Carlos Delgado Pulido: «Els poders econòmics utilitzen C's per mantenir els seus privilegis»

Carlos Delgado Pulido (Madrid, 1977) és regidor de Leganés per la candidatura independent ULEG i també president de CAPI, l'organització que aplega candidatures independents de diversos municipis de l'estat espanyol com la seva. A Albert Rivera es un lagarto de V detalla com Ciutadans s'ha dedicat a engolir aquest seguit de formacions i les pràctiques maquiavèl·liques que s'han dut a terme, a més de presentar el partit com un instrument dels cercles de poder. Assegura que no actua en clau de revenja, sinó perquè se sàpiga la veritat. 

- Albert Rivera es un lagarto de V. Per què aquest títol?

- Va ser com una revelació. Estava donant voltes sobre com traslladar a l'opinió pública allò que no s'estava dient sobre Ciutadans. Em preguntava com caracteritzar d'una manera visual el que és Albert Rivera. I vaig recordar aquella sèrie, que veia quan devia tenir set o vuit anys, d'uns senyors amables, amb molt bona planta, amb nois i noies bastant vistosos, que venien a ajudar-nos. El que jo percebo a Ciutadans és que, darrera de tota la seva suposada amabilitat, parlant sempre de pactes, acords i bones paraules, el que hi ha és gent amb una ambició política brutal que són llangardaixos d'V. Creia que era la millor manera de caracteritzar gent amb molt bona planta, amb molt bones paraules, però que en el fons són monstres. 

- Al llibre, retrata molt la figura d'Albert Rivera, dient que no mira als ulls, que no escolta i que sempre actua. Però el més dur és quan parla de feixisme new age. 

- No considero que Albert Rivera sigui un feixista, en el sentit clàssic de la paraula. Però sí que hi ha elements del feixisme clàssic que es poden relacionar amb la projecció pública i amb la dinàmica interna del partit. Pel que fa al líder, no hi ha res més que existeixi a part de Rivera. Tu li preguntes a qualsevol ciutadà qui és el número dos de Ciutadans i ningú no ho sap. De fet, a les eleccions municipals, sense que ell integrés cap llista, només sortia la seva cara als 8.000 municipis on es van presentar. I en les autonòmiques. Sense anar més lluny, a Catalunya, el cartell eren Inés Arrimadas i ell. Després, és algú que s'ha encarregat que no hi hagués cap tipus de dissensió interna. 

- Aquí entraríem en el funcionament de l'organització. 

- El que parla de com important és la pluralitat i arribar acords ha convertit el seu partit en un búnquer. La seva història és alliberar-se de tots aquells que li porten la contrària. En el lideratge d'Albert Rivera, primer hi és ell, després ningú, i després tots els demés. I, en lloc de col·laboradors, el que té són palmeros, mariatxis, que l'acompanyen en la projecció d'un líder que mai no s'equivoca i sempre diu el correcte. A aquest culte a la imatge, al líder, s'hi ha de sumar els poders econòmics que hi ha al darrera, i que utilitzen Ciutadans per seguir mantenint els seus privilegis. Alguns ho anomenen el braç armat de l'Ibex.

- Parla d'una operació premeditada. 

- Aquestes operacions, que algú podria considerar que són conspiranòiques, existeixen, i n'hi ha hagut a Espanya. No hem de remuntar-nos a cap altre país ni a cap període de fa cent anys. Durant la transició, hi ha actuacions premeditades a favor del PSOE i de Felipe González per part dels poders europeus, especialment del partit socialdemòcrata alemany, i de la CIA, per impulsar el partit socialista en detriment del Partit Comunista.

- I vostè especula amb la possibilitat que el CNI també estigui enmig d'aquesta operació. 

- Jo el que dic és que el CNI, o qualsevol servei d'intel·ligència, si realment és útil i ens costa el que ens costa, és perquè està al darrera de moltes operacions. A veure si ara seran unes germanetes de la caritat que no fan res. Sobre aquesta, no ho sé. En altres, hi han sigut. A mi, el que m'estranya molt és que un partit, sorgit del no res, estigui competint, com a mínim mediàticament, amb els que han governat sempre. 

- Tens dades de com les empreses i poders han ajudat a Ciutadans?

- Hi ha elements molt característics, com quan el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va deixar anar que s'ha de fer un Podem de dretes. Coincideix amb un moment en què Podem té una intenció de vot al voltant del 30% i Ciutadans és res. Té implantació a Catalunya però allà tampoc no és majoritari. És la sisena força. Oliu ho deixa anar i, després d'allò, ens trobem amb Ciutadans fins i tot a la sopa. A tots els mitjans de comunicació. A l'Hormiguero, va arribar a sortir-hi tres cops en un any. Un senyor que, en aquell moment, no era ni diputat al Congrés. 

- Tornant a la figura d'Albert Rivera, una de les coses que et van sorprendre és que en més d'una ocasió vas veure que ell no porta diners i una altra persona que li fa d'ombra va pagant les coses. 

- Jo mai no l'he vist pagant res. Quan hi he coincidit, o anava de gorra o feia pagar a un altre. Explico l'anècdota de quan li vaig voler vendre un bitllet de loteria d'Unión por Leganés, perquè si bé a Ciutadans no he vist mai que venguin loteria, nosaltres sí que ho necessitem per finançar-nos. Eren només cinc euros. Va fer el gest de ficar-se la mà a la butxaca i després va fer un senyal perquè un altre pagués. I això em va passar en una altra ocasió, quan no podia ni pagar una Coca-Cola. Què passa? Que no porta mai res a sobre? Que és extremadament garrepa? No es refien d'ell al partit? No ho sé, a mi em sembla força estrany. 

- Un altre element que denuncia és que s'han apartat candidats de Ciutadans perquè no complien amb els cànons estètics de Rivera. 

- Hi ha una anècdota, d'una cadena de supermercats que, quan feien uns processos de selecció, van aparèixer a les escombraries els currículums i les anotacions. I en una anotació es deia: "No l'agafem perquè és lletja i és de Parla". A Ciutadans, ho diuen d'una altra manera: "No tens el perfil". El perfil és l'apol·lini. Si no ets el que ells entenen com una figura mediàtica, i en el cas de les noies, i també dels nois, no compleixes uns cànons estètics, no ets candidat. I, a més, si no ets pilota del líder o tens un cert esperit crític, no et deixen presentar-te. 
 
- Ni seguint els procediments ordinaris?

- Si finalment hi ha un procés de democràcia interna, hi ha les votacions telemàtiques. Hi ha un ordinador, que controla l'aparell, d'on surten els resultats. I si, malgrat tot, com ha passat a València, l'aparell grinyola i no hi ha manera de manipular-lo, es suspèn el resultat i es canvien els candidats. Això ho fa Ciutadans i ho fan altres partits, segurament, d'altres maneres. Però el que em sembla cínic és que parlin de regeneració, de canvi, de nova política i facin el mateix, o pitjor, que els anteriors. 

- Al llibre, expliques diversos casos de control de l'aparell. Per exemple, expedients a militants per fer crítiques en converses privades de WhatsApp. 

- Sí, s'utilitzen converses de WhatsApp i de Telegram, de caire informal, per fer purgues internes. Fins que s'arriba a un grau tan maquiavèlic que et fa pensar que qui impulsa aquelles converses són els del propi aparell per provocar i veure qui és més crític i díscol. Arriben a aquest punt de maquiavelisme. I, seguint aquest estil, explico com es fiquen dins d'organitzacions per carregar-se-les. Com van fer a UPyD o com van intentar fer a CAPI, amb el cas de Luis Fuentes.

- De qui es tracta?

- Fuentes és l'actual portaveu de Ciutadans a Castella i Lleó, i procurador al parlament autonòmic, i era membre de CAPI. Nosaltres parlàvem de les negociacions per arribar a un possible acord amb Ciutadans i ell estava fent-li la feina bruta a José Manuel Villegas. Ens deia que havia acabat fatal amb Ciutadans, que no volia saber res d'ells, i mira on és. En una reunió, vaig explicar que aniria a un hotel a un acte de Rivera, i ell no va dir res. Quan hi vaig arribar, en una cantonada, quan vaig anar a saludar a Rivera, el vaig veure. Se'm va acostar sorprès, dient que passava per Madrid, i donant excuses. Estava fent un doble joc. I això mateix ho han fet amb molts membres d'UPyD, com Toni Cantó, o Paco Sosa Wagner, que escrivia a El Mundo demanant que s'ajuntessin els dos partits. 

- Una altra cosa que diu és que mai hi ha hagut primàries a Ciutadans. 

- Per a Albert Rivera, no. Un que es va voler postular, el van suspendre de militància. 

- I l'argument era...

- Que aquesta persona era deslleial amb el partit per dir coses negatives en correus a militants. Per mi, el que és deslleial és traslladar el debat crític del partit al carrer. Una crítica interna és sana perquè et pot ajudar a millorar, el que seria deslleial és treure-ho a fora. Però, enmig del seu procés per presentar-se de candidat, va denunciar que havia vist una metamorfosi, una transformació del partit, des de l'estiu del 2014. I explicava, en aquests correus, que hi havia hagut un desembarcamet de l'Opus i de poders fàctics, i que Ciutadans havia passat de ser un partit de centre-esquerra a un de pura dreta en tot l'àmbit econòmic, amb uns interessos estranys. Això ho posava en coneixement de la militància dient que volia recuperar l'esperit inicial. Això, que és un debat intern, ho van convertir en un motiu de purga. El van suspendre de militància i no es va poder presentar a les primàries.

- I no és l'únic cas, pel que diu. 

- Un dels més cridaners, és el de José María García Llorente, a Toledo. Li van fer les primàries telemàtiques aprofitant que estava malalt. Abans d'operar-se, donava per fet que guanyaria les primàries perquè tenia moltíssims suports. Quan es va reincorporar els que el volien votar li van dir que no funcionava el botó. I va guanyar el candidat de l'aparell. 

- L'altre cas que explica és el de José Luis Sánchez Lorenzo.

- Aquest és d'UCIN, Unión de Ciudadanos Independientes, també de Toledo. 

- Explica que va anar a una reunió al Parlament, a Catalunya, on s'esperava trobar a Rivera i al final va parlar amb Espejo-Saavedra. I que els obligaven a donar el 15% del sou dels regidors, el 100% de les assignacions al partit, i després des de Barcelona ja repartirien el que els semblés. 

- Ciutadans obliga a tothom que vulgui ser candidat a firmar una carta ètica per donar una part del sou al partit. Nosaltres també ho fem, i considero que no és només legal sinó que és legítim, per no dependre d'entitats financeres o d'empresaris. Però el que em va xocar és que el 100% dels diners que reben els grups municipals dels ajuntaments hagi d'anar a la metròpoli. Ho controla Barcelona. O sigui, que el veí de Leganés que paga el seu IBI no veurà com aquests diners poden servir per organitzar un acte del partit al municipi, sinó que ja s'encarregarà Barcelona de veure què et toca com a grup polític local. Això em sembla una macdonalització de la política segons la qual hi ha franquícies, figures, controlades per una matriu en què pagues uns royalties, et converteixes en regidor, i ja està. I quan ja no els interesses, et fan fora.
 
- El que també denuncia és que, a més d'aprofitar-se de CAPI per tenir una implantació territorial a diverses comunitats, agafen les línies mestres del full de ruta que teníeu per presentar-vos a les europees. 

- Nosaltres teníem una cosa que a ells els mancava i que ni somiaven tenir, i que era una capil·laritat a diverses localitats, i una implantació. Ja em diràs tu com arriba Albert Rivera a una localitat de cent habitants de Zamora. Els companys d'aquella zona es van encarregar de fer campanya per Ciutadans, portant-hi Javier Nart o Juan Carlos Girauta, els que ara ens bloquegen al Twitter. En el cas de Girauta, no vol recordar que és eurodiputat gràcies a nosaltres. I a sobre, com dius, es van aprofitar d'un full de ruta que els vam traslladar, amb tota la bona fe, perquè crèiem que les eleccions europees eren un moment històric transcendental. Mentre Villegas em deia que ell no creia en les europees, jo li deia que podien generar una revolució com va ser en el seu dia les municipals del 1931, i això ho acredito amb correus i dates. I crec que no m'he equivocat. 

- Van canviar l'escenari.

- Arran d'aquelles eleccions, hem vist com irromp Podem, com irromp Ciutadans, com abdica Joan Carles I, com dimiteix Alfredo Pérez Rubalcaba, i com s'ha generat un procés d'acceleració de la història. Ciutadans va aconseguir una implantació que mai hauria tingut sense nosaltres. Els vam donar avals, recursos i els vam donar exposició pública. Mentre UPyD era el partit que es mirava el melic, un partit antipàtic que no buscava acords, nosaltres vam ser la coartada que Ciutadans creixia perquè sumava, perquè eren generosos i perquè no venien a imposar res. És més, una de les clàusules que tenia l'acord que vam signar amb Ciutadans és que no entraríem en competència electoral. On hi havia partits de CAPI, Ciutadans havia de demanar el vot per aquestes organitzacions. Com a molt, en coalició.

- I després de les europees van trencar l'acord. 

- Però, a més, sense dir res. En el propi acord es deia que hi hauria un comitè de seguiment. Sense haver celebrat ni una sola sessió d'aquest comitè de seguiment, i veient com estaven contactant amb gent nostra per incorporar-se a Ciutadans, els vam enviar un correu per reunir-nos, ja que les eleccions municipals les teníem al cap de vuit mesos. I Fran Hervías ens va enviar un correu dient que trencaven l'acord, que ja havien tret el que necessitaven, i que apa-siau. Vam començar a contactar amb altres partits i gent que havia sortit de Ciutadans i ens vam donar compte que estàvem davant d'un monstre polític injectat pels grans poders que es fica dins dels nius per fer fora els ous i posar-hi els seus. 

- Quina visió hi ha de Ciutadans, en clau general, a municipis com Leganés o Zamora? Perquè ells, abans de la vostra ajuda, no tenien implantació territorial en aquests llocs. Com es percebia el partit?

- Era vist com un partit català amb uns senyors que defensaven la unitat d'Espanya i això, a la resta de l'Estat, sonava bé. Pensàvem: mira, hi ha un partit que li diu a Pujol que és un corrupte i que té nassos. No s'entrava en la profunditat de Ciutadans. 

- Es percebia com un partit valent.

- Sí, amb una valentia que li permetia enfrontar-se al nacionalisme radical o el que des d'aquí es pot percebre com radical i corrupte. I no es percebia com un partit de dretes sinó com una cosa neutra, que busca acords, que ven regeneració i reformes. I vam pensar que, en certa manera, el que ells defensaven a Barcelona i amb aquesta idea nacional d'Espanya, nosaltres també ho estàvem defensant als nostres municipis. Nosaltres ens enfrontàvem al PP i al PSOE, a l'esquerra i la dreta clàssiques, i a les corrupcions locals. Els vèiem amb una imatge moderna i pensàvem que podíem sintonitzar amb el que deien. 

- I comparant-ho amb UPyD? Per què el que aconsegueix Ciutadans no ho aconsegueix Rosa Díez?

- Perquè UPyD es tanca en sí mateixa. Al final, són el mateix. UPyD no deixa de ser una branca de Ciutadans que neix al País Basc, de Basta Ya, però al final comparteixen aquesta casa comú. La diferència és que UPyD mai no arriba a acords amb altres partits. Ells diuen que allà estan, que tenen uns principis i que, si vols, pots integrar-t'hi. Deixa les teves sigles, idees i plantejaments, i incorpora't-hi.  

- Si ambdós partits formessin part d'una operació predissenyada, semblaria que Ciutadans es va fer per corregir els errors d'UPyD. 

- Jo crec que Ciutadans, en clau espanyola, no s'entén sense Podem. UPyD estava condemnat a ser un partit d'entre el 5 i el 10% per la seva manera de treballar i el seu tancament. I pel seu purisme malentès. Estava condemnat a ser una espècie d'Esquerra Unida. Quan irromp Podem, es necessita un contrapès. En un primer moment, els poders fàctics creuen que atacant Podem amb la relació amb Bildu i demés, ho apagaran, i no s'adonen que Podem és una reacció a l'estat en què es troba la societat, que ja prové del 15-M. El 15-M és un moviment apartidista, i jo diria que apolític en el sentit que allà hi van confluir gent d'esquerres i de dretes. La idea era que estaven farts de corrupció i de portes giratòries. 

- Coses que gent tant de dretes com d'esquerres poden compartir. 

- I aquella bandera l'agafa Podem, perquè, fruit de l'emprenyament, la gent diu que li és igual si són comunistes o bolivarians, perquè el que està passant és una vergonya. I, llavors, els poders fàctics veuen que el discurs de la por no els funciona. PP i PSOE no tenen autoritat moral per criticar-ho. Recordaràs editorials de Pedro J. Ramírez a El Mundo dient que UPyD i Ciutadans havien d'unir-se. Quan veuen que UPyD s'encasella, els poders fàctics diuen que prou, perquè Ciutadans és molt més maquiavèlic, més hàbil i més pràctic. Amb bona cara o amb mala cara. Ciutadans és com una maquinària de guerra que només busca l'obtenció del rèdit electoral. I els va sortir malament la jugada perquè la campanya va durar més del que ells pensaven, i també per aquest llibre, que va fer mal. 

- Sí?

- N'estic convençut, perquè no va fer mal a nivell mediàtic d'abast estatal, però va fer un mal terrible a les xarxes. I també vam fer una campanya local que no va sortir als mitjans grans, però que ens va portar per tot Espanya. I a la premsa regional, el llibre sí que sortia. No sé fins a quin punt, no sóc pretensiós, però dels 80 diputats que els donaven les enquestes als 40, alguns són per aquest llibre. Vam anar a Elx, a Orense, a Zamora, a Toledo, a molts llocs. Això va arribar perquè la premsa local, la que llegeixen els veïns, va fer dubtar. I també els va fer mal, l'últim dia de campanya, dir que s'abstindrien per deixar governar al que guanyés. Qui està menys interessat en què hi hagi unes altres eleccions és Ciutadans. Faran tot el possible per evitar-ho.