Ha mort Marcelino Camacho. Tots els meus respectes per un home que va lluitar tota la seva vida i per un representant dels últims supervivents dels que van haver de prendre les armes per defensar la República i la democràcia. Tot aquest compromís és més del que han mantingut les generacions posteriors i honorarà per sempre la seva memòria.
Dit això, Camacho ha tingut una mena de funeral d'Estat, i això no és casualitat. Ell i d'altres líders de l'antifranquisme van ser els que van pactar una democràcia que ens ha arribat, al cap dels anys, amb el gruix d'un paper de fumar. Potser era inevitable, potser no hi havia alternativa, però el cert és que les lloses d'aquelles renúncies encara pesen, i molt.
El príncep d'Astúries ha visitat la capella ardent de Marcelino Camacho. I tenia raons per fer-ho. Però, mentrestant, les fosses comunes de molts companys del vell sindicalista continuen igual d'oblidades que fa trenta anys, quan els comunistes espanyols van abandonar la bandera de la República i van passar-se a la bicolor.
ARA A PORTADA
-
Política El mapa electoral marca l'estratègia del Front Ampli: les claus a Catalunya i a Espanya David Cobo
-
Política Rufián i Junqueras fan pinya contra el PSC: «Qui sigui socialista i dubti, el vot útil és ERC» Àlvar Llobet i Sotelo
-
Política Illa i Hereu prometen a Sánchez derrotar l'amenaça de l'abstencionisme Bernat Surroca Albet
-
Política «A Badalona tampoc s'aplica la prioritat nacional»: Vox passa el rasclet al feu d'Albiol Pep Martí i Vallverdú
-
Publicat el
29 d’octubre de 2010 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
La porra de «La Caravana» de Nació per al 29-N
-
Política
29-N: així es desinforma en els debats electorals
-
Política
Eleccions al desert dels tàrtars
-
Política
Assaig d'autòpsia al sanchisme
-
Política
Concert econòmic, menys impostos i control migratori: així és el programa de Junts
-
Política
Feijóo obre la porta a derogar la llei d'eutanàsia si arriba a la Moncloa: «Quina alternativa hi ha?»
