- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha parlat aquest dimecres a l'Aquí Catalunya de SER Catalunya sobre l'agressió de la setmana passada a les Terres de l'Ebre. Ha apuntat que li volien "obrir el cap" i que se n'ha sortit amb "només una lesió" al dit que els metges van decidir cuidar amb un "tractament conservador" basat en una fèrula. "És una circumstància alarmant de la tensió ambiental, que no convida a res positiu", ha apuntat la presidenta de Junts, que porta seguretat en tant que màxima dirigent del partit, però no amb un component institucional. El Govern, ha dit, li va retirar l'escorta la mateixa setmana que es va investir Pedro Sánchez a Madrid. "A mi m'ho van comunicar des de Mossos", ha apuntat Borràs. "Es va decidir amb un informe al qual no he tingut accés. És com si et fan una analítica i no et donen el resultat", ha dit en el transcurs de l'entrevista.
La presidenta de Junts, que s'ha definit com una "persona molt estimada", ha dit que és aquest argument el que van traslladar-li els Mossos quan se li va retirar la seguretat. Poc després de l'entrevista, el Departament d'Interior ha contradit la versió de Borràs. Fonts de la conselleria consultades per Nació han apuntat que el director general de la Policia, Pere Ferrer, va detallar a Junts la decisió "tècnica" dels Mossos -en concret, a David Torrents, de la màxima confiança de Borràs-, una reunió en la qual també es va mostrar l'informe que ho argumentava. Les mateixes fonts detallen a aquest diari que "treure o posar escortes no és una decisió del Departament d'Interior ni del conseller", en aquest cas, Joan Ignasi Elena. "És una decisió tècnica que es fa a partir d'un informe d'avaluació de risc de la seguretat", apunten veus de la conselleria.
Interior ha exposat aquest dimecres al matí, un cop analitzades les paraules de Borràs, que el cas de la presidenta de Junts "no justifica una escorta de forma permanent, però si la presència policial en els actes públics que tingui". La cobertura depèn de l'agenda d'actes que ha de facilitar el partit i, segons les fonts consultades del departament, Junts no l'ha feta arribar en cap moment a Interior.
La incògnita de l'amnistia
Preguntada sobre l'aplicació de l'amnistia i si demanarà acollir-s'hi, ha indicat que defensa la seva innocència i que en un "tribunal just i honest" la sentència condemnatòria sigui retirada. Està pendent del Tribunal Suprem, on ha portat el veredicte pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). "Reclamo la meva innocència, i voldria que s'arxivés la causa", ha apuntat la dirigent independentista, que no s'ha mostrat sorpresa pel fet que el Suprem no hagi retirat l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont.
Tornarà l'expresident? "Sí, pel debat d'investidura", ha apuntat Borràs. Qui ha de ser el primer candidat? En la legislatura passada, quan la presidenta de Junts estava al capdavant del Parlament, ella mai va proposar Salvador Illa tot i que havia guanyat les eleccions. Segons Borràs, qui pot tenir més suports és Puigdemont, en la mesura que pot aplegar els vots d'ERC i de la CUP, que el podrien situar amb 59 escons a favor, mentre que el PSC en té 42 ampliables a 48 si se sumen els comuns. En tot cas, la dirigent independentista ha posat en valor que hi hagi majoria independentista a la mesa del Parlament, amb Josep Rull al capdavant i on JUnts i ERC sumen quatre representants per tres dels socialistes.
"El millor seria posar-se d'acord per trobar una candidatura que pugui desenvolupar un Govern", ha apuntat Borràs. Pel que fa al paper d'Aliança Catalana, que ha entrat al Parlament amb dos escons, ha apuntat que cal continuar amb el "cordó democràtic" contra els "populismes", per tal que no es facin servir expressions que atemptin contra els drets fonamentals. "La cambra ha de poder treballar perquè hi hagi l'expressió i la defensa de tots els drets i de totes les comissions", ha indicat. Ha arribat el moment de fer una moció de censura contra Sílvia Orriols a Ripoll? La resposta no ha estat afirmativa, i ha demanat que es deixi treballar els regidors del la capital del Ripollès.