Foto: Xavi Ramiro

CiU té al seu abast les alcaldies de Barcelona i Girona, per primera vegada des del 1979. El PSC resisteix a Tarragona -si no hi ha pacte CiU-PP- i Lleida, a més de la major part de l'àrea metropolitana. ERC pateix una davallada severíssima i desapareix de les ciutats més poblades, a excepció de Barcelona, on només seran regidors Jordi Portabella i Joan Laporta. PP i ICV es mantenen a tot el territori, amb una lleugera tendència a l'alça. La CUP dóna la sorpresa i entra a l'Ajuntament de Girona, amb un increment general del nombre de regidors al llarg de tot el territori. Plataforma per Catalunya entra amb força a diverses ciutats importants, com l'Hospitalet, Badalona o Santa Coloma i consolida el segon lloc al feu històric de Vic.

Els barcelonins ja fa temps que es van oblidar del SEAT 127, el cotxe que triomfava el 1979. Avui s'han oblidat del SEAT Toledo, aquell que van comprar-se els voluntaris olímpics gràcies als Jocs Olímpics. El cas és que el PSC ha perdut la gran alcaldia del país, la institució que va donar identitat al socialisme català i que va permetre que Pasqual Maragall els obrís la porta al cicle electoral més exitós de la seva història. La Barcelona que va acomiadar Cobi l'estiu del 92, després d'uns Jocs Olímpics celebrats a tot el món, ha considerat que el PSC, 32 anys més tard, era un llast del qual calia desempallegar-se. La davallada dels socialistes catalans és homogènia i només se salven els alcaldes amb una personalitat superior a la de les sigles.

CiU, per contra, es confirma com la gran força central de Catalunya. Per primer cop dominarà les dues bandes de la plaça de Sant Jaume, en una onada de reflux que deixa en no res els tripartits consecutius, tant a la Generalitat com a l'Ajuntament. Sobre la direcció convergent -i la d'Unió- recaurà, doncs, una responsabilitat institucional enorme en uns moments en els quals caldrà prendre decisions de transcendència històrica relacionades amb la sobirania fiscal i política.

La davallada d'ERC ha estat de proporcions catastròfiques. Els republicans han estat arrasats a la major part de les grans ciutats i els darrers tripartits -com el de Terrassa, per exemple- seran impossibles per la pura i simple desaparició dels republicans. La direcció que encara encapçala Joan Puigcercós haurà de passar comptes amb la militància republicana amb unes xifres de representació equivalents a les de l'època de Joan Hortalà. El partit de Macià i Companys ha tocat fons.

PP i ICV, per contra, han resistit amb una certa tendència a l'alça, tal i com pronosticaven la majoria dels pronòstics. Menció a banda mereixen dos altres grans guanyadors de la jornada: la CUP, que pot apuntar-se un èxit incontestable a Girona i diverses capitals de comarca i Plataforma per Catalunya, que avança electoralment de forma espectacular, amb representació a la segona i tercera ciutats de Catalunya i entrant o consolidant-se a diverses ciutats importants.