Ha mort Marcelino Camacho. Tots els meus respectes per un home que va lluitar tota la seva vida i per un representant dels últims supervivents dels que van haver de prendre les armes per defensar la República i la democràcia. Tot aquest compromís és més del que han mantingut les generacions posteriors i honorarà per sempre la seva memòria.
Dit això, Camacho ha tingut una mena de funeral d'Estat, i això no és casualitat. Ell i d'altres líders de l'antifranquisme van ser els que van pactar una democràcia que ens ha arribat, al cap dels anys, amb el gruix d'un paper de fumar. Potser era inevitable, potser no hi havia alternativa, però el cert és que les lloses d'aquelles renúncies encara pesen, i molt.
El príncep d'Astúries ha visitat la capella ardent de Marcelino Camacho. I tenia raons per fer-ho. Però, mentrestant, les fosses comunes de molts companys del vell sindicalista continuen igual d'oblidades que fa trenta anys, quan els comunistes espanyols van abandonar la bandera de la República i van passar-se a la bicolor.
ARA A PORTADA
-
Les excel·lents previsions per als bolets reobren el debat sobre la massificació del bosc Pere Fontanals | Arnau Urgell i Vidal
-
-
Illa i Pradales fan pinya perquè l'oficialitat del català i el basc a Europa «sigui una realitat» Redacció
-
-
ERC activa el rellotge perquè el PSOE avali la delegació de l'IRPF a la Generalitat Lluís Girona Boffi
Publicat el 29 d’octubre de 2010 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L’advocat general del TJUE es pronunciarà el 13 de novembre sobre la llei d’amnistia
-
Política
Oriol López, nou diputat d'ERC al Parlament en relleu de Ruben Wagensberg
-
Política
Jordi Pujol sol·licita seguir el seu judici de manera telemàtica
-
Política
Junts porta al Congrés la proposta d'enduriment dels permisos de paternitat per als temporers migrants
-
Política
Què està passant al PP català? Decapitació a Tarragona i malestar al territori
-
Política
L'alemany Merz, fred amb l'oficialitat del català a Europa: «Entenc l’interès, però ja veurem com es resol»