Ha mort Marcelino Camacho. Tots els meus respectes per un home que va lluitar tota la seva vida i per un representant dels últims supervivents dels que van haver de prendre les armes per defensar la República i la democràcia. Tot aquest compromís és més del que han mantingut les generacions posteriors i honorarà per sempre la seva memòria.
Dit això, Camacho ha tingut una mena de funeral d'Estat, i això no és casualitat. Ell i d'altres líders de l'antifranquisme van ser els que van pactar una democràcia que ens ha arribat, al cap dels anys, amb el gruix d'un paper de fumar. Potser era inevitable, potser no hi havia alternativa, però el cert és que les lloses d'aquelles renúncies encara pesen, i molt.
El príncep d'Astúries ha visitat la capella ardent de Marcelino Camacho. I tenia raons per fer-ho. Però, mentrestant, les fosses comunes de molts companys del vell sindicalista continuen igual d'oblidades que fa trenta anys, quan els comunistes espanyols van abandonar la bandera de la República i van passar-se a la bicolor.
ARA A PORTADA
-
Jordi Pujol, el llegat (III): ambició familiar a l'ombra del pare Ferran Casas i Manresa | Oriol March
-
«No m'imagino els Pujol com un clan mafiós de Nova York repartint-se sobres» Ferran Casas i Manresa | Oriol March
-
-
-
«Els corruptes eren alguns dels fills; Pujol tenia el que volia, que era el poder» Ferran Casas i Manresa | Oriol March
Publicat el 29 d’octubre de 2010 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El setge a Mazón posa el focus en els 37 minuts crítics després del llarg àpat al Ventorro
-
Política
Puigdemont reclama a Sánchez que accepti el dret a l’autodeterminació per «sortir de l’abisme»
-
Política
Albert Batet, l'escuder més fidel de Puigdemont
-
Política
Les balances fiscals, un actor absent però oportú per al finançament
-
Política
Junts posa en marxa un consell sènior d’alcaldes: «No hem de confondre la pura gestió amb l’ambició de país»
-
Política
Junqueras carrega contra la condemna al fiscal general de l’Estat: «El franquisme perviu»