Carina Mejías. Foto: C'sLes files de Ciutadans són disciplinades. La seva número tres no és cap excepció. Es diu Carina Mejías, té una veu amable i la capacitat innata de renyar-te amb un posat trapella. Diu que va néixer a Barcelona, el 1964. Però no és del tot cert perquè és evident el seu origen gironí. Ho demostra la traça sorruda, la perspicàcia simpàtica i la mirada convincent que només tenen les gironines.
El seu pare, militar, va estar destinat a Sant Climent Sescebes, a l'actual base General Álvarez de Castro, on els de la meva generació vam aprendre moltes coses sobre l'art de la cantina i l'escaqueig. De fet, el seu pare va ser qui la va introduir en política. "Grans tertúlies amb el meu pare", rememora mentre recorda la seva etapa al Sindicat Universitari Reivindicatiu.
Abans de la universitat però, la diputada Ciutadana va estudiar a les Carmelites de Girona, on al pati va aprendre un català que té gust d'Onyar. La petita de cinc germans està acostumada a la lluita i la brega. Se li nota. Les seves intervencions parlamentàries o a les tertúlies és la posada en escena de la dialèctica "la llei del més fort". Va acabar dret a la Universitat Central de Barcelona on al 1982 va encetar la seva etapa sindical que va acabar amb l'entrada al 1991 a Noves Generacions, la "Masia" del PP.
Hàbil en la paraula, té un instint natural per marcar a l'adversari. Cal recordar que fa 15 anys que es dedica a traginar expedients pels tribunals ja sia com a procuradora com advocada. Va ser la portaveu del PP fins que les moviments sísmics de la política la van situar fora de la política activa. Ja se sap. La política de partits té molt mala llet. Des de llavors s'ha promès que mai deixaria la seva activitat professional. I ho compleix.
També compleix fil per randa la seva devoció per la família. Té dos fills. Paga 1.000 euros d'hipoteca i cuina pastís de patata. Admet que té sort del seu marit, militar com son pare i valencià, i com a tal exerceix cuinant unes paelles que descriu com una radiografia del paradís, que serveix en àpats familiars amb 20 persones pel capbaix. Creu en Déu, i ho fa sense romanços.
Mejías porta dos mòbils i balla sevillanes. Té com a model Margaret Thatcher. Sort en tenim que els que defensem la immersió de no viure a les Malvines... ja m'entenen. Unionista visceral i cerebral, convençuda que ser espanyol és fantàstic i que la vida, de cara, és més divertida. Ni immersió ni avortament és la consigna. No cal fer tombarelles per dir el que penses. Els liberals asseguren que són així...i els de dretes, també. Les coses en democràcia funcionen així.
La diputada Mejías recorda el primer llibre que va llegir, El Petit Príncep però ara llegeix John Grisham mentre escolta Supertramp i Joan Manel Serrat. No es cansaria de veure "Estat de Setge" -reconeix que convidaria a sopar Denzel Washington, no sabem si el pastís de patata- però sobretot viuria un interminable diumenge a la tarda amb la incommensurable "Memòries d'Àfrica". Dona simpàtica, llesta i punyent regala un sentit de l'humor refinat als passadissos del Parlament i als off the record. Mejías s'assembla Catherine Deneuve però té la gràcia múrria que mostrava la baronessa danesa Karen von Blixen-Finecke mentre l'aventurer Denys li rentava els cabells allí "on tenia una granja a l'Àfrica, al peu de les colines de Ngong...".
