20
de gener
de
2024, 10:32
Actualitzat:
22
de gener,
8:17h
Belén Barreiro és una de les sociòlogues més prestigioses del país. És fundadora i CEO de 40dB, l'institut demoscòpic que millor va analitzar l'escenari entorn les eleccions espanyoles del 23-J. Dona en un sector hegemonitzat pels homes, sense prepotències i amb estil didàctic, Barreiro explica en aquesta entrevista feta a Madrid algunes claus d'aquelles eleccions i per on es mouen els corrents de fons de la societat espanyola.
Exdirectora del CIS, Barreiro és doctora en Ciències Polítiques, Sociologia i Antropologia Social per la Universitat Autònoma de Madrid, i ha investigat en diverses universitats estrangeres. Figura en diversos llistats de dones líders i el 2017 va publicar La sociedad que seremos: Digitales, analógicos, acomodados y empobrecidos, editat per Planeta.
Dirigeix l'agència demoscòpica que va ajustar més als resultats del 23-J. On hi ha el factor diferencial en l'elaboració de les dades respecte al que fa la resta d'agències?
Nosaltres treballem des del principi amb enquestes online, que és un factor diferenciador, tot i que en algunes ocasions també introduïm el telèfon i la presencialitat. Sempre m'ha agradat com a mètode. De fet, a la major part de països, com el Regne Unit o els EUA, els instituts treballenonline i jo ja havia observat que funciona molt bé. I després de la pandèmia, molt més perquè es produeix una digitalització molt forta de la societat. Crec que el nostre mètode és bo i, després, hi ha un altre factor que té a veure més amb la visió sociològica. Nosaltres fem estudis molt diversos, coneixem el ciutadà, el consumidor, i ens n'aprofitem d'això per afinar en els models d'estimació. Emprem també xarxes socials. I he de dir que en eleccions espanyoles hi sento passió i les estudio a fons. Aquells dies vaig dormir poquíssim. Hi ha una diversitat de factors: molt de treball, bon mètode, un equip que coneix molt bé la societat; tot això marca la diferència, cosa que no vol dir que sempre l'encertem. Ara, en aquestes eleccions el que ha estat rar han estat les estimacions que han fet les altres agències.
En quin sentit?
En què, per molt que remenéssim les dades, l'anunciada victòria clara de la dreta no la vèiem enlloc. Òbviament, teníem el dubte de si estàvem fent alguna cosa errònia. I si ets dona dirigint un institut, encara més.
Això també li volia preguntar. El seu sector està molt masculinitzat.
Tens la sensació que la gent et creu menys, potser perquè parlem amb menys contundència. A banda que parlem sempre d'escenaris probabilístics. Jo ho vaig passar malament i crec que si hagués estat home no ho hagués passat tan malament.
Una mirada femenina sobre la realitat social també pot ser un valor afegit per entendre els moviments que es donen en l'electorat.
Hi ha una major empatia, això sens dubte. Que és el que et permet llegir la societat en què vius. De fet, entre els tècnics dels instituts hi ha moltes dones.
Crec que 40dB és l'única empresa que publica també les dades de les enquestes en brut.
No sé si Gesop també ho fa. Potser no publica les matrius, com fem nosaltres, però aporta més informació. Nosaltres vam fer, amb El País i la Cadena Ser, una aposta per diferenciar-nos, per fer no una enquesta més sinó "l'enquesta", publicant totes les dades el mateix dia que es publica. Òbviament, aportem dades no destinades al ciutadà comú que no sap estadística, sinó a un sector d'acadèmics i professionals.
En un moment en què creix la desconfiança envers les institucions i també envers les empreses d'enquestes, creu que se'ls hauria d'exigir a totes que fessin el mateix?
Seria molt desitjable. Això seria una cosa sobre la qual legislaria, és imprescindible. La llei electoral dona algunes indicacions, amb ambigüitats, però establint que s'han de publicar les dades de les enquestes tal com s'han recollit. Això no ho fa quasi bé ningú i és una manca de transparència enorme que ens impedeix entendre com hi ha instituts que en les darreres eleccions van publicar models d'estimació que no es corresponien amb la realitat observada. Guardar les dades en un calaix i dir que el PP obtindrà tants diputats sense reproduir les dades, m'obliga a mi a fer un acte de fe.
Vist amb perspectiva, la campanya del 23-J realment va ser de les més decisives de les que recorda?
Va ser molt decisiva. I d'una gran volatilitat, perquè vam tenir molts escenaris. Vam tenir les municipals, que van dibuixar un panorama que no va ser tan tràgic per a les esquerres. Una clau per haver encertat els resultats del 23-J va ser haver interpretat bé les municipals. Es va dir que l'esquerra s'havia enfonsat, cosa que també es va dir des del propi govern. Però el cert és que la distància entre el PSOE i el PP era petita. Això per nosaltres va ser clau per fer els models següents. Hi va haver un moment en què el PP va estar fort després de les municipals, però vam identificar que des del moment que Rodríguez Zapatero va entrar en campanya amb una entrevista que es va moure molt, es va produir un gir. Des d'aleshores es manté un PSOE molt fort, fins al punt que en ocasions no es veia inimaginable que acabés guanyant les eleccions. Fins que es va produir el cara a cara Sánchez-Feijóo.
Què passa en aquell moment?
Que es dona un gir en favor del PP que dura uns quatre dies. Després, tot torna estar molt competitiu. I es produeix l'episodi de Silvia Intxaurrondo i l'esquerra es reforça, tot i que no tant com havia fet en el període precampanya. Hi va haver molta volatilitat en molt pocs dies.
En el debat Sánchez-Feijóo es va donar el cas que el guanyador de l'encontre va digerir tan malament la seva participació que va acabar sent contraproduent?
A nosaltres ens va passar una cosa curiosa. Vam fer una enquesta quan el debat va concloure, a mitjanit. I vam completar les entrevistes que teníem previstes fer hores després. I els resultats donaven guanyador a Sánchez. Vam repetir l'enquesta l'endemà, després que els mitjans insistissin en què la victòria havia estat de Feijóo. Una idea que mai vaig compartir perquè m'havia semblat que qui havia guanyat era la mentida. Aquí hi ha reflexions interessants a fer. Una sobre el paper dels mitjans, que molts ciutadans poden canviar la seva percepció. La setmana següent, després de l'entrevista d'Intxaurrondo, el hashtag#Feijóomentiroso va ser el més citat durant cinc dies. Vam fer un seguiment del que passava a les xarxes i els canvis de vot d'aquella darrera setmana van ser conseqüència d'aquest hashtag. Aquest corrent entorn el hashtag coincideix amb el primer diagnòstic de la gent sobre el debat. De cop, els ciutadans tenien raó.
L'emergència i pràctica desaparició de forces polítiques, com Ciutadans, o el fort descens patit per d'altres, com Podem, pot explicar alguns dels errors de les enquestes?
No, crec que no. La meva percepció sincera és que hi ha un institut que marca la línia per unes raons que jo no veig des del punt de vista científic, que és GAD3. A partir d'aquí, altres instituts pequen d'anar a remolc. I després hi ha el CIS, que també té les seves particularitats però en sentit contrari. I hi érem nosaltres, una mica sols, que mostràvem la situació en què està Espanya, que és una societat molt partida en dos. Ni s'ha fet molt de dretes ni tampoc és una Espanya tan progressista.
La fotografia que sorgeix d'aquestes eleccions l'ha sorprès especialment en algun aspecte?
El que destacaria és aquesta Espanya gairebé partida en dos que s'observa en molts temes. Hi ha coses sorprenents com el fet que els joves, que solen ser els qui donen suport a l'alternativa, mostressin suport al govern de Pedro Sánchez després d'una legislatura. Molt clarament. Hi ha força bretxa salarial. El PP s'imposa en la franja de més de 65 anys. Això que els nous partits representaven més els joves s'ha acabat. Ara és més el PP qui representa els més grans i el PSOE més els joves. I els nous partits troben més suports en les franges d'edat més intermèdies.
Però també s'ha detectat un segment de vot jove molt reaccionari, oi?
També. En alguns baròmetres apareixia el PSOE com el partit favorit dels joves i el segon era Vox. Era un nínxol important que no existia abans amb Vox, que s'ha convertit una mica per a molts joves de dretes en el vot rebel. Un fet que potser no s'entén fàcilment des d'una visió progressista.
Ja havia apuntat fa temps que el PP estava retenint un vot d'edat avançada.
Sí, ho acabem de veure ara. A Galícia hem acabat ara l'enquesta preelectoral i el PP està molt fort en la franja de més de 65 anys. El PP té un problema de futur si això no canvia. Al PSOE li va passar i ho va canviar.
Ha parlat de Galícia. Com veu les eleccions gallegues? Veu factible un canvi?
No es pot descartar. Estan succeint moltes coses. És veritat que el fet que Podem i Sumar vagin separats perjudica, però després poden ballar alguns escons. El nostre càlcul baix per al PP està en 39 escons . Un gir es pot produir.
Entre el votant mitjà del PP i el de Vox hi ha diferències clares? Perquè no sembla que hi hagi hagut molta reacció contra els pactes amb Vox dins de la massa electoral del PP.
Hi ha una diferència subtil, però n'hi ha. En general, els votants de Vox tendeixen a ser les classes que se senten més perjudicades, el que no vol dir que ho siguin realment ja que el vot més obrerista continua sent el del PSOE. Hi ha també un factor de gènere. Vox és un partit més d'homes. Això també passa en els partits progressistes. Les dones tendeixen a ser més conservadores en el sentit tradicional. Hi ha diferències en el sentit que els que se solen diferenciar més de la societat espanyola són els votants de Vox: són els més negacionistes, els més antiimmigració, els més masclistes.
Però no hi ha fugida de vot del PP pels pactes amb l'extrema dreta.
No. Diria que el que pot passar és que Vox pot perdre vot en favor del PP, i això respondria al que es percep de recuperació del bipartidisme.
I el votant mitjà de Podem i Sumar es distingeix gaire?
Hi ha matisos. Els qui es queden a Podem sol ser el nucli més castigat econòmicament, el més vulnerable. Hi ha aquí un factor econòmic bastant clar. En canvi, Sumar és el partit amb més concentració de gent situada, formada.
Es percep un impacte de l'amnistia entre l'electorat del PSOE?
Sí. L'electorat socialista està dividit. Un 40% no hi està d'acord. El que hem observat el gener és que, de moment, el que es veia a finals de l'any passat, que l'amnistia estava passant factura al PSOE, que podria perdre cap al PP o l'abstenció els més moderats, ja no es detecta. Les protestes a Ferraz s'han fet molt visibles i la reacció del votant moderat del PSOE és que entre l'amnistia i la senyora amb el retrat de Franco i el rosari, quasi que es queda amb l'amnistia. Al final, al PP li acaba passant que es passa una mica de frenada.
Vostè ha dirigit el CIS. Són injustes les crítiques que s'han fet a José Félix Tezanos?
No crec que siguin injustes. A banda d'haver-lo dirigit, jo soc una gran usuària del CIS i és un món que aprecio. Si jo fos Tezanos, mai em posaria en temes d'estimacions i anar dient que el PSOE guanyaria les eleccions, quan era evident que això era molt difícil que succeís. Jo seria més prudent. Anant a aspectes més concrets, a l'inici del seu mandat, va decidir modificar una pregunta clàssica com era valorar els líders polítics de 0 a 10. Ho va passar a l'escala d'1 a 10, el que té com a efecte que tots els dirigents polítics pugen nota. No em poso en les raons de perquè ha fet això. Però el cert és que hi ha preguntes que ja no podem contestar. Al marge dels atacs que rep Pedro Sánchez, que supera tot el que és tolerable, no podem saber si Sánchez és el president més odiat de tota la democràcia.
El perfil públic i a vegades polèmic d'alguns sociòlegs electorals, de Tezanos a Narciso Michavila, pot ajudar a erosionar la seva credibilitat?
Jo crec que és molt dolent per al sector, sí. Nosaltres hem notat l'efecte postelectoral, però no per encertar o no, sinó per la credibilitat. Treballem molt per al sector privat i les empreses el que volen és que els expliquis la veritat.
En tota la seva trajectòria, s'haurà equivocat en algunes ocasions?
És clar. No tant quant a previsions electorals perquè, en aquest cas, quedem bastant bé... Però errors en cometem. Més aviat en alguns àmbits professionals. Per exemple, vaig tenir problemes de comunicació amb el sector de la bellesa. Som molt forts en el sector bancari, que té claus molt semblants al del món polític; i en el de l'alimentació, que té molt d'interès en tot el que afecta les tendències socials. En tot el que afecta les empreses digitals.
Com contempla l'escenari previ a les eleccions catalanes?
Encara no hem fet un estudi previ. I tampoc de les europees.
Vaja, ara li anava a preguntar per aquestes.
Hem començat per les gallegues. Sobre les europees no tenim res i, a més, té aquest factor de la menor participació, que pot ser determinant. En les primeres eleccions en què va participar Podem, la seva major mobilització va ser decisiva.
En general, creu que els dirigents polítics aprenen del que diuen les urnes? Ho dic ara per la insistència de la cúpula del PP en la idea que ells han guanyat.
Em costa ser molt crítica perquè crec que ells estan digerint un mal diagnòstic. I aquesta és una situació que no recordo que hagi passat en democràcia d'aquesta manera. Les estratègies del PP eren molt coherents amb un diagnòstic que no estava ben elaborat. Primer han d'arribar a assimilar que aquella realitat que veia no era la real. Té una situació complexa. I després, crec que no han fet un repartiment de papers, com crec que sí que s'ha fet a l'esquerra. Es va veure molt ben escenificat en aquell debat on hi eren Yolanda Díaz i Pedro Sánchez, quan va quedar clar que hi havia matisos diferents entre tots dos però no competien entre ells.
Exdirectora del CIS, Barreiro és doctora en Ciències Polítiques, Sociologia i Antropologia Social per la Universitat Autònoma de Madrid, i ha investigat en diverses universitats estrangeres. Figura en diversos llistats de dones líders i el 2017 va publicar La sociedad que seremos: Digitales, analógicos, acomodados y empobrecidos, editat per Planeta.
Dirigeix l'agència demoscòpica que va ajustar més als resultats del 23-J. On hi ha el factor diferencial en l'elaboració de les dades respecte al que fa la resta d'agències?
Nosaltres treballem des del principi amb enquestes online, que és un factor diferenciador, tot i que en algunes ocasions també introduïm el telèfon i la presencialitat. Sempre m'ha agradat com a mètode. De fet, a la major part de països, com el Regne Unit o els EUA, els instituts treballenonline i jo ja havia observat que funciona molt bé. I després de la pandèmia, molt més perquè es produeix una digitalització molt forta de la societat. Crec que el nostre mètode és bo i, després, hi ha un altre factor que té a veure més amb la visió sociològica. Nosaltres fem estudis molt diversos, coneixem el ciutadà, el consumidor, i ens n'aprofitem d'això per afinar en els models d'estimació. Emprem també xarxes socials. I he de dir que en eleccions espanyoles hi sento passió i les estudio a fons. Aquells dies vaig dormir poquíssim. Hi ha una diversitat de factors: molt de treball, bon mètode, un equip que coneix molt bé la societat; tot això marca la diferència, cosa que no vol dir que sempre l'encertem. Ara, en aquestes eleccions el que ha estat rar han estat les estimacions que han fet les altres agències.
En quin sentit?
En què, per molt que remenéssim les dades, l'anunciada victòria clara de la dreta no la vèiem enlloc. Òbviament, teníem el dubte de si estàvem fent alguna cosa errònia. I si ets dona dirigint un institut, encara més.
Això també li volia preguntar. El seu sector està molt masculinitzat.
Tens la sensació que la gent et creu menys, potser perquè parlem amb menys contundència. A banda que parlem sempre d'escenaris probabilístics. Jo ho vaig passar malament i crec que si hagués estat home no ho hagués passat tan malament.
Belén Barreiro: "La campanya del 23-J va ser molt decisiva i d'una gran volatilitat". Foto: Hugo Fernández
Una mirada femenina sobre la realitat social també pot ser un valor afegit per entendre els moviments que es donen en l'electorat.
Hi ha una major empatia, això sens dubte. Que és el que et permet llegir la societat en què vius. De fet, entre els tècnics dels instituts hi ha moltes dones.
Crec que 40dB és l'única empresa que publica també les dades de les enquestes en brut.
No sé si Gesop també ho fa. Potser no publica les matrius, com fem nosaltres, però aporta més informació. Nosaltres vam fer, amb El País i la Cadena Ser, una aposta per diferenciar-nos, per fer no una enquesta més sinó "l'enquesta", publicant totes les dades el mateix dia que es publica. Òbviament, aportem dades no destinades al ciutadà comú que no sap estadística, sinó a un sector d'acadèmics i professionals.
En un moment en què creix la desconfiança envers les institucions i també envers les empreses d'enquestes, creu que se'ls hauria d'exigir a totes que fessin el mateix?
Seria molt desitjable. Això seria una cosa sobre la qual legislaria, és imprescindible. La llei electoral dona algunes indicacions, amb ambigüitats, però establint que s'han de publicar les dades de les enquestes tal com s'han recollit. Això no ho fa quasi bé ningú i és una manca de transparència enorme que ens impedeix entendre com hi ha instituts que en les darreres eleccions van publicar models d'estimació que no es corresponien amb la realitat observada. Guardar les dades en un calaix i dir que el PP obtindrà tants diputats sense reproduir les dades, m'obliga a mi a fer un acte de fe.
"Una clau per haver encertat els resultats del 23-J va ser haver interpretat bé les municipals, que no van ser tan tràgiques per a l'esquerra"
Vist amb perspectiva, la campanya del 23-J realment va ser de les més decisives de les que recorda?
Va ser molt decisiva. I d'una gran volatilitat, perquè vam tenir molts escenaris. Vam tenir les municipals, que van dibuixar un panorama que no va ser tan tràgic per a les esquerres. Una clau per haver encertat els resultats del 23-J va ser haver interpretat bé les municipals. Es va dir que l'esquerra s'havia enfonsat, cosa que també es va dir des del propi govern. Però el cert és que la distància entre el PSOE i el PP era petita. Això per nosaltres va ser clau per fer els models següents. Hi va haver un moment en què el PP va estar fort després de les municipals, però vam identificar que des del moment que Rodríguez Zapatero va entrar en campanya amb una entrevista que es va moure molt, es va produir un gir. Des d'aleshores es manté un PSOE molt fort, fins al punt que en ocasions no es veia inimaginable que acabés guanyant les eleccions. Fins que es va produir el cara a cara Sánchez-Feijóo.
Belén Barreiro durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
Què passa en aquell moment?
Que es dona un gir en favor del PP que dura uns quatre dies. Després, tot torna estar molt competitiu. I es produeix l'episodi de Silvia Intxaurrondo i l'esquerra es reforça, tot i que no tant com havia fet en el període precampanya. Hi va haver molta volatilitat en molt pocs dies.
En el debat Sánchez-Feijóo es va donar el cas que el guanyador de l'encontre va digerir tan malament la seva participació que va acabar sent contraproduent?
A nosaltres ens va passar una cosa curiosa. Vam fer una enquesta quan el debat va concloure, a mitjanit. I vam completar les entrevistes que teníem previstes fer hores després. I els resultats donaven guanyador a Sánchez. Vam repetir l'enquesta l'endemà, després que els mitjans insistissin en què la victòria havia estat de Feijóo. Una idea que mai vaig compartir perquè m'havia semblat que qui havia guanyat era la mentida. Aquí hi ha reflexions interessants a fer. Una sobre el paper dels mitjans, que molts ciutadans poden canviar la seva percepció. La setmana següent, després de l'entrevista d'Intxaurrondo, el hashtag#Feijóomentiroso va ser el més citat durant cinc dies. Vam fer un seguiment del que passava a les xarxes i els canvis de vot d'aquella darrera setmana van ser conseqüència d'aquest hashtag. Aquest corrent entorn el hashtag coincideix amb el primer diagnòstic de la gent sobre el debat. De cop, els ciutadans tenien raó.
L'emergència i pràctica desaparició de forces polítiques, com Ciutadans, o el fort descens patit per d'altres, com Podem, pot explicar alguns dels errors de les enquestes?
No, crec que no. La meva percepció sincera és que hi ha un institut que marca la línia per unes raons que jo no veig des del punt de vista científic, que és GAD3. A partir d'aquí, altres instituts pequen d'anar a remolc. I després hi ha el CIS, que també té les seves particularitats però en sentit contrari. I hi érem nosaltres, una mica sols, que mostràvem la situació en què està Espanya, que és una societat molt partida en dos. Ni s'ha fet molt de dretes ni tampoc és una Espanya tan progressista.
La fotografia que sorgeix d'aquestes eleccions l'ha sorprès especialment en algun aspecte?
El que destacaria és aquesta Espanya gairebé partida en dos que s'observa en molts temes. Hi ha coses sorprenents com el fet que els joves, que solen ser els qui donen suport a l'alternativa, mostressin suport al govern de Pedro Sánchez després d'una legislatura. Molt clarament. Hi ha força bretxa salarial. El PP s'imposa en la franja de més de 65 anys. Això que els nous partits representaven més els joves s'ha acabat. Ara és més el PP qui representa els més grans i el PSOE més els joves. I els nous partits troben més suports en les franges d'edat més intermèdies.
Belén Barreiro: "Que els nous partits representaven més els joves ja s'ha acabat". Foto: Hugo Fernández
Però també s'ha detectat un segment de vot jove molt reaccionari, oi?
També. En alguns baròmetres apareixia el PSOE com el partit favorit dels joves i el segon era Vox. Era un nínxol important que no existia abans amb Vox, que s'ha convertit una mica per a molts joves de dretes en el vot rebel. Un fet que potser no s'entén fàcilment des d'una visió progressista.
"El PP està molt fort en la franja de més de 65 anys, té un problema de futur si això no canvia"
Ja havia apuntat fa temps que el PP estava retenint un vot d'edat avançada.
Sí, ho acabem de veure ara. A Galícia hem acabat ara l'enquesta preelectoral i el PP està molt fort en la franja de més de 65 anys. El PP té un problema de futur si això no canvia. Al PSOE li va passar i ho va canviar.
Ha parlat de Galícia. Com veu les eleccions gallegues? Veu factible un canvi?
No es pot descartar. Estan succeint moltes coses. És veritat que el fet que Podem i Sumar vagin separats perjudica, però després poden ballar alguns escons. El nostre càlcul baix per al PP està en 39 escons . Un gir es pot produir.
Entre el votant mitjà del PP i el de Vox hi ha diferències clares? Perquè no sembla que hi hagi hagut molta reacció contra els pactes amb Vox dins de la massa electoral del PP.
Hi ha una diferència subtil, però n'hi ha. En general, els votants de Vox tendeixen a ser les classes que se senten més perjudicades, el que no vol dir que ho siguin realment ja que el vot més obrerista continua sent el del PSOE. Hi ha també un factor de gènere. Vox és un partit més d'homes. Això també passa en els partits progressistes. Les dones tendeixen a ser més conservadores en el sentit tradicional. Hi ha diferències en el sentit que els que se solen diferenciar més de la societat espanyola són els votants de Vox: són els més negacionistes, els més antiimmigració, els més masclistes.
Belén Barreiro: "El votant que es queda a Podem sol ser el més castigat econòmicament". Foto: Hugo Fernández
Però no hi ha fugida de vot del PP pels pactes amb l'extrema dreta.
No. Diria que el que pot passar és que Vox pot perdre vot en favor del PP, i això respondria al que es percep de recuperació del bipartidisme.
I el votant mitjà de Podem i Sumar es distingeix gaire?
Hi ha matisos. Els qui es queden a Podem sol ser el nucli més castigat econòmicament, el més vulnerable. Hi ha aquí un factor econòmic bastant clar. En canvi, Sumar és el partit amb més concentració de gent situada, formada.
"Entre l'amnistia i la senyora amb el retrat de Franco i el rosari, el votant moderat del PSOE es queda amb l'amnistia"
Es percep un impacte de l'amnistia entre l'electorat del PSOE?
Sí. L'electorat socialista està dividit. Un 40% no hi està d'acord. El que hem observat el gener és que, de moment, el que es veia a finals de l'any passat, que l'amnistia estava passant factura al PSOE, que podria perdre cap al PP o l'abstenció els més moderats, ja no es detecta. Les protestes a Ferraz s'han fet molt visibles i la reacció del votant moderat del PSOE és que entre l'amnistia i la senyora amb el retrat de Franco i el rosari, quasi que es queda amb l'amnistia. Al final, al PP li acaba passant que es passa una mica de frenada.
Belén Barreiro durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
Vostè ha dirigit el CIS. Són injustes les crítiques que s'han fet a José Félix Tezanos?
No crec que siguin injustes. A banda d'haver-lo dirigit, jo soc una gran usuària del CIS i és un món que aprecio. Si jo fos Tezanos, mai em posaria en temes d'estimacions i anar dient que el PSOE guanyaria les eleccions, quan era evident que això era molt difícil que succeís. Jo seria més prudent. Anant a aspectes més concrets, a l'inici del seu mandat, va decidir modificar una pregunta clàssica com era valorar els líders polítics de 0 a 10. Ho va passar a l'escala d'1 a 10, el que té com a efecte que tots els dirigents polítics pugen nota. No em poso en les raons de perquè ha fet això. Però el cert és que hi ha preguntes que ja no podem contestar. Al marge dels atacs que rep Pedro Sánchez, que supera tot el que és tolerable, no podem saber si Sánchez és el president més odiat de tota la democràcia.
El perfil públic i a vegades polèmic d'alguns sociòlegs electorals, de Tezanos a Narciso Michavila, pot ajudar a erosionar la seva credibilitat?
Jo crec que és molt dolent per al sector, sí. Nosaltres hem notat l'efecte postelectoral, però no per encertar o no, sinó per la credibilitat. Treballem molt per al sector privat i les empreses el que volen és que els expliquis la veritat.
En tota la seva trajectòria, s'haurà equivocat en algunes ocasions?
És clar. No tant quant a previsions electorals perquè, en aquest cas, quedem bastant bé... Però errors en cometem. Més aviat en alguns àmbits professionals. Per exemple, vaig tenir problemes de comunicació amb el sector de la bellesa. Som molt forts en el sector bancari, que té claus molt semblants al del món polític; i en el de l'alimentació, que té molt d'interès en tot el que afecta les tendències socials. En tot el que afecta les empreses digitals.
Com contempla l'escenari previ a les eleccions catalanes?
Encara no hem fet un estudi previ. I tampoc de les europees.
Belén Barreiro dirigeix l'institut demoscòpic que més es va acostar als resultats del 23-J. Foto: Hugo Fernández
Vaja, ara li anava a preguntar per aquestes.
Hem començat per les gallegues. Sobre les europees no tenim res i, a més, té aquest factor de la menor participació, que pot ser determinant. En les primeres eleccions en què va participar Podem, la seva major mobilització va ser decisiva.
En general, creu que els dirigents polítics aprenen del que diuen les urnes? Ho dic ara per la insistència de la cúpula del PP en la idea que ells han guanyat.
Em costa ser molt crítica perquè crec que ells estan digerint un mal diagnòstic. I aquesta és una situació que no recordo que hagi passat en democràcia d'aquesta manera. Les estratègies del PP eren molt coherents amb un diagnòstic que no estava ben elaborat. Primer han d'arribar a assimilar que aquella realitat que veia no era la real. Té una situació complexa. I després, crec que no han fet un repartiment de papers, com crec que sí que s'ha fet a l'esquerra. Es va veure molt ben escenificat en aquell debat on hi eren Yolanda Díaz i Pedro Sánchez, quan va quedar clar que hi havia matisos diferents entre tots dos però no competien entre ells.