
Són triennis figurats. Els alcaldes i regidors de municipis petits, amb molta sort, són mileuristes. I per descomptat, no cobren triennis ni tenen complements salarials pel sol fet d'assistir a un ple municipal, com sí que passa en localitats de més dimensió. De fet, molts regidors i alcaldes mai no n'havien cobrat ni cinc fins que el 2008 el departament de Governació va decidir pagar una nòmina simbòlica als càrrecs electes de municipis de menys de 2.000 habitants que complissin els requisits, per fomentar l'accés a l'activitat política i dignificar aquesta tasca.
Un nou test per a la vella guàrdia
Per a alguns són cacics, per a d'altres, veïns disposats a compaginar el seu ofici amb les gestions per fer arribar el transport públic, organitzar una festa major o aconseguir diners per a un casal d'avis i un centre esportiu al poble. Dotze alcaldes de Catalunya, nou de CiU(Aguilar de Segarra, Castellar de N'hug, Els Garidells, Ganyanella, Montclar, Montornès de Segarra, Odèn, Prullans i Seva), dos del PSC (Vilanova del Camí, Torroella de Fluvià) i un d'independent (Fogars de la Selva) han ocupat ininterrompudament el despatx d'alcaldia des de l'any 1979, i aquest 22 de maig intentaran renovar el càrrec per a quatre anys més.
I 41 càrrecs electes més, alguns dels quals van començar de regidors fa trenta-dos anys i han arribat a ser alcaldes, tornen a tenir un lloc a les llistes del seu partit. Alguns aspiren a repetir alcaldia, d'altres com a regidors, i tres d'ells ocupen un lloc simbòlic a les llistes com a suplents. Són la vella guàrdia dels ajuntaments catalans, 53 homes, ni una sola dona, que fa més de mitja vida que es dediquen a la política local.
CiU, la que més resisteix
D'entre la cinquantena de regidors i alcaldes que han sobreviscut a la prova de les urnes durant vuit mandats consecutius, la immensa majoria ho han fet amb les sigles de CiU. Trenta-un càrrecs, incloent-hi els alcaldes històrics, representen la federació nacionalista, nou el PSC, nou més es presenten en agrupacions d'independents, tres pertanyen a ICV-EUiA i només un ho fa sota el paraigua d'ERC. Precisament, l'únic supervivent de l'ERC del 1979, Josep Llobet Condal, és alcalde de Sant Guim de la Plana (la Segarra) només des del 2007.
La majoria dels càrrecs electes que afronten un possible novè mandat han estat o són alcaldes durant diversos mandats, sobrevivint també a períodes a l'oposició en alguns casos. Si bé només una dotzena han conservat la vara d'alcalde des del 1979, dels quaranta-un restants, una trentena han estat alcaldes des del 1983, i els seus partits tornen a confiar en ells per al 22 de maig com a caps de llista. Cinc més estan al capdavant del consistori del 1987 o el 1991, i els sis restants mai no han anat de número u, però sempre han estat regidors, a l'oposició o a l'equip de govern.
Castellar de N'Hug (Berguedà) i Montseny (Vallès Oriental), amb 208 i 318 habitants respectivament, són els dos municipis que conserven un major nombre de càrrecs electes del 1979, tres cadascun, de CiU i d'una llista d'independents. Per població, Vilanova del Camí (Anoia) és el municipi amb un alcalde històric, del PSC, més gran del país, amb gairebé 12.000 habitants.