
"Carod ha perdut tot l'interès en el partit, fa mesos que no va a les executives ni als consells nacionals", diuen fonts properes al vicepresident. El que un dia va ser anomenat "sector Carod" ara es troba esquarterat i amb dinàmiques personals i de grup completament divergents. D'entrada, hi ha persones que, simplement, pensen abandonar la política institucional. En aquest ventall hi ha situacions contradictòries. Joan Manuel Treserras, per exemple, ha rebut una oferta insistent per part de Joan Puigcercós per integrar-se en les llistes, però l'ha declinat perquè no té intenció de continuar dedicant-se a la política professional. Marina Llansana, per contra, ha estat exclosa per la direcció i, en conseqüència, ha decidit abandonar la implicació en el partit. Un cas semblant al de l'exconsellera Marta Cid.
Un segon grup, el més pròxim a Carod, estaria encapçalat per Rafael Niubò, Manel Balcells i Carles Bonet. Tots ells han estat marginats per la direcció de Joan Puigcercós i, almenys en el cas de Bonet, el seu càrrec ja està adjudicat. Es tracta de l'escó de senador i portaveu a la Cambra Alta, que serà ocupat per Josep Huguet, un cop abandoni la condició de conseller. Pel que fa a Jordi Portabella, disposa de prou autonomia política per mantenir una posició de força estratègica que li permet sobreviure a la retirada dels que s'oposaven a Puigcercós.
Així doncs, l'únic supervivent clar del sector Carod és Ernest Benach. L'actual president del Parlament ha pactat amb Puigcercós un lloc de sortida a la llista per Barcelona, però a costa de ser considerat deslleial pels seus antics companys. "Les relacions entre Benach i Carod estan trencades", diu l'entorn del vicepresident.
En tot cas, el que està clar és que Josep-Lluís Carod-Rovira discrepa de l'estratègia de la direcció actual. "Carod no parlarà fins l'endemà de les eleccions per evitar que el puguin acusar d'un possible daltabaix electoral del partit", asseguren des del seu primer cercle. De moment, manté una agenda intensa de reunions amb persones representatives de la societat civil, sense excloure'n algunes que es consideren pròximes a CDC i, sobre tot, els antics maragallistes. "Sempre per parlar de política, no pas de partits", afegeixen des del seu entorn.