Ha mort Marcelino Camacho. Tots els meus respectes per un home que va lluitar tota la seva vida i per un representant dels últims supervivents dels que van haver de prendre les armes per defensar la República i la democràcia. Tot aquest compromís és més del que han mantingut les generacions posteriors i honorarà per sempre la seva memòria.
Dit això, Camacho ha tingut una mena de funeral d'Estat, i això no és casualitat. Ell i d'altres líders de l'antifranquisme van ser els que van pactar una democràcia que ens ha arribat, al cap dels anys, amb el gruix d'un paper de fumar. Potser era inevitable, potser no hi havia alternativa, però el cert és que les lloses d'aquelles renúncies encara pesen, i molt.
El príncep d'Astúries ha visitat la capella ardent de Marcelino Camacho. I tenia raons per fer-ho. Però, mentrestant, les fosses comunes de molts companys del vell sindicalista continuen igual d'oblidades que fa trenta anys, quan els comunistes espanyols van abandonar la bandera de la República i van passar-se a la bicolor.
ARA A PORTADA
-
Política Illa promet destinar el 6% del PIB en educació per superar la crisi a les aules Bernat Surroca Albet
-
Política Junqueras s'arremanga per aconseguir un «gran acord de país» en educació Lluís Girona Boffi
-
Ciutats El Govern activa un pla per climatitzar totes les escoles públiques i 51 residències fins al 2031 Bernat Surroca Albet
-
-
Política Ceuta passa factura a Sánchez i el PP retalla distàncies, segons el CIS Bernat Surroca Albet
Publicat el
29 d’octubre de 2010 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Albiach retreu a Illa el «triomfalisme» del discurs de mig mandat
-
Política Junts acusa Illa d’amagar «el fracàs» del seu Govern amb el discurs de mig mandat
-
Política
Les 4 «m»: model social, mestres, metges i mossos
-
Política
El Tribunal de Comptes allarga encara més l'aplicació de l'amnistia
-
Política Colau obre la porta a tornar a la política institucional
-
Política
Puigdemont comença a veure la llum després d'un any d'absències