Benach ha dit que “l’única fórmula possible és, hi insisteixo, la unitat, unitat política, unitat cívica, unitat de tot el país” i ha afegit que una retallada del text “generaria una greu crisi institucional plena d’interrogants”. El president del Parlament ho ha dit durant una conferència-col·loqui a l´Assemblea Legislativa de Madeira, a la qual han assistit, entre altres, el president del Govern, Alberto Jardim, i el president de la cambra legislativa, Miguel Mendoza.
A la conferència, que duia per títol “L´autonomia política de Catalunya", ha fet un repàs exhaustiu de les arrels històriques que han configurat l´autogovern de Catalunya des que el 1027 neixen les assemblees de pau i treva. Seguint el fil cronològic, Benach s´ha referit a la constitució de la Generalitat, a la pèrdua de llibertat el 1714, a la creació de la Mancomunitat dos segles més tard, a l’etapa de la Generalitat republicana, a la Guerra Civil Espanyola, a la dictadura franquista i a la Transició democràtica fins avui.
La segona part de la conferència ha tractat del procés de reforma de l´actual Estatut de Catalunya que, segons Benach, "era el procés per intentar adaptar les noves realitats al marc institucional i competencial català i el sistema de finançament, sense sortir del marc estatal existent” i ha recordat que aquest marc “era flexible, però les cadenes que l’interpreten, no”. Per Benach, tot i que els avenços en matèries com la immigració, la Unió Europea, la inversió en infraestructures són “innegables”, el cert és que “la sensació fou que el text pactat i aprovat deixava a mig camí els objectius plantejats que donaven sentit a la reforma”. En aquest punt, s’ha referit al context actual i ha assegurat que són “preocupants gestos com l’ajornament temporal pel Govern espanyol del seu compromís de publicar les balances fiscals” o “els ritmes de traspàs de competències” que tampoc no són “especialment àgils”. Per Benach, la clau de volta de l’Estatut gira entorn de dues qüestions: els recursos interposats contra l’Estatut davant el Tribunal Constitucional i l’acord per un nou model de finançament.
Respecte al segon punt, ha assenyalat que, tot i que la prioritat ara és aprovar el model de finançament que fixa l´Estatut de Catalunya, en un futur pròxim, cal acabar “amb models no tan sols injustos, sinó de provada ineficàcia, que redueixen la competitivitat econòmica” i ha assenyalat que és significatiu que “després de vint-i-vuit anys de l´Estat de les autonomies, les comunitats autònomes de règim foral presentin un finançament manifestament superior al de la resta d’autonomies”.
Per Benach, “caldria pensar en noves fórmules perquè el règim comú només ha derivat en una falsa igualtat que frena la competitivitat de les comunitats autònomes que generen més recursos” i, en el cas de Catalunya, genera un dèficit fiscal “que és un llast per a la competitivitat econòmica, per al compliment dels objectius de les administracions catalanes i per a les condicions socials del país”.
A la conferència, que duia per títol “L´autonomia política de Catalunya", ha fet un repàs exhaustiu de les arrels històriques que han configurat l´autogovern de Catalunya des que el 1027 neixen les assemblees de pau i treva. Seguint el fil cronològic, Benach s´ha referit a la constitució de la Generalitat, a la pèrdua de llibertat el 1714, a la creació de la Mancomunitat dos segles més tard, a l’etapa de la Generalitat republicana, a la Guerra Civil Espanyola, a la dictadura franquista i a la Transició democràtica fins avui.
La segona part de la conferència ha tractat del procés de reforma de l´actual Estatut de Catalunya que, segons Benach, "era el procés per intentar adaptar les noves realitats al marc institucional i competencial català i el sistema de finançament, sense sortir del marc estatal existent” i ha recordat que aquest marc “era flexible, però les cadenes que l’interpreten, no”. Per Benach, tot i que els avenços en matèries com la immigració, la Unió Europea, la inversió en infraestructures són “innegables”, el cert és que “la sensació fou que el text pactat i aprovat deixava a mig camí els objectius plantejats que donaven sentit a la reforma”. En aquest punt, s’ha referit al context actual i ha assegurat que són “preocupants gestos com l’ajornament temporal pel Govern espanyol del seu compromís de publicar les balances fiscals” o “els ritmes de traspàs de competències” que tampoc no són “especialment àgils”. Per Benach, la clau de volta de l’Estatut gira entorn de dues qüestions: els recursos interposats contra l’Estatut davant el Tribunal Constitucional i l’acord per un nou model de finançament.
Respecte al segon punt, ha assenyalat que, tot i que la prioritat ara és aprovar el model de finançament que fixa l´Estatut de Catalunya, en un futur pròxim, cal acabar “amb models no tan sols injustos, sinó de provada ineficàcia, que redueixen la competitivitat econòmica” i ha assenyalat que és significatiu que “després de vint-i-vuit anys de l´Estat de les autonomies, les comunitats autònomes de règim foral presentin un finançament manifestament superior al de la resta d’autonomies”.
Per Benach, “caldria pensar en noves fórmules perquè el règim comú només ha derivat en una falsa igualtat que frena la competitivitat de les comunitats autònomes que generen més recursos” i, en el cas de Catalunya, genera un dèficit fiscal “que és un llast per a la competitivitat econòmica, per al compliment dels objectius de les administracions catalanes i per a les condicions socials del país”.
