Ha mort Marcelino Camacho. Tots els meus respectes per un home que va lluitar tota la seva vida i per un representant dels últims supervivents dels que van haver de prendre les armes per defensar la República i la democràcia. Tot aquest compromís és més del que han mantingut les generacions posteriors i honorarà per sempre la seva memòria.
Dit això, Camacho ha tingut una mena de funeral d'Estat, i això no és casualitat. Ell i d'altres líders de l'antifranquisme van ser els que van pactar una democràcia que ens ha arribat, al cap dels anys, amb el gruix d'un paper de fumar. Potser era inevitable, potser no hi havia alternativa, però el cert és que les lloses d'aquelles renúncies encara pesen, i molt.
El príncep d'Astúries ha visitat la capella ardent de Marcelino Camacho. I tenia raons per fer-ho. Però, mentrestant, les fosses comunes de molts companys del vell sindicalista continuen igual d'oblidades que fa trenta anys, quan els comunistes espanyols van abandonar la bandera de la República i van passar-se a la bicolor.
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 29 d’octubre de 2010 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El govern espanyol arrencarà el nou curs polític amb la condonació del deute
-
Política
El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política
Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política
On són els catalans de Feijóo?
-
Política
I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política
La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català