Ha mort Marcelino Camacho. Tots els meus respectes per un home que va lluitar tota la seva vida i per un representant dels últims supervivents dels que van haver de prendre les armes per defensar la República i la democràcia. Tot aquest compromís és més del que han mantingut les generacions posteriors i honorarà per sempre la seva memòria.
Dit això, Camacho ha tingut una mena de funeral d'Estat, i això no és casualitat. Ell i d'altres líders de l'antifranquisme van ser els que van pactar una democràcia que ens ha arribat, al cap dels anys, amb el gruix d'un paper de fumar. Potser era inevitable, potser no hi havia alternativa, però el cert és que les lloses d'aquelles renúncies encara pesen, i molt.
El príncep d'Astúries ha visitat la capella ardent de Marcelino Camacho. I tenia raons per fer-ho. Però, mentrestant, les fosses comunes de molts companys del vell sindicalista continuen igual d'oblidades que fa trenta anys, quan els comunistes espanyols van abandonar la bandera de la República i van passar-se a la bicolor.
ARA A PORTADA
-
L'escorcoll a l'IRTA-CReSA augmenta la pressió al Govern per la crisi de la pesta Arnau Urgell i Vidal
-
El Govern posa xifres al pla per construir 214.000 pisos: un 40% assequible i 179 àrees Lluís Girona Boffi
-
-
El Govern insta Albiol a obrir immediatament un equipament municipal per als desallotjats del B9 Redacció
-
Publicat el 29 d’octubre de 2010 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L'Ajuntament de Badalona replica al Govern que no és viable obrir Can Bofí Vell
-
Política
Pablo Iglesias guanya Eduardo Inda als tribunals: «Okdiario» va inventar-se una informació
-
Política
Feijóo ja té data per declarar davant la jutgessa de Catarroja per la dana: el 9 de gener
-
Política
Les dissidències còmplices
-
Política
Val la pena el xou parlamentari?
-
Política
Cerdán juga la carta Puigdemont per alimentar la sospita de «lawfare»