Ha mort Marcelino Camacho. Tots els meus respectes per un home que va lluitar tota la seva vida i per un representant dels últims supervivents dels que van haver de prendre les armes per defensar la República i la democràcia. Tot aquest compromís és més del que han mantingut les generacions posteriors i honorarà per sempre la seva memòria.
Dit això, Camacho ha tingut una mena de funeral d'Estat, i això no és casualitat. Ell i d'altres líders de l'antifranquisme van ser els que van pactar una democràcia que ens ha arribat, al cap dels anys, amb el gruix d'un paper de fumar. Potser era inevitable, potser no hi havia alternativa, però el cert és que les lloses d'aquelles renúncies encara pesen, i molt.
El príncep d'Astúries ha visitat la capella ardent de Marcelino Camacho. I tenia raons per fer-ho. Però, mentrestant, les fosses comunes de molts companys del vell sindicalista continuen igual d'oblidades que fa trenta anys, quan els comunistes espanyols van abandonar la bandera de la República i van passar-se a la bicolor.
ARA A PORTADA
Publicat el 29 d’octubre de 2010 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El president de Junts al Maresme critica el rebuig del partit al nou finançament: «Revertirà en benefici dels catalans»
-
Política
Rufián demana a Junts que no siguin «pesats» amb el finançament i l'equipara amb PP i Vox
-
Política
Certeses i incògnites del nou finançament: què passarà amb la recaptació?
-
Política
ERC va pactar realment un concert econòmic amb els socialistes?
-
Política
Junts es desmarca del nou finançament: «Hi ha més cafè, però per a tothom»
-
Política
El PP surt en tromba contra Sánchez pel finançament: «Implora oxigen a un inhabilitat»