Carles Riera: «A través del PSC, el Govern accepta la política lingüística de Ciutadans»

Les relacions entre la CUP i el Govern passen per un mal moment. La resposta d'ERC i Junts a la sentència del 25%de castellà a les aules, l'aposta ferma de l'executiu pels Jocs Olímpics d'Hivern i el rumb de la legislatura no agraden els anticapitalistes, que consideren que Pere Aragonès s'ha allunyat dels acords presos per a la investidura. Quan fa poc més d'un any que es va constituir el Govern, els cupaires "impugnen la legislatura" i s'allunyen de futures negociacions -com la dels pressupostos- si no hi ha canvis radicals en les polítiques de l'executiu. Un "gir de 180 graus" que no confien que arribi. 

En aquesta entrevista amb NacióDigital, Carles Riera (Barcelona, 1960), diputat de la CUP i secretari tercer de la mesa del Parlament, critica la manera com s'intenta esquivar la sentència del TSJC sobre el català a l'escola. "A través del PSC, el Governaccepta la política lingüística de Ciutadans", assenyala la setmana que l'executiu ha traslladat a les direccions de centre les instruccions per frenar la resolució judicial. Segons la CUP, els moviments del Govern liquiden la immersió lingüística. Riera també aborda la situació de Laura Borràs -amb noves revelacions aquests darrers dies- i trasllada la responsabilitat sobre la resposta al Parlament a ERC i Junts: "Han de dir què volen fer". 

- La CUP s'ha mostrat molt crítica amb la resposta del Govern a la sentència del 25% de castellà. No és molt grandiloqüent dir que ERC i Junts volen carregar-se la immersió?

- L'afirmació no és que ERC i Junts es volen carregar la immersió sinó que la seva actuació política i legislativa té com a efecte acabar amb la immersió. No entro a jutjar intencions o voluntats; estic convençut que ERC i Junts volen que hi hagi presència del català a l'escola, però la seva actuació, sens dubte, acaba amb la immersió. Si més no tal com l'hem entès fins avui.

"ERC i Junts volen que hi hagi presència del català a l'escola, però la seva actuació, sens dubte, acaba amb la immersió"

- No hi ha res de bo ni en el decret llei ni en la proposició de llei per protegir el català a l'escola? 

- Molt poca cosa. És molt important el context en què ens trobem. Hi ha un indiscutible retrocés de l'ús social i escolar del català. Més de 50 escoles ja fa anys que apliquen el 25% de castellà per mandat judicial, i els governs de la Generalitat no han fet res. En les darreres dècades hi ha hagut un procés de regressió de la immersió i també dels recursos per aplicar-la. Els dono dades: des del 2006 fins ara, hem passat d'un ús en les interaccions escolars entre l'alumnat en català del 60% a menys del 30%. I, entre el professorat, del 60% al 40%. En els treballs en grup, hem passat a una xifra d'entre dos i tres alumnes sobre 10 que utilitzen el català mentre que l'any 2006 eren set sobre 10. Segons el Síndic de Greuges, avui l'ús escolar de català en les matèries docents està prop del 60%.

- Dades preocupants.

- Són dades que il·lustren dramàticament aquesta situació de retrocés. En aquest context, el que s'hauria d'esperar d'un governant és més català: promoure la immersió, aplicar-la a tot arreu, revertir el procés de regressió i dedicar-hi recursos perquè s'apliqui el model. I, si amb la legislació actual no n'hi ha prou -que nosaltres creiem que sí-, desenvolupar legislació que reforci el català com a llengua vehicular única. Davant d'això, i en presència de la sentència del 25%, ens trobem amb una legislació que s'adapta al mandat principal de la sentència, no s'hi contraposa. El mandat principal no és el 25% de castellà sinó que el castellà sigui llengua vehicular, d'ús escolar, curricular. Com el català. Els tribunals, la dreta i l'extrema dreta, i els governs de l'Estat volen que el castellà esdevingui llengua vehicular. És una operació d'Estat. No qüestiona la vehicularitat del català, però se li vol afegir la del castellà.

"El castellà és hegemònic a tot arreu i cal preservar que el català sigui la llengua vehicular única"

I què fa el Govern? Ho assumeix i per primera vegada parla també de la regulació de l'ús educatiu del castellà com a llengua curricular, és a dir, que no s'utilitzarà només per l'aprenentatge de l'idioma sinó també en l'ensenyament. L'únic que diu el Govern és: "No em digueu com ho he de fer, ja ho faré jo; no m'imposeu un 25% a tot arreu, a cada escola hi haurà una proporció diferenciada de català i castellà". La major és que el castellà esdevingui llengua vehicular. Per això ens hi oposem. El castellà és hegemònic a tot arreu i cal preservar que el català sigui la llengua vehicular única. Confrontem la sentència, cosa que el Govern no fa, i rebutgem els percentatges. El català ha de ser l'única llengua vehicular, per bé que tots els alumnes han de conèixer perfectament el català, el castellà i la tercera llengua. També diem que això només es resol amb un únic projecte lingüístic a tot arreu, i amb tota la responsabilitat assumida pel Departament.
 
- La CUP diu que el Govern assumeix la sentència, però el conseller Cambray ha traslladat al TSJC la "impossibilitat legal" d'executar-la. 

- En termes de percentatge, no en termes d'ús vehicular dels castellà. Això s'ha assumit i això és el que acaba amb la immersió, i va en contra de la lògica d'actuació d'un Govern que veu com cada la llengua del país retrocedeix. No hi ha una voluntat de defensar la sobirania, tampoc en la defensa de la llengua.

"No hem de buscar estratègies d'adequació o subterfugis sinó avançar en el conflicte democràtic amb l'Estat en defensa de la llengua"

- Vostès han proposat modificar la llei catalana d'educació i establir que el català és l'única llengua vehicular. Això el tribunal no ho tombaria. Quin seria el proper pas? 

- Tampoc es pot descartar que no tombi el decret. Tombar per tombar, anem a un xoc de legitimitats, a un xoc democràtic. No hem de buscar estratègies d'adequació o subterfugis sinó avançar en el conflicte democràtic amb l'Estat en defensa de la llengua. Estem defensant un dret fonamental i un gran consens social: que tothom, visqui on visqui, pugui accedir al mateix model d'ensenyament lingüístic. Que no hi hagi segregació. Ara s'obre la porta a la segregació, perquè segons l'escola on vagis et trobaràs unes proporcions diferents de català i de castellà.

- Per tant, la sentència no s'ha d'esquivar, s'ha de desobeir. 

- Hem de crear les condicions perquè no sigui aplicable. Cal un acord polític de Parlament i Govern que blindi la immersió, que doti els centres de recursos necessaris per garantir el model. Alinear el consens polític amb el consens social majoritari a favor de l'educació, cosa que ara no ha passat.

"En el moment més baix de la seva representació política, Ciutadans aconsegueix avenços significatius en la seva política lingüística contra la immersió"

- La desobediència no la signaria mai el PSC. No seria exigible, per teixir un acord tan ampli com sigui possible, que també hi fos el PSC?

- El problema és que a través del PSC ens entra la política de Ciutadans. En el moment més baix de la seva representació política, Ciutadans aconsegueix avenços significatius en la seva política lingüística contra la immersió que defensen arreu dels Països Catalans. Ciutadans defensa el bilingüisme a l'escola i el PSC fa seva la reivindicació. Tant el preàmbul del decret o el formulari que s'ha enviat a les escoles, estableix que s'obri la porta al bilingüisme. Que al costat del català com a llengua vehicular i curricular també hi sigui el castellà. El Govern ha de triar si de la mà del PSC dona entrada al bilingüisme de Ciutadans o si dialoguen amb la comunitat educativa i bastim un consens polític que reflecteixi el consens històric sobre la immersió.
 
- La seva resposta passa per la confrontació. Els docents estan disposats a defensar la llengua a primera línia, a cada aula?

- No ho sabrem fins que no ens hi posem. La majoria sindical dins de la comunitat educativa està clarament posicionada a favor de la immersió, el català com a única llengua vehicular, un únic projecte lingüístic i responsabilitat exclusiva del Departament d'Educació.

- De l'onada de vagues que hi va haver el març a l'educació, la menys seguida va ser la de la immersió, amb un 6,49% de suport. 

- Certament, es va produir en un context de dies consecutius de vaga per totes les reivindicacions, i va ser la que va tenir menys seguiment. Però l'important és que, per primera vegada, es va convocar una vaga per defensar la immersió i va tenir una alta mobilització estudiantil. La majoria sindical i estudiantil aposta per aquesta línia. No hem de posar els docents al peu dels cavalls sinó crear un clima de consens polític i social, de mobilització a cada territori per fer costat a les escoles. Hem d'organitzar-nos en aquest sentit i penso que ens podem atrevir a fer possible que la defensa del català sigui un d'aquests conflictes democràtics que també ens faci avançar en la nostra sobirania. Quan es tracta de la defensa de drets fonamentals i grans consensos, les institucions han d'anar, si cal, al xoc amb l'Estat.

- Parlem dels Jocs Olímpics. La Generalitat ja s'obre a fer una candidatura en solitari. Hi ha hagut algun contacte del Govern amb la CUP?

- Cap ni un. La nostra posició no ha canviat. El problema no és qui organitzi els Jocs sinó pretendre defensar uns Jocs Olímpics en plena emergència climàtica i en un país mediterrani, amb previsions que parlen de sequera i que indiquen que es necessitarà neu artificial, amb la despesa d'aigua que això suposa. Que algú, en aquesta situació, encara vulgui defensar uns Jocs d'Hivern vol dir que estem en la vella cultura del pelotazo especulatiu i immobiliari a curt termini. Polítiques públiques de vella escola.

- El president Aragonès manté que això no és el que farà el Govern. Així ho va respondre a la CUP en una sessió de control al Parlament.

- Però la pràctica és aquesta. La cultura de "jo ho cremo tot i qui vingui darrere ja s'ho trobarà". Pensament a curt termini. Això sí, discursos grandiloqüents sobre la transició verda i tot el que convingui. A la pràctica, però, Jocs d'Hivern, turisme de masses, creuers, perspectives d'ampliació del Port, Fórmula 1... Sembla que no hi hagi pensament estratègic ni planejament del territori i dels recursos amb visió global i a llarg termini. Els Jocs d'Hivern generaran ocupació precària i, com deia el portaveu de Stop JJOO, el que volem són habitatges, no pas segones residències. Volem un model de desenvolupament econòmic d'arrelament, que generi ocupació de qualitat, que preservi el medi ambient. Hi ha polítiques verdes que ho poden permetre. Sorprèn que el Govern continuï amb aquesta visió tan miop i tan curta de mires. Tot plegat, és un despropòsit que diu molt poc de la seriositat d'aquest Govern.
 
- Quan fa que no es reuneixen amb Aragonès? 

- Que jo recordi, i no em voldria equivocar...

- Si no ho recorda deu ser que no hi ha gaire diàleg...

- Deuria ser a l'abril, amb el president i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Ens va convocar per informar-nos de la proposició de llei per modificar la llei de política lingüística, que va quedar en via morta.

- Veient aquesta falta de contacte amb el president, la distància de la CUP i el Govern... Podem dir que la CUP és un partit de l'oposició?

- Nosaltres arribem a un acord d'investidura i l'endemà mateix el president Aragonès fa un viratge i comença a desenvolupar una estratègia política i unes prioritats que cada dia que passa s'allunyen més d'aquell acord. És una orientació que té el PSOE i la patronal com a principals aliats, i que desenvolupa una agenda de concertació i de connivència amb aquests dos actors. Cada dia que passa es consolida que la majoria social del 52% es veu totalment bloquejada al Parlament perquè el Govern, ERC i Junts es desdiuen que qualsevol agenda per l'autodeterminació i la independència.

"Tant ERC com Junts, com el conjunt del Govern, apliquen l'agenda del reencuentro"

- La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va dir en una entrevista a NacióDigital que la majoria del 52% són els pares.

- ERC pretén continuar conduint l'independentisme cap a una via morta i, després de Pegasus, enterrada, que no duu enlloc. Junts no ha posat sobre la taula cap estratègia per l'autodeterminació, cap. Tant ERC com Junts, com el conjunt del Govern, apliquen l'agenda del reencuentro, per tant, les polítiques de concertació del PSOE i la patronal, i això fa que el soci preferent sigui el PSC, a vegades amb la intermediació del comuns. El Govern ha conduït la legislatura cap aquí, i nosaltres diem que som alternativa. Ser oposició forma part d'aquesta alternativa. La ruptura amb el Govern és conseqüència de la seva política i forma part de la nostra estratègia per consolidar-nos com a alternativa. És el país, que no funciona. Llengua, atacs al territori amb els Jocs, en el darrer trimestre han augmentat els desnonaments en un 17%, i el Govern hi té responsabilitat directa. Podem parlar de l'infrafinançament: aquí hi ha un incompliment de l'Estat, però qui apuntala el govern espanyol és ERC i qui li ha aprovat els pressupostos és ERC. El Govern, en lloc de prioritzar els drets bàsics i els serveis públics, prioritza l'agenda del reencuentro.
 
- La ruptura del Govern i la CUP s'ha fet evident en votacions clau al Parlament, com la dels pressupostos. A dia d'avui, la CUP està disposada a negociar uns nous comptes de la Generalitat? 

- Estem molt lluny d'aquest escenari. En aquests moments plantegem una impugnació total de l'estratègia de la legislatura i l'estabilització institucional de l'Estat i de Catalunya per desenvolupar els seus interessos i la seva reproducció com a poder polític.

- Però si el Govern vol aprovar els pressupostos, ha de trucar a la porta del PSC i els comuns o a la de la CUP? 

- Estem en una lògica d'oposició i alternativa. Som l'única força que manté viva una agenda per a l'autodeterminació i la independència, i un gir de 180 graus en les polítiques públiques. Això ens allunya absolutament de qualsevol escenari d'aprovació de pressupostos. Ja vam votar en contra d'un pressupost; si ens n'han de plantejar un altre que va en la línia de la legislatura, estem absolutament en un altre lloc. No ens plantegem si negociarem o no. Vam votar en contra dels anteriors i fem una impugnació absoluta de l'estratègia de la legislatura. Tot allò que se'n derivi, pressupostos inclosos, comptarà amb la nostra oposició i la nostra alternativa.

"Estem fora del marc de negociar els pressupostos"

- Si mantenen que el Govern no té agenda per l'autodeterminació, fan una impugnació absoluta de la legislatura i el Govern no fa un gir de 180 graus, vostès no seran en la negociació dels pressupostos.

- Vam impugnar l'enfocament de la legislatura quan es van presentar els pressupostos anteriors i vam votar-hi en contra. Ara, la legislatura encara empitjora més i hi ha una reafirmació del Govern en aquest enfocament. Nosaltres deixarem clar que hi ha una alternativa. Impugnem aquest marc. Estem fora del marc de negociar els pressupostos.

- Insistim en la pregunta perquè el vicepresident, Jordi Puigneró, va dir que la primera porta que s'havia de trucar per aprovar els pressupostos era la de la CUP.

- El primer que ha de fer el Govern és canviar la seva política. Nosaltres hem de construir l'alternativa, perquè veiem uns partits que estan absolutament instal·lats en la gestió de l'autonomia i la renúncia de l'agenda per la independència i de gir a l'esquerra. Estem fora d'aquest context. Si se'ns plantegen uns pressupostos en aquest enfocament de legislatura, nosaltres estem fora.
 
- Manté que el Govern no té full de ruta per a l'autodeterminació. Fins al febrer hi va haver reunions a sis entre ERC, Junts, CUP, ANC, Òmnium i el Consell per la República per repensar el rumb del procés. S'han reprès, aquestes reunions?

- No. Hem de ser realistes: el 52% de vots independentistes no té una expressió parlamentària perquè ERC i Junts estan consolidant l'autonomia i l'estabilitat institucional. Malgrat el Catalangate, no tenen cap intenció que això sigui un element de veritable confrontació amb el govern de l'Estat. Hi ha, fins i tot, una certa tolerància i acceptació tàcita d'aquest escenari. L'única sortida és la ruptura democràtica amb l'Estat i l'exercici de l'autodeterminació. Això no vindrà a través de la taula de diàleg. Cal crear les condicions per a la ruptura: reforçar el moviment independentista al carrer, desobediència civil, exercir la sobirania des del Parlament i les institucions, començant pels drets bàsics. ERC i Junts està en aquesta línia? No, en la contrària.

"Aragonès ha de fer el pas de la qüestió de confiança per dignitat i coherència"

- Tornarien a facilitar la investidura d'Aragonès? 

- Això porta al tema de la qüestió de confiança. Aquest és un pas que ha de fer Aragonès per dignitat i coherència. Quan és investit, es compromet amb la ciutadania. Si l'endemà de ser investit comença a canviar el programa, s'ha de presentar a una qüestió de confiança per explicar-se i veure quines aliances té. En les condicions actuals, és evident que no tindria el nostre suport.

- La taula de diàleg és un fracàs? 

- Absolut. Des del primer dia, quan el govern espanyol va dir, i no ho ha deixat de dir, que no es parlaria mai de l'autodeterminació i l'amnistia. Ha servit per desmobilitzar l'independentisme, per donar cert oxigen al PSOE a nivell internacional... Però no ha servit en absolut per a l'agenda independentista.

"La taula de diàleg és un fracàs absolut"

- Hi ha hagut algun tipus de conversa amb ERC i Junts per com donar resposta a la possible obertura de judici a la presidenta del Parlament, Laura Borràs?

- De moment no hem tingut converses fermes sobre aquesta qüestió. Esperem que ERC i Junts es posicionin en primer lloc, perquè són els dos partits que van donar el seu vot a Laura Borràs com a presidenta del Parlament. No tenim una posició final sobre aquest cas, però sempre ens movem en un doble paràmetre: no a la repressió i no a la corrupció. El fet de ser independentista mai ha de ser un pretext que justifiqui la repressió, ni tampoc un pretext que doni impunitat per a una actuació irregular en la gestió dels recursos públics. Abordarem el cas de Laura Borràs si se li obre judici oral, perquè serà quan podrem analitzar en profunditat l'objecte de la causa, escoltar els arguments i prendre una posició. Pot haver-hi un mòbil de repressió en el fet d'haver assenyalat Borràs, però allò pel qual se la jutja no és de naturalesa política.
 
- El cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes és un cas de presumpta corrupció?

- El fraccionament de contractes és una mala praxi, a la Institució de les Lletres Catalanes i a tot arreu. És un ús incorrecte dels recursos públics. Això és el que dona una complexitat molt notable a aquest cas i per això encara no tenim una decisió definitiva. No podem obviar la repressió, però tampoc que podrien haver males pràctiques. Insisteixo: tenen una responsabilitat molt directa ERC i Junts. Nosaltres ja vam advertir que era temerari col·locar Borràs a la segona institució del país, perquè ja en aquell moment incorporava aquesta fragilitat. Ja ens vam distanciar d'aquella decisió. Ara esperem que ERC i Junts diguin com volen resoldre aquest tema.

- Esperen un desenllaç menys complex del que vam viure amb Pau Juvillà?

- Tant de bo. L'antecedent de Pau Juvillà no és bo. Se'ns ha emplaçat sovint que volguéssim eliminar l'article 25.4 del reglament del Parlament, que vol garantir la màxima transparència i exemplaritat dels electes en relació als temes de corrupció. De cap manera acceptarem la retirada d'aquest article del reglament ni ens abstindrem d'aplicar-lo quan calgui, però estudiant en cada cas si escau o no. Si volem actuar amb exemplaritat, necessitem aquest tipus d'instruments.

"El cas de Laura Borràs? Sempre hem dit que aquests casos no s'han de convertir en una causa personalista ni partidista. No busquem salvar el càrrec de ningú"

- L'article 25.4 és molt clar i diu que, quan s'obri judici oral a una persona acusada de delictes de corrupció, s'ha de deixar en suspens la seva condició de diputat. Si vostès no volen eliminar aquest article, la decisió sobre Borràs està presa. 

- Quan veiem el cas en tota la seva complexitat, que serà quan s'obri judici oral, prendrem una decisió en el doble paràmetre: ni repressió ni corrupció. Tornant al cas de Pau Juvillà: és un mal antecedent perquè es va demostrar que el 52% no existia a la pràctica al Parlament. Una inhabilitació absolutament injusta, fora de lloc, i no hi va haver unitat en l'independentisme per defensar els seus drets. Ni els d'ell ni els dels seus electors. Sempre hem dit que aquests casos no s'han de convertir en una causa personalista ni partidista. No busquem salvar el càrrec de ningú.

- Creu que Borràs està intentant salvar el seu càrrec? 

- No hem de fer personalismes ni salvar el càrrec de ningú. Estem defensant uns drets fonamentals i polítics davant d'un estat i una judicatura que els vulnera. Això s'ha de fer amb unitat i hem d'anar tant lluny en cada moment com ens permeti aquesta unitat. És una qüestió col·lectiva, defensem uns drets que són d'una persona en un moment donat, però que responen a uns drets col·lectius dels electors. Sempre ens allunyarem del personalisme. Hem de convertir aquests casos en una confrontació democràtica amb una judicatura i un estat que vulnera drets democràtics. Això en cada cas aconsellarà una tàctica o una altra.
 
- Parlem de les eleccions municipals. La CUP ha situat com a objectiu principal recuperar la representació a Barcelona. En quin punt està la candidatura?

- En aquests moments encara no estem al punt de triar candidats o candidates. Espero que a tot estirar el setembre ja puguem parlar de llistes. Ara ens trobem en la configuració política i organitzativa de la candidatura, un procés de debat i concreció de tots els documents que han d'estar a la base del consens per aquesta candidatura. Estratègica, enfocament, programa, organització, metodologia de treball... Ja vam aprovar un document base a partir del qual ens estem obrint a altres agents polítics i col·lectius de la ciutat que podrien participar de la candidatura. En la darrera assemblea, al maig, ja hi van participar representants d'altres col·lectius de la ciutat que poden voler participar en la candidatura. Ara estem en aquest punt.

- I quin és l'objectiu?

- Volem entrar de nou a l'Ajuntament de Barcelona, i ser una alternativa a les polítiques hegemòniques i dominants a la ciutat i al consistori. El mètode de la candidatura també forma part de l'estratègia: volem que sigui representació dels moviments socials de la ciutat, i que articuli els moviments i la incidència institucional. I volem ser alternativa a la marca Barcelona, que posa la ciutat al servei del gran capital i la converteix en un parc temàtic, en el qual els treballadors en som els figurants. La ciutat s'ha convertit en una mercaderia, en volem fugir i volem que aposti pel dret a l'habitatge. Tenim vaixells gegantins que aboquen dues tones diàries de residus, transport públic cada vegada més ineficient, que no combat seriosament el canvi climàtic, on els serveis públics perden qualitat, i la classe treballadora és precaritzada i expulsada. Volem ser una alternativa a tot això a partir de l'agenda dels moviments socials que lluiten a la ciutat. Volem una ciutat que jugui un paper clau en l'exercici de l'autodeterminació.

- Si obtenen representació, la CUP s'ha de plantejar una política d'aliances o ser oposició?

- La CUP tindrà una estratègia de confrontació amb la marca Barcelona i la Barcelona dels creuers que desnona veïns, sens dubte. Confrontarà aquesta Barcelona. Les aliances polítiques dependran en cada moment de la nostra estratègia de confrontació. Definirem les nostres aliances en funció de les conveniència de la nostra estratègia. La militància decidirà.