
El candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch. Foto: Adrià Costa
"Som garantia de progrés social i procés nacional", assegura Bosch a l'hora de delimitar els dos gran eixos de la seva candidatura, al temps que exposa que convertir Barcelona en capital de la República Catalana suposaria un impuls sorprenent per a la ciutat, ja que, al seu parer, "ser capital d'Estat és millor que uns Jocs Olímpic permanents" en el sentit de projecció internacional i captació d'inversions.
Per tot plegat demana, tant si és el guanyador de les eleccions del 24 de maig com si té possibilitats d'entrar al govern municipal, que la resta de partits defineixin la seva postura respecte el procés sobiranista, amb especial esment als regidors d'UDC i a les diverses famílies que conformen Barcelona en Comú.
-Actualment és diputat al Congrés. Perquè decideix presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona?
-Perquè fer de diputat a Madrid és molt important, però encara ho és més poder construir a Barcelona, i més per algú que creu en la independència, perquè on realment necessitem més braços, més caps i més cors és allà on hem de construir el nou país. I ja vaig anunciar que a la que entri a treballar a l'Ajuntament deixaré de treballar a Madrid.

Alfred Bosch és 'l'alcalde del sí'. Foto: Adrià Costa
-Sí.
-En quin barri viu?
-A Ciutat Vella.
-Quin és el seu racó preferit de la ciutat?
-Un de molt a prop d'on visc, el carrer Carabassa, un carrer estret de Ciutat Vella amb ponts que travessen de banda a banda. En un costat hi ha jardins i a l'altra palaus del segle XVIII. Un pèl desarreglat però amb cert encant.
-I quin racó de la ciutat ha de millorar, quin cal transformar?
-Hi ha molts racons però on pateix més la ciutat és cap al Besós i la nostra atenció s'ha d'inclinar cap aquí. Aquesta és una de les idees força de l'urbanisme social que proposem. Creiem que hem d'anar a invertir i a revitalitzar aquelles parts de la ciutat amb més problemes. L'estació de la Sagrera també és molt important perquè inclina la ciutat cap allà.
-Respecte a les grans infraestructures pendents, si és alcalde impulsarà l'acabament d'obres com la Sagrera o les línies 9 i 10 del Metro?
-Sí, però no només depenen de l'Ajuntament. La Sagrera depèn de l'Estat i els pressupostos s'escapen de la capacitat de l'Ajuntament. Aquí hi ha de jugar l'Estat i si l'Estat que hi ha ara no ho fa n'hem de tenir un de propi, aquest és un dels motius poderosos pels quals ens cal tenir un estat propi, perquè l'estat espanyol no rema a favor nostre sinó més aviat en contra.
-I Barcelona ha de ser capital d'aquest estat propi?
-Sí. Barcelona ja és una capital 'in pectore'. Ho és en el sentit econòmic i social, però no és una capital política tal i com s'entén a tot el món, en el sentit que ho comprèn el nano que estudia les capitals del món. En aquest sentit, Barcelona encara és una ciutat de províncies. Crec que tots els barcelonins sense excepció volen que la ciutat sigui una capital de debò, una altra cosa és el discurs polític que facin servir. Però amb un estat a favor no tindríem el dèficit fiscal que tenim, i la part proporcional de Barcelona serien uns 3.000 milions d'euros.
-Vol dir dins dels 16.000 milions d'euros en que es calcula el dèficit fiscal?
-Sí, és la part proporcional a la població. Si això retornés, no a l'Ajuntament sinó a la ciutat, amb 250 milions eradicaríem la pobresa infantil segons els còmputs d'Unicef, així mateix tornaríem l'atur als nivells d'abans de la crisi, finalitzaríem la Sagrera i la línia 9 i impediríem qualsevol retallada en sanitat i escoles. La dimensió és tan grossa que qui digui que la independència o l'estat propi no és el tema és que no ha fet els números.
-En aquest sentit, la campanya s'ha de plantejar a nivell local o nacional?
-El nivell de Barcelona no és mai local. No pots parlar de Barcelona i no parlar d'aquesta capitalitat mancada, o oblidar-te que Barcelona és el motor de Catalunya en tots els sentits, o que sense Barcelona no hi ha independència i al mateix temps, que Barcelona és qui se'n beneficiaria més de la independència. I a més hem de perseguir la capitalitat de la Mediterrània, i per això la dimensió internacional i la nacional tenen un pes enorme. Dir que no convé parlar de la capitalitat ni parlar de quin Estat volem és absurd, perquè afecta i condiciona. I no parlar-ne és no afrontar un dels temes cabdals que tenim sobre la taula.

Jordi Palmer entrevistant a Alfred Bosch. Foto: Adrià Costa
-Jo hi visc i no sóc un figurant de cap parc temàtic. Sí que penso que hi ha un risc, tot i que encara no hi hem arribat, però és el risc que el centre de Barcelona es converteixi en una zona de serveis molt abocats al turista. Davant això el que plantegem és repartir els turistes per tota la ciutat i l'Àrea Metropolitana. Evidentment tu no pots decidir on van els turistes, perquè van allà on volen, però pots decidir on dormen, i on dormen segons el seu pressupost. D'entrada cal tancar els apartaments il·legals, fer una moratòria d'allotjament perquè no es construeixi més allotjament i pactar amb els veïns a veure quins barris desitjarien tenir una certa presència d'allotjament turístic. En molts barris de Barcelona em diuen que sense abusar ja els aniria bé tenir algun hotel. Repartir els turistes estaria molt bé.
-A Ciutat Vella això ho tenim molt present. La primera reflexió és que si després de les manifestacions a la Barceloneta va ser tan fàcil dedicar-hi uns inspectors, perquè no es fa a la resta de la ciutat? Crec que hem d'aplicar el sentit comú amb determinació i ganes de resoldre el problema. Diuen que son difícils de localitzar, i com els localitzen els turistes? Entren a la web i hi contacten! Si hi ha ganes i determinació d'acabar amb això no és tan complicat.
-Vostè és partidari de construir Barcelona a cops de grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics i el Fòrum, i també amb el Mobile World Congres com defensa l'alcalde Trias?
-Jo sóc partidari fervent d'un gran esdeveniment que és que Barcelona assoleixi la capitalitat de la República Catalana. Crec que ser capital d'Estat és millor que uns Jocs Olímpic permanents. Seria una capital internacional, amb els recursos d'un estat. Si es van fer els Jocs Olímpics és perquè hi havia aquesta certa capitalitat, perquè havíem d'atraure recursos de l'Estat que no arribaven. S'imagina això de forma permanent? És aquest el projecte. Em diuen que jo aleshores era l'independentista dels olímpics i que ara sóc l'olímpic de l'independentisme, i no deixen de tenir raó. Jo estava al COOB'92 gestionant els Jocs i ara mateix el projecte que més ens engresca és la capital del nou país, i penso que no hi ha contradicció perquè es tracta de buscar presència internacional i recursos extraordinaris amb un gran esdeveniment per reequilibrar la ciutat amb un projecte d'urbanisme social.
-Si guanya les eleccions, amb quins partits estaria disposat a arribar a pactes de govern?

L'alcaldable Alfred Bosch. Foto: Adrià Costa
-Aquests condicionants pel pacte serien els mateixos en cas de no guanyar les eleccions?
-Sí, per la senzilla raó que no canviem les conviccions. Volem ser i sempre serem la garantia de procés i de progrés.
-Contempla la possibilitat d'una victòria dels partits contraris al procés sobiranista?
-Primer caldria aclarir quins partit són partidaris i quins no. El nostre cas jo diria que és el més clar. En el cas de Convergència, ells sí, però Unió sembla que no i es presenten junts. Jo els demano que em garanteixin que quan el president Catalunya o el Parlament donin el senyal tots ells faran el pas endavant. I el grup on hi ha Iniciativa, Podem i tota aquesta gent, que diguin si estan a favor o en contra. Pel que fa a Partit Popular i Ciutadans està molt clar, però jo estic segur que PP i C's no guanyaran, no contemplo aquesta possibilitat. El que sí que insisteixo és que hi ha molts partits que s'han de definir, no només per si jo m'hi he d'entendre, també perquè a la gent li serà difícil decidir si els voten o no. S'han de definir sobre els temes importants que ens preocupen, que són els grans projectes de futur de la ciutat i sense dubte parlar de la capitalitat.
Alfred Bosch, diumenge al Moll de la Fusta. Foto: Adrià Costa