Pablo Casado ha decidit blindar la seva posició en el si del PP i posar tot l'aparell en mans de persones de la seva estricta confiança. Teodoro García, el seu cap de campanya en les primàries del PP, és el nou secretari general. Es tracta d'un dels seus homes de confiança, el seu principal col·laborador des de fa temps. D'aquesta manera, es descarten els noms de les diputades i exministres Isabel García Tejerina i Dolors Montserrat. Casado ha fet una altra designació clau: Javier Maroto serà el nou vicesecretari d'organització, l'home fort de l'aparell de Génova. És una dada significativa.
Martínez-Maillo i Arenas, purgats
Tan importants com les noves designacions són algunes de les sortides d'escena. El nomenament de Maroto suposa la sortida de Fernando Martínez-Maillo com a número tres del partit. El fins ara coordinador general es va destacar amb diversos moviments en favor de Santamaría durant el congrés. És un dels grans damnificats d'aquesta pugna interna.
Un altre derrotat és Javier Arenas, que perd la vicesecretaria general de política Autonòmica, que passa a Vicente Tirado, home de Casado. Arenas també perd la secretaria general del grup popular al Senat. La caiguda d'Arenas és un veritable terratrèmol dins del partit. Dirigent del nucli dur durant dècades, és un dels aliats de Santamaría.
La catalana Dolors Montserrat serà la portaveu dels populars al Congrés. Exministra de Sanitat, va donar suport a María Dolores de Cospedal. Després que els cospedalistes donessin suport a Casado enfront Sáenz de Santamaría, Dolors Montserrat també ho va fer i ha estat un dels puntals de la seva candidatura.
La designació de Montserrat és un reconeixement al PP català i un indici més de la importància que Casado dona a Catalunya en la seva estratègia. La intransigència envers el sobiranisme serà un dels elements centrals del discurs del "nou" PP. El nomenament de Montserrat és també un reconeixement a la importància que ha tingut l'equip de Cospedal en la victòria de Casado sobre Santamaría. El nomenament de Montserrat suposa la sortida de Rafael Hernando com a portaveu.
Un altre moviment rellevant és la designació d'Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia, com a nou portaveu al Senat. Substitueix el gallec José Manuel Barreiro, molt proper a Mariano Rajoy.
Casado ha celebrat a Barcelona la primera executiva del seu mandat. Els resultats del 21-D (36 diputats per a Cs i només 4 per al PP) estan molt presents en la direcció dels populars. D'altra banda, va ser a Catalunya on Casado va obtenir un dels seus millors resultats en les primàries del 5 de juliol /36 vots enfront 371 per a María Dolores de Cospedal i 296 per a Soraya Sáenz de Santamaría.
Una direcció sense Santamaría
La nova direcció del PP no inclourà Santamaría, que finalment s'ha negat a entrar en l'executiva. Tant ella com els membres del seu pinyol més proper: José Luis Ayllón, Íñigo de la Serna i Fátima Báñez, la persona que havia designat per ser secretària general en cas que hagués vençut en el congrés. Santamaría va reclamar ahir una presència en la cúpula de l'organització proporcional al resultat que va tenir al congrés (el 43%), cosa que Casado no ha acceptat. El nou líder del partit ha ofert a Báñez i De la Serna secretaries d'àrea, el que ha estat considerat "inacceptable" pels sorayistes. Sí que s'integraran en l'executiva sis membres de la candidatura de Santamaría, entre ells Alberto Nadal, que serà el responsable d'economia, Iñaki Oyarzábal i Marimar Blanco. Però la nova direcció de Casado comença amb una divisió interna molt explícita.
Casado s'envolta de fidels i purga els afins a Rajoy i Santamaría
El nou president del Partit Popular col·loca tot l'aparell en mans de persones de la seva estricta confiança i fa fora de la direcció figures com Javier Arenas i Fernando Martínez-Maillo
ARA A PORTADA
-
L'alumnat a l'escola catalana cau fins als 1,6 milions en un curs marcat per la prohibició dels mòbils Marc Orts i Cussó
-
De la «conquesta» al referèndum per continuar al Regne Unit: el fil roig entre Catalunya i Gibraltar Pep Martí i Vallverdú
-
-
«No vivim en situació de normalitat»: què ha de passar després de la reunió Puigdemont-Illa? Bernat Surroca Albet | Oriol March
-
Pressupostos, trens i llengua: totes les carpetes que marcaran el nou curs polític al Parlament Sara Escalera
Publicat el 26 de juliol de 2018 a les 13:32
Actualitzat el 26 de juliol de 2018 a les 14:13
Et pot interessar
-
Política Els Comuns avisen el Govern que no aprovar pressupostos seria un «fracàs» d'Illa, del PSC i del país
-
Política Illa i Puigdemont es reuneixen durant més d'una hora a Brussel·les en l'arrencada del curs polític
-
Política Unió i diversitat amb les quatre barres reinterpretades: així seran els actes del Govern per la Diada
-
Política La Moncloa burxa el PP amb la condonació del deute: «Set de cada deu euros beneficien les seves comunitats»
-
Política Primer pas per als pressupostos de 2026: el Govern fixa el sostre de despesa en 40.524 milions d'euros
-
Política Els Comuns insten Illa i Puigdemont a abordar «acords de país» com el Pacte Nacional per la Llengua