Un dels debats més pesats en tot aquest procés és el de la Unió Europea. Des de Madrid -i corresponsalies polítiques i mediàtiques a Barcelona- s'insisteix a fer veure que la Unió Europea s'ha posicionat oficialment per l'opció de fer fora d'Europa els catalans en cas d'independència. Partint d'aquesta afirmació, PP, PSOE i els seus seguicis mediàtics afegeixen que, a més, Espanya vetaria fins i l'infinit el reingrés de Catalunya.

I això és fals. Com va quedar clar el passat 15 d'octubre, la Comissió Europea només es pronunciarà sobre una hipotètica independència de Catalunya si Espanya ho demana. I Espanya, òbviament, no ho pensa fer perquè implicaria el reconeixement d'una possibilitat que Madrid s'esforça a negar que existeixi. Així que el debat i la decisió queden en suspens fins que, efectivament, l'escenari d'un Estat Català sigui real. Punt i final.

A partir d'aquí es poden fer les hipòtesis que es vulguin sobre què convé més a la Unió Europea. Personalment, em decanto per l'hiperrealisme d'aquest quadre periodístic del Huffington Post. Però, en teoria, també es pot afirmar que els europeus donarien suport a Espanya en qualsevol circumstància i a qualsevol preu. En qualsevol cas, el que està clar és que Europa ni ajudarà a crear un Estat Català, ni s'esforçarà a mantenir la unitat d'Espanya. I qui no ho entengui perdrà la partida.