Joan Carretero. Foto: Jordi BorràsSempre recordaré un gran diàleg de House M.D. Un home entra al box d'urgències i li confessa al doctor coix, sagaç i malparit que s'ha enamorat d'una vaca. Una vaca frisona grassa, molsuda i bufona. House se'l mira sense condescendència i li respon sorneguer: "Fes l'amor i no un bistec! Que macu!...". Només un altre metge és capaç de posar la cara d'en House i la lucidesa de la resposta de la fabulosa escena. Es diu Joan Carretero i Grau i és, malgrat tot i molts, un tipus d'interès polític.
Carretero va néixer a Tremp, un 19 de desembre de 1955, just quan la negra Rosa Parks, a Montgomery, Alabama, va donar una lliçó a la història en seure als llocs del bus reservats pels blancs; i just també quan el règim feixista, sanguinari i assassí del general Franco era acceptat a les Nacions Unides. Així és la història, plena de contradiccions, malgrat que el Club Súper 3 s'encaparri en fer-nos creure el contrari.
Va ser alcalde de Puigcerdà i president del club de futbol de la capital de la Cerdanya. I va ser conseller de Governació durant el primer tripartit. Diu la llegenda que a la conselleria s'hi va instal·lar un "plegatín" per estalviar en hotels. Coneixent-lo no m'estranyaria. El van fer fora del Govern perquè, agradi o no, va ser valent. En ple encisament per la "màgia" del tripartit i per les expectatives d'un perillosíssim José Luis Rodríguez Zapatero, Carretero va titllar el president espanyol "d'espanyolista i demagog". Ridao i Puigcercós encara empassen saliva. Després els mateixos que el van fer fora d'ERC -amb expedient inclòs- diuen el mateix que Carretero va sentenciar sobre Zapatero. Ell va tornar a la consulta i els altres es van quedar per tastar de primera mà l'amargor de la derrota i el càstig.
El gener del 2007, se li despertà l'afició per l'astronomia tot preguntant al seu partit, ERC, si volia ser un "planeta o un satèl·lit". I el sarau es va muntar. Congrés amb quatre candidatures -el de Puigcerdà va quedar segon- i com que Puigcercós sap fer moltes coses, però no en té ni idea de presidir un partit, es va estimar més deixar que el de Puigcerdà fundés el seu partit: Reagrupament.
Carretero es va presentar a la seva primera assemblea amb targeta de presentació on s'hi llegia. Joan Carretero, Metge. Ras i curt, com li agrada dir les coses i va fer forat. Fins i tot, corre una foto, secretament guardada de la nit en què ell i Joan Laporta es van donar la mà tot just enllestides les llistes per les eleccions al Parlament de 2010. La foto es va quedar a la safata de sortida del mail de premsa a les nou de l'endemà. Després tothom sap com va acabar la història: una tragèdia.
Celebrades aquelles eleccions i després d'una crisi interna dins la seva formació, aquest enamorat d'Israel, avi jove i ex-fumador, continua fent de metge. I la seva formació, pacta amb la CUP a Girona, amb ERC a Barcelona i a Madrid, i amb CiU, Artur Mas, al Parlament. Se n'ha de saber, oi?
Amb la tranquil·litat que atorga el regal de poder fer el que et dóna la gana, Carretero és dels poquíssims polítics que va acceptar i accepta obertament una derrota. I l'explica amb la mateixa naturalitat que explica les seves aventures com a metge forense o les seves enganxades amb els Mossos.
Murri, astut i, en certa manera innocent, és capaç de renyar els seus electors i de recordar que "l'estat va començar prohibint la matança del porc i ara estem rodejats de radars". Molts l'han batejat de friki, de submarí convergent, de trabucaire i de sectari. Potser sí que ho és, però potser no. Sia com sia el que és segur és que molts no li perdonen que va ser el primer en parlar obertament de declaracions unilaterals, d'enemics, de regeneració, d'articular uns serveis secrets i d'insistir que això de la independència no és anar de colònies. I, cal recordar-ho, el primer a trucar la porta d'Europa per preguntar com els catalans havíem de continuar essent europeus l'endemà del dia D.
Algun dia podrem explicar la trobada que una tarda calorosa van celebrar a Palau el president de la Generalitat, Artur Mas, el portaveu del Govern, Francesc Homs, i el metge de Puigcerdà, van haver de quadrar agendes, perquè Carretero tenia guàrdia. El dia que s'expliqui potser entendrem més coses.
En tot cas és un home d'idees clares que practica un més que saludable sentit de l'humor, una admiració desfermada per tot allò que s'anomena "institucionalitat" i dotat d'una extraordinària habilitat pel tracte amb les dones. Culé indiscutible té en el seu currículum una de les millors definicions polítiques que ni el més hàbil guionista de Homeland hagués imaginat: "El Dragon Khan".
Imagino Carretero a la plaça de Puigcerdà, rossegant un entrepà de truita acompanyat d'una cervesa mentre pronuncia una de les millors frases de House, aplicable a la vaticana política catalana: "Què s'estimaria més un metge que li agafi la mà mentre es mor o un que l'ignori mentre millora? Ara bé, pitjor seria un que l'ignorés mentre es mor". Shemà Israel. ..
