La gravació del dinar de la Camarga, la policia patriòtica, l'Operació Catalunya, el joc brut de l'excomissari Villarejo, el paper de l'empresari del port Josep Mestre i el seu vincle amb el finançament de Convergència, l'assetjament contra els bancs d'Andorra... La història del procés és també la de nombroses trames obscures en què s'ha submergit Carlos Quílez.    

Amb anys de trajectòria en el periodisme de tribunals, antic director d'anàlisi de l'Oficina Antifrau, Quílez ha publicat El contracop (Península), on dibuixa el mapa de les nombroses corrupteles forjades entorn el procés. L'autor insisteix, en una entrevista feta a l'Ateneu Barcelonès, que mostra amb objectivitat els fets i que ha volgut explicar el "joc brut" dels dos costats, però admet que les dues forces en pugna no eren equiparables.   

- Per què aquest títol, El contracop?

- És un títol que vol ser sintètic. Volíem un títol curt i suficientment ambigu com perquè m'ho preguntéssiu. 

- El contracop és el que va fer la maquinària de l'Estat contra un suposat cop?

- El títol va per aquí. Aquesta seria una motivació. És un llibre que s'ha fet des de la impertinència. Els periodistes som poc impertinents, o som molt bledes o maleducats. I el que hem de ser és impertinents amb el poder. 

- Que els fets del 2017 van ser un intent de cop d'estat es diu des de sectors de la dreta espanyola, però no té cap base perquè sense poder coercitiu no hi ha cop d'estat.

- Des del punt de vista jurídic, no. Puc dir, fins i tot, que algú del ministeri fiscal em va reconèixer amb la boca petita que el que va passar aquí no era delicte. Segons la mateixa tipificació del Suprem, no hi va haver rebel·lió. Jo això ho he dit des del primer moment, de la mateixa manera que crec que hi va haver una desobediència de manual. En el llibre tracto de demostrar que hi ha hagut alguna cosa més, com desenes de petits casos de malversació de diner públic. Ara, no hi ha hagut un cop, però Catalunya ha posat l'Estat en una situació límit com ETA no va aconseguir en tots els seus anys de vida. El llibre vol explicar què és el que han fet de brut les dues parts en conflicte, tant l'independentisme més hiperventilat com l'espanyolisme més ranci. Tos dos, des del meu punt de vista, han jugat brut.

[blockquote]"El cas Volhov no té cap fonament i es dissoldrà com el sucre"[/blockquote]  
- Però considera que les dues forces que esmenta han actuat de manera equiparable?

- Han jugat brut en coses tangibles i en coses intangibles, jugant a la intoxicació i a les emocions de la seva respectiva gent. Ara, he volgut ser objectiu però no equidistant. Perquè la realitat és que un dels dos bàndols té més ofici i musculatura a l'hora de fabricar brutícia, que és l'espanyolisme hiperventilat. A més, l'independentisme ha posat a la graella tot el que tenia, el millor i el pitjor. Espanya no, Espanya ha posat el millor i el pitjor, però s'ha guardat quatre comodins. 
 
- Quins són?

- En diré només dos: el de la intel·ligència de l'Estat, el CNI, incardinat amb la intel·ligència europea. I l'altre és el de les forces armades.  

- El CNI no va intervenir de manera destacada contra el procés?

- Els que van portar la intel·ligència policial de l'Estat van ser les brigades d'informació antiterrorista de Policia i Guàrdia Civil. El CNI va quedar a la rereguarda perquè no li agrada treballar quan hi ha tutela judicial.           

- Quines aportacions fa el llibre sobre el joc brut contra el procés?

- El llibre acredita que l'operació Volhov està creada sense cap fonament tècnic o jurídic que la pugui sostenir. Per creure que 10.000 russos estaven en disposició d'entrar per la Barceloneta s'ha de ser poc assenyat. És un sumari creat des de l'absència total de fonaments. Tant és així que la Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar contra els detinguts. Aquest cas el porta un jutge molt controvertit, Joaquín Aguirre. És qui va iniciar fa dotze anys el cas Macedònia. El conec molt bé. 

- És el jutge que el va imputar a vostè.

- Sí, va imputar vint policies, vint guàrdies civils, mossos i a mi mateix perquè el meu nom sortia en unes converses d'un suposat col·laborador policial, que era el protagonista d'una de les meves novel·les. Em va tenir imputat dos o tres mesos i després es va arxivar. El cas el conec. Un dels imputats va ser l'aleshores comandant Daniel Baena, que segons el jutge s'havia quedat amb droga d'una operació. El seu pare, guàrdia civil retirat, va morir veient el seu fill imputat, que no tenia res a veure amb els fets. El senyor Baena ha estat l'instructor del cas Volhov. No sé quina opinió deu tenir d'aquest jutge. 

- Deia que el seu llibre aporta dades sobre aquest i altres casos.

- Sí, el cas Volhov es dissoldrà com el sucre i aporto dades. També aportem el nom de qui pot haver estat un espia del CNI a Infraestructures de la Generalitat. 
 
- Qui era?

- És en el llibre. També expliquem com persones molt vinculades a l'aparell de l'antiga Convergència Democràtica havien orquestrat una sèrie de comptes bancaris a Suïssa perquè alguns empresaris que tenien la intenció d'obtenir algun tipus de subvenció o requalificació poguessin assolir-la a canvi de pagaments. Aporto el nom de l'empresari clau, el xec de l'ingrés i el nom de les persones amb qui aquest empresari va fer això. És important i és una dada nova. Amb el llibre volia saber si hi havia alguna cosa bruta també en el bàndol independentista i hi aporto algunes coses. 

[blockquote]"L'empresari clau dels comptes suïssos de Convergència és Josep Mestre, l''amo' del port"[/blockquote]  
- Aquest empresari és...

- Josep Mestre, l'empresari del port detingut per narcotràfic. També explico l'acord secret per posar fi al cas de la gravació de la Camarga, encarregada per Alícia Sánchez Camacho. En l'acord queda evidenciat que hi havia un "contuberni", hi havia un encàrrec al detectiu Marco.  

- Andorra és un lloc clau del procés?

- La partida del procés es comença a jugar a Andorra anys abans de l'1-O. Comença des del moment que l'excomissari Villarejo i companyia articulen unes polítiques de captació d'informació emprant tot tipus d'extorsions i delictes per enfonsar l'honorabilitat de líders de l'independentisme. Hi ha una gravació que està al sumari del cas de BPA, la Banca Privada d'Andorra, que s'està jutjant en aquests moments. I que també forma part d'una denúncia de l'Associació Pro-Drets Humans d'Andorra, que ha estat admesa per un jutge d'Andorra contra Mariano Rajoy, contra Ignacio Cosidó i Jorge Fernández Díaz. Veurem si la justícia andorrana té valor per citar-los a declarar com a imputats.

[blockquote]"A Madrid se cita una frase de Jorge Fernández a Eugenio Pino: 'Només m'has d'explicar el que jo vull escoltar'"[/blockquote]  
O ho arxiven o els han de citar. En aquests dos casos, un que s'està jutjant i l'altre que es troba en fase d'instrucció, s'hi inclou una gravació de Celestino Barroso, per cert, destinat a la Verneda, que era agregat de seguretat a l'ambaixada espanyola a Andorra. Barroso es va reunir amb el CEO de la BPA Joan Pau Miquel i li va dir: "O ens dones informació de la família Junqueras, la família Mas i la família Pujol, o ens carregarem el banc". I es van carregar el banc i la filial del Banc d'Espanya, el Banc de Madrid. Aquest era potent, propietat dels amos de BPA, i el cas es va arxivar per manca de delicte. Recentment, el Banc d'Espanya ha demanat disculpes, reconeixent que el Banc de Madrid mai va blanquejar res. Però ja no existeix.      

- De l'Operació Catalunya, hi ha alguna figura sobre la qual no s'hagi posat prou focus?

- Eugenio Pino. És la figura clau. Més que Villarejo. Pino era el braç executor de Jorge Fernández. Hi ha una frase que en els cercles polítics de Madrid s'ha dit moltes vegades i que hauria dit Jorge Fernández a Eugenio Pino: "Només m'has d'explicar el que jo vull escoltar". Pino porta un paraigua sota el qual hi ha dos sectors: el que lidera Villarejo i el de Bonifacio Díaz. Tots dos formen part de la policia patriòtica. Amb una diferència: tots feien una barbaritat des del punt de vista democràtic, però Villarejo, a més, robava. 
 
- Quin creu que serà l'epíleg de la carrera de Villarejo?

- Villarejo morirà a la presó. Jo estic amenaçat per Villarejo, després d'haver escrit un article que es titulava Rates amb pistola i placa oficial. 

- Posa en dubte que els serveis d'informació no trobessin les urnes.

- Jo de tots els temes aporto dades. Però hi ha un capítol en què faig més interpretació i és en el tema de les urnes. Trenta mil urnes manegades per amateurs i que no els enxampéssim és perquè no els volien enxampar. Em costa molt de creure que no sabessin on eren. Al no intervenir, potser van pensar que ja tenien l'excusa per llançar-se a l'a por ellos.      

- El major Trapero és un altre dels qui apareixen en el llibre. Per un sector de la societat catalana, el cap policial ha passat d'heroi a traïdor. Però va ser un objectiu a abatre per l'Estat. 

- Li explicaré una cosa. Trapero, a qui aprecio i he defensat quan se l'havia de defensar, és una persona amb un punt de supèrbia. Era el cap del grup antirobatoris de Girona quan es va produir un atracament en el límit entre Girona i Barcelona. Es va trobar un cotxe en un voral, amb diners. Un atracador havia robat, havia patit un accident i havia escapat. La Guàrdia Civil suposava que provenia de Girona, truquen i agafa el telèfon Trapero. D'això fa molts anys, eh, però és indicatiu. Li pregunten si s'ha produït algun atracament a la zona i Trapero respon: "En la meva demarcació no hi ha atracaments". És així mateix. Però sí que hi havia hagut un atracament, a Blanes. Uns dies després, Trapero truca la Guàrdia Civil per dir que tenen el nom d'un atracador, però no el tenen fitxat. Li diuen: 'Ara t'enviem la foto, que el tenim fitxat'. I li envien per fax una etiqueta d'Anís del Mono. Venim d'aquests orígens.

[blockquote]"A Trapero el va fer fora l'espanyolisme més tronat i l'acaba de fer fora l'independentisme més hiperventilat"[/blockquote]  
- Li van tornar la pilota.

- Hi ha un seguit de moments clau en l'actuació de Trapero. Un és amb motiu dels atemptats del 17-A. L'operació dels Mossos va ser un èxit. També hi va haver una mica de sort. Trapero s'infla. Va a Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas, i diu: "A nosaltres ens posen flors als cotxes, als altres els llancen brutícia. A veure qui guanya". I això no es pot dir. Des d'aquest moment, li posen la creu. Quan hi ha una operació de la Guàrdia Civil a un lloc, truquen abans a la Guàrdia Urbana o als Mossos i aquests tallen el carrer. El dia de la concentració davant Economia, la Guàrdia Civil no truca. Si els haguessin trucat, haurien fet una anell de seguretat. I a partir d'aquí, ja es va entrar en una dinàmica. Trapero no va cometre cap sedició ni desobediència. En el seu processament hi ha una cosa fonamental: la jutgessa Lamela, molt bel·ligerant contra el catalanisme, no va acceptar la petició del fiscal i no el va posar en presó preventiva. Si hagués entrat una sola setmana a la presó, hauria estat condemnat. 
 
- Els seus crítics insinuen que va pactar amb la justícia espanyola. 

- No, el que passa és que després de dir que hi havia un pla per detenir el Govern, declara Ferran López i ho corrobora, i Molinero també. Pren cos el que diu, i no es pot condemnar per sediciós qui estava preparat per detenir el Govern.        

- Quina relació va tenir Trapero amb l'oficial Baena?

- Trapero i Baena eren molt amics. Baena ha fet classes com no les ha fet ningú a l'Escola de Policia de Mollet, està condecorat pels Mossos a petició de Trapero. Havien anat a dinar junts, havien participat en operacions policials. Ara estan a matar, naturalment. 

- Com valora el seu cessament?

- L'han deixat sol. El va fer fora l'espanyolisme més tronat i l'acaba de fer fora l'independentisme més hiperventilat. És un tipus intel·ligent i sap que el sistema és pervers. Qui et posa, et treu. 

- El major Trapero havia creat una estructura de comandaments que el protegia?

- Trapero té gent que l'estima a morir i que el detesta a morir. És d'aquests personatges que són o amb mi o sense mi. I els qui no estan amb tu són els que ho celebren quan te'n vas.   

- Una de les coses que explica és un intent de mediació protagonitzat per Isidre Fainé i César Alierta, en els inicis del procés, i que passava per una actualització de la Constitució i un sistema fiscal similar al basc. 

- Dono detalls del paper jugat per Fainé i Alierta, que van assumir certa responsabilitat en un intent que baixés el suflé. Van elaborar un pla en què hi havia un capítol fiscal, també es preveia el tema de les eleccions catalanes. Però pel que fos, Mariano Rajoy, després de dir que ho veia bé, es va fer enrere. El perquè no ho sabem. Probablement, va rebre algun missatge contrari a la proposta, però no ho sabem.
 
- El llibre conclou amb una entrevista a Carles Puigdemont. Què és el més destacat que li explica?

- Per mi va ser molt important perquè no soc un periodista que hi tingués relació o hi fos proper. Ell reconeix una certa ingenuïtat en les negociacions amb l'Estat i admet un grau de vergonya aliena per alguns dels seus lloctinents que anaven pel món defensant el procés. Sobretot pel tema de la connexió russa de la qual ja he parlat abans.  

- Durant molts anys ha estat periodista de successos i tribunals. Va seguir algun dels casos més espectaculars de fa anys, com el segrest de la farmacèutica d'Olot. Com ha canviat el periodisme de successos?

- Moltíssim. Ara estic preparant un nou llibre sobre episodis criminals i li dedico un capítol al cas d'Olot. El periodisme de successos ha canviat. Quan vaig començar a tribunals, fa 30 anys, hi havia un únic cap de premsa a Via Laietana. Ara hi ha 35 periodistes al gabinet de comunicació de Mossos, sis al TSJC, a Prefectura, a les presons... El sistema s'ha adonat que la informació negrocriminal és material sensible. Una mala gestió de la informació pot fer trontollar un govern. Aquest és el gran canvi que jo he vist. Per això té molt de valor per un periodista tenir una agenda pròpia i preservar el contacte amb un policia o un jutge. Qui ho té, té un tresor.