El senador, Carles Gasòliba, denuncia que el Govern de Zapatero no ha complert el mandat del Congrés i del Senat en aquest sentit
A l'inici d'aquesta legislatura, Gasòliba esperava que Madrid complís els compromisos que defensava quan estaven a l'oposició. En aquest sentit, el senador ha reconegut que ha pecat d'ingenu i ha denunciat que, "una vegada més, el Govern de Zapatero ha faltat als seus compromisos, fet que no és d'estranyar ja que el president del Govern també ens va dir que aprovaria l'Estatut que s'acordés al Parlament i ja hem vist el resultat. Credibilitat acaba en d i no en z", ha conclòs.
Concretament, la moció de CiU insta al Govern a:
1. Encarregar amb caràcter immediat, a l'INE o a l'IGAE, l'elaboració de la Balança Fiscal referida al saldo de fluxos d'ingressos i despeses fiscals corresponents a l'últim exercici liquidat, d'acord amb la metodologia de càlcul proposada a l'informe pel Grup de Treball creat dins del Instituto de Estudios Fiscales, amb data de setembre de 2006. Així doncs, s'hauran de precisar els resultats de la balança fiscal segons els dos criteris d'imputació proposats: el criteri de "càrrega benefici" i el criteri de "flux monetari". Les esmentades balances hauran de ser publicades abans de sis mesos.
2. Assumir l'obligació de publicació anual de les balances fiscals un cop liquidat cada exercici pressupostari.
3. Presentar els resultats davant de la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat.
Pel senador, Carles Gasòliba, "a vegades, l'activitat parlamentària és decebedora. Això passa quan una majoria de Grups Parlamentaris manifesta una unívoca posició i, malgrat tot, el que recolzen els parlamentaris no avança. Aquesta és la realitat que acompanya la sol·licitud de publicació de les Balances Fiscals. Ja fa 15 anys que debatem aquest tema al Congrés i al Senat i ja en fa 10 que el Govern té mandats parlamentaris que no compleix. Una conseqüència clarament negativa d'aquest debat és que Catalunya manté, any rera any, una contribució al finançament de l'Estat desproporcionada en relació a les inversions i despeses que l'Estat efectua a Catalunya".
Valoració de Convergència i Unió
Convergència i Unió recorda que "la falta de transparència és el pitjor dels enemics en democràcia. La resolució número 34 del debat sobre l'Estat de la Nació, celebrat el 24 de juny de 1997 al Congrés, fa deu anys, aprovada a instàncies de CiU, amb el vot afirmatiu del PSOE i l'abstenció del PP, que en aquell moment estava al Govern, diu textualment:
34.- "El Congreso de los Diputados insta al Gobierno para que, a través del Consejo de Política Fiscal y Financiera, realice los estudios necesarios para analizar la incidencia del sector público en los distintos territorios autonómicos con la finalidad de conocer las balanzas fiscales de cada una de las Comunidades Autónomas con el Presupuesto del EstadoÂ…/Â… Estos estudios deberán elaborarse con una metodología común que deberá acordar, con amplio consenso, el Consejo de Política Fiscal y Financiera e integrar los flujos financieros europeos, y se darán difusión mediante una publicación oficial con carácter periódico".
Han passat 10 anys, durant aquest temps el PIB de l'economia espanyola s'ha més que duplicat. En aquest període, el país ha estat capaç d'abandonar la pesseta i d'implantar, amb èxit, l'euro, i també ha aconseguit impulsar grans avanços en matèria econòmica i en administració pública, però no hem estat capaços de publicar les balances fiscals.
Ens trobem a la tercera legislatura i, per tant, el tercer Govern en el que CiU ha plantejat la necessitat de publicar les balances fiscals. El 8 de juny de 2004, al Senat, i el 21 de setembre de 2004, al Ple del Congrés, es van aprovar, respectivament, una moció i una Proposició no de Llei, presentades per CiU, amb tres únics punts, molt modestos, però també molt pragmàtics.
1.- Crear, de manera immediata, en el marc de l'Institut d'Estudis Fiscals, un grup de treball format per especialistes en la matèria, que analitzi els aspectes metodològics relatius a l'elaboració de les balances fiscals entre les CCAA i l'Administració General.
2.- Publicar, anualment, les balances fiscals de les CCAA amb l'Administració General de l'Estat corresponents a l'últim exercici liquidat.
3.- Impulsar un debat a la Comissió d'Economia i Hisenda per la determinació de criteris de transparència i solidaritat entre les CCAA.
Posteriorment, el Ple del Senat va aprovar una nova moció, amb data 16 de març de 2005, que instava al Govern a complir amb el que establien les anteriors iniciatives parlamentàries, "antes de finalizar el presente año" (2005) i "proceder a publicar anualmente las balanzas fiscales correspondientes al último ejercicio liquidado".
Gasòliba ha insistit en que "Ens trobem en el quart trimestre de 2007, el Govern ha complert amb el primer punt, va encarregar un informe a un grup d'experts per determinar una metodologia de càlcul de les balances fiscals, però les balances fiscals segueixen sense publicar-se".
El Grup de Treball que havia d'elaborar la metodologia, el setembre de 2006, es va pronunciar taxativament assenyalant, tal com havien posat de manifest bona part dels treballs acadèmics publicats, que existeixen dos criteris d'imputació territorial d'ingressos i despeses, el que correspon als anomenats enfocaments "càrrega-benefici" i "fluxe monetari" i estableix la corresponent metodologia de càlcul de les balances fiscals adaptades a ambdós mètodes.
Dos enfocaments que responen a dos anàlisis diferents i que, com afirmen els experts, hauran de ser interpretats amb criteris diferents. L'estudi del Grup de Treball sobre la metodologia de càlcul de les balances fiscals estableix, precisament, els criteris i la metodologia a emprar per al càlcul de les balances fiscals, exactament el que havien sol·licitat al Govern, el Congrés i el Senat.
Si els experts diuen que hi ha dos mètodes per al càlcul de les balances fiscals i, a més, manifesten que, ambdós mètodes, donen visions diferents de la mateixa realitat, el Govern ha de fer cas als experts i procedir a publicar les balances fiscals per ambdós mètodes, després ja discutirem els resultats.
Per al Grup Parlamentari Català de Convergència i Unió, ara el problema ja no és tècnic, ja no és de metodologia, el problema és únicament polític. El problema resideix en optar per la informació i per la transparència o continuar amb l'ocultisme i el rumor.
Conèixer la informació de les balances fiscals, de manera rigorosa, avalada per l'INE o per la Intervenció General de l'Estat, és necessari per arbitrar una política de solidaritat interterritorial justa i basada en dades objectives i de coneixement de causa.
"A Catalunya –ha conclòs el senador- no s'entén la falta de transparència que acompanya les polítiques de redistribució territorial i, encara s'entén menys, que els Governs d'Espanya s'entossudeixin en que la situació segueixi igual. Això no és propi de democràcies avançades".
