La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, ha cridat a una mobilització contundent en cas que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sigui inhabilitada pel Tribunal Constitucional. No queda clar a què es refereix amb l'ús de l'adjectiu "contundent": més contundència que les demostracions massives dels darrers Onze de Setembre semblaria una mica difícil. I si a mitja tarda tothom tira cap a casa, la "contundència" seria molt relativa, assumible, digerible per les autoritats espanyoles.

Del procediment contra Carme Forcadell, se'n poden extreure conclusions (els qui encara no ho havien fet). Moncloa i el TC tracten el Parlament com si fos una comunitat de veïns. Se li diu que no pot fer coses il·legals quan, per definició, són els parlaments els qui fan les lleis, i per tant s'incorre en una contradicció flagrant. Els cervells pensants de l'estat han posat en circulació un frase -que algun tertulià ja deu haver repetit més de mil vegades-, segons la qual "sense llei, no hi ha democràcia". Semblaria que estan en un error, perquè justament els parlaments, en tant que veu suprema del demos, són font de legalitat. Però el català no ho és, i el poden esborrar del mapa amb una simple decisió de les Corts espanyoles. Igual que van aprovar l'autonomia, la poden eliminar.

Costaria d'entendre que Forcadell fes cas de la inhabilitació, l'acceptés i se n'anés del parc de la Ciutadella. Els expresidents del Parlament han assenyalat un camí: seguir presidint la cambra. Aquesta sí que seria una mobilització "contundent" de debò, i a càrrec d'una sola persona. Que obligaria -aquesta vegada, sí- a una reacció definitiva d'Espanya per no admetre que Catalunya ja actua com un Estat. Inhabilitació no pot significar submissió. Ni rendició. Ni esperar que Forcadell sigui inhabilitada per sortir als carrers i les places, fer quatre crits i fins a la següent inhabilitació. La millor mobilització és Forcadell al setial, president una cambra que faci la seva feina: elaborar lleis emanades de la democràcia. Perquè si no són filles de la democràcia, què valen les lleis?