Manifestació a favor del català organitzada per l'OCB. Foto: @FelanitxMviment.El projecte de decret sobre trilingüisme que vol impulsar el govern balear posa al mateix nivell el català, el castellà i la llengua estrangera i fa impossible el model d'immersió lingüística consolidat els darrers anys. El text presentat pel govern de Bauzà, i que substituirà el decret de mínims, estableix que la presència del català pugui ser menys del 50%. Els centres que apostin per prioritzar el català, hauran de fer una consulta entre els pares i els alumnes majors d'edat i aconseguir el suport del 65% del cens. Per aquest motiu, el sindicat majoritari del sector denuncia un atac a la llengua catalana i alerten que no garantirà el domini del català a tota la població.
El nou model lingüístic del govern balear fa impossible mantenir la immersió lingüística implantada les darreres dècades a les escoles i instituts balears. El govern de José Ramón Bauzá preveu posar al mateix nivell el català, el castellà i la llengua estrangera, preferentment l'anglès. D'aquesta manera, es derogarà el decret de mínims, que establia que el 50% de la docència havia de ser en català, i es proposa un nou sistema que obligarà a les escoles a fer com a mínim, només dues matèries en cada llengua. És a dir, les escoles i instituts podran oferir en català, només l'assignatura de llengua i una altra d'alguna altra àrea.
D'aquesta manera, i a falta de saber quins canvis incorporarà la reforma educativa de Wert, podria ser que les escoles de les Illes Balears només ofereixin un 20% de les classes en català. L'esborrany de projecte de decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, també preveu que les escoles o instituts que vulguin optar per l'ensenyament bàsicament en una sola llengua, hauran de trobar el consens dels pares. Així, per fer l'ensenyament majoritàriament en català, els centres hauran de fer una consulta a pares i mares, i alumnes majors d'edat i aconseguir el suport del 65% del cens per apostar per aquesta via, i per tant, es requereix una majoria molt àmplia en unes votacions on l'abstenció juga en contra.
Oposició de l'STEI
El Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindicals, majoritari en el sector de l'ensenyament, ja ha mostrat el seu rebuig a aquest plantejament. Maria Antònia Font, responsable de l'STEI, ha denunciat a l'ACN que la política lingüística del govern de Bauzà és un atac a la llengua catalana a les Illes Balears i ha lamentat que amb aquest marc, molts alumnes balears que no parlin el català a casa, es quedaran sense dominar el català, perquè no serà possible amb una presència de menys del 50%, i per tant, s'incomplirà una normativa que obliga a que els alumnes després de la secundària, siguin competents amb les dues llengües oficials. També ho qualificar de ''desconsideració'' pels alumnes immigrants.
Per Font, aquesta política és conseqüència d'una ''desafecció lingüística'' d'alguns membres del govern de Bauzà, i ha lamentat que ''no estimen la llengua'' i per aquest motiu, li donen l'esquena. M. Antònia Font és una actitud irresponsable ja que estan atacant l'educació, els mitjans i l'administració per reduir la presència del català, per ''ideologia política'' que no es correspon a la realitat social.
Font però, ha assegurat que el 87% de les famílies estan a favor del català a les escoles. Ha explicat que els darrers esdeveniments les Illes Balears han provocat que només l'11% de la població està a favor de la política lingüística de l'executiu. Per M. Dolors Fonts, aquesta nova política també és desconsiderada per la població immigrant que no coneixen cap de les tres llengües i que se'ls impartiran classes en qualsevol d'aquestes provocant, per Font, més descohesió social.
Des de l'STEI s'ha assegurat que les mobilitzacions per la llengua són històriques a les Illes Balears i ha avançat que després de la publicació d'aquest decret s'estan preparant noves manifestacions perquè la ciutadania faci sentir la seva veu al carrer.
