Jordi Boixaderas i Lluís Soler van oferir aquest diumenge a la Cava Urpí un dels seus espectacles més singulars. Es tracta d'"El silenci és or", una proposta basada en textos d'Apel·les Mestres que compta amb la complicitat musical de Lluís Carmona. Boixaderas ha parlat de l'espectacle, els projectes futurs, la salut actual de les arts escèniques i l'apujada de l'IVA cultural en una entrevista a Nació Sabadell. 

- Què podran veure els espectadorsd'"El silenci és or"?

- Podran transportar-se mentalment a un ateneu modernista de fa cent anys i conèixer personatges que potser els seran familiars i els resultaran divertits. Personatges que parlen un català que ja no sentim.

- Aquest no és un espectacle nou, sinó que ja el van posar a escena a finals de la dècada de 1990, entre altres ocasions. Què suposa tornar-lo a interpretar i quina diferència presenta amb relació a l'original?

- Estimem especialment aquest espectacle. Des de la seva senzillesa ens ha sorprès sempre per la seva capacitat de connectar amb públics diversos. I la versió 'original', encara era molt més senzilla. De fet, era una simple lectura de textos modernistes per als instituts. 

- Quin criteri es va seguir per seleccionar els textos d'Apel·les Mestres? Sempre són els mateixos o hi han introduït algun canvi?

- L'espectacle el va concebre en el seu dia Frederic Roda i Fàbregues i va triar els textos que va pensar que podien tenir força només de llegir-los en veu alta, sense escenificació, com en un recital. Hem conservat sempre aquest format de lectura amb faristol, perquè ajuda a donar protagonisme al text. 

- Què hi aporta la música de Lluís Carmona?

- Obre l'espectacle predisposant el públic a canviar el ritme de la nostra època per al d'una altra. Ambienta subtilment l'escena com en un hipotètic espai de lleure i intercanvi d'idees, un balneari? un club privat?. Comenta i interpel·la les intervencions dels personatges amb molta gràcia i és el nostre introductor sempre irònic, escèptic.

- En què consisteix la posada en escena? Tenim entès que l'aposta és minimalista i que l'expressió facial i les veus en són els principals elements.

- No busquem massa la ganyota ni la riallada perquè es tracta d'un humor de fons, de mirada distanciada, però clement amb els personatges. Apel.les Mestres diu al pròleg de l'edició que, com que la malaltia li impedia anar a veure amics, s'entretenia recreant personatges en aquests monòlegs. Sempre insistim que tot el que fem a escena té la finalitat d'afavorir la força del text. És clar que ens porta a interpretar una mica. És potser inevitable. 

- No estem massa acostumats a veure'l recitant, però sí a escoltar-lo com a veu de doblatge en moltes pel·lícules.

- Avui dia els actors fem moltes coses: des de presentar programes fins a presentar-nos a les eleccions. Per què? Perquè a la nostra societat hi ha moltíssimes formes d'espectacle. A mi doblar m'agrada i dir textos també. M'agrada el teatre i treballar a l'estudi de so. I hi ha coses que, per dir-ho clar, no goso fer-les. 

- Amb tot, com ha afrontat aquesta interpretació recitant?

- Això que fem amb els textos d' "El Silenci és Or" no es pot dir que sigui recitació, sinó més aviat una lectura dramatitzada. I s'acosta a allò que acostumo a fer cada dia amb altres menes de textos.

- L'obra "El Crèdit" ha esdevingut un èxit rotund. No sabem si s'ho esperaven, però han deixat el llistó molt amunt. Quins reptes i projectes té en ment?

- D'una manera o una altra sóc un treballador i vaig allà on em criden, mentre les intencions hi siguin lloables i el tracte correcte.

- Alguna proposta futura que pugui avançar?

- El Joan Sellent i el Guillem-Jordi Graells ens proposen un espectacle molt juganer sobre l'amor tal com el veu Shakespeare en diverses obres seves. El dirigirà el Josep Maria Mestres i el farem al juliol al Grec de Montjuïc amb una companyia que està molt bé: Mercè Pons, Ariadna Gil, Rosa Renom, Sílvia Bel, Laura Aubert, Àlex Casanovas, Joel Joan i Aleix Albareda. Espero que us tempti la proposta. 

- Des de "Vendelplà" no l'hem tornat a veure en cap projecte televisiu. Entenem que se sent més còmode damunt els escenaris?

- Jo vaig fer molta, molta tele als anys noranta. No hi ha cap mal a canviar d'aires i a deixar que canviïn també les cares.

- Com valora la salut del teatre català? La situació de crisi i l'increment de l'IVA cultural han fet mal al sector. Cal cuidar-lo més?

- Per a la pujada de l'IVA cada dia estem assajant definicions: sabotatge? venjança política? miopia econòmica? Algun dia algú ens ho explicarà. D'altra banda, al meu parer el més urgent és el suport a les joves companyies. No seria gaire complicat ni gaire car, però això cada dia sembla més una economia de guerra i a l'administració, als programadors i als productors els fan por les iniciatives innovadores. Sortosament la majoria d'aquestes companyies se'n sortiran perquè tenen talent, energia i vista. Ara bé, no ens enganyem, ho diu fins i tot el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts: per fer el salt cap a la comunitat 'culta, rica, lliure, desvetllada i feliç' el pressupost de cultura ha de passar del 0'7% actual al 2%.