagonitzat el clàssic retorn d'aquells que no han marxat mai: llengua afilada, ventilador contra els adversaris i mà dura.
Mà dura contra Podem, contra l'independentisme català i contra l'esquerra abertzale, a qui ha equiparat en tot moment amb ETA. Des del primer moment ha quedat clar que volia desvincular-se de la trama Gürtel -malgrat que el seu impulsor, Francisco Correa, va ser un dels convidats destacats en el casament de la seva filla gran-, de l'existència d'una caixa B dins del PP orquestrada per Luis Bárcenas -negada en tot moment per Aznar- i de tot allò que faci olor a corrupció dins del partit de la gavina. Una corrupció, que per cert, va acabar amb l'etapa de Mariano Rajoy, el seu enemic íntim, a la Moncloa.
En una pirueta dialèctica per allunyar-se de tot el que esquitxa les sigles que va presidir durant catorze anys, ha tret pit per sortir citat un parell de vegades en la sentència de l'Audiència Nacional, "i per una qüestió relacionada amb unes moquetes als mítings". Ni coneixia Correa ni el va contractar, ni en cap moment va cobrar sobres, deia. Aquest assumpte, el dels sobres, li va servir per retreure a Oskar Matute, de Bildu, el "cobrament d'extorsions" per part d'ETA. No s'ha tallat a l'hora d'erigir-se com a garant de la "democràcia" i de les "llibertats", dos valors que veu en risc en cas que Podem arribi al poder. Així li ho ha deixat clar a Pablo Iglesias, líder del partit morat, amb qui ha mantingut un tens intercanvi.
Mà dura contra Podem, contra l'independentisme català i contra l'esquerra abertzale, a qui ha equiparat en tot moment amb ETA. Des del primer moment ha quedat clar que volia desvincular-se de la trama Gürtel -malgrat que el seu impulsor, Francisco Correa, va ser un dels convidats destacats en el casament de la seva filla gran-, de l'existència d'una caixa B dins del PP orquestrada per Luis Bárcenas -negada en tot moment per Aznar- i de tot allò que faci olor a corrupció dins del partit de la gavina. Una corrupció, que per cert, va acabar amb l'etapa de Mariano Rajoy, el seu enemic íntim, a la Moncloa.
En una pirueta dialèctica per allunyar-se de tot el que esquitxa les sigles que va presidir durant catorze anys, ha tret pit per sortir citat un parell de vegades en la sentència de l'Audiència Nacional, "i per una qüestió relacionada amb unes moquetes als mítings". Ni coneixia Correa ni el va contractar, ni en cap moment va cobrar sobres, deia. Aquest assumpte, el dels sobres, li va servir per retreure a Oskar Matute, de Bildu, el "cobrament d'extorsions" per part d'ETA. No s'ha tallat a l'hora d'erigir-se com a garant de la "democràcia" i de les "llibertats", dos valors que veu en risc en cas que Podem arribi al poder. Així li ho ha deixat clar a Pablo Iglesias, líder del partit morat, amb qui ha mantingut un tens intercanvi.
▶ @gabrielrufian a Aznar: "Zaplana, Matas, Rato, Acebes, Camps, Bárcenas, Correa... ¿Sabe qué comparten? Fueron a la boda de su hija en El Escorial. ¿Tiene usted la vergüenza de decirme que no tenía ni idea de lo que sucedía