Casado tira la tovallola i el PP s'encomana a Feijóo

El president del PP continuarà fins al congrés extraordinari del 2 i 3 d'abril, però promet no presentar-s'hi. Gamarra i González Pons controlaran ara el partit i el procés

Alberto Núñez Feijóo i Pablo Casado
Alberto Núñez Feijóo i Pablo Casado | PP
24 de febrer del 2022
Actualitzat a les 2:14h
Pablo Casado no ha aguantat més. El fins ara líder del PP ha quedat completament aïllat en el transcurs de la reunió que havia convocat amb els barons territorials aquest vespre i que li han demanat la dimissió immediata. En la mateixa reunió, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, ha explicitat la seva disposició a liderar el partit en el congrés extraordinari que convocarà la junta directiva dimarts vinent. Però l'encara líder del PP ha evitat la humiliació. La reunió ha començat amb l'única incògnita de saber si finalment Casado dimitiria aquesta nit -la reunió s'ha allargat fins a la matinada- o ho faria formalment dimarts vinent.

Finalment, en un comunicat emès pel PP, s'informa que Casado continuarà en el càrrec fins al congrés extraordinar, a celebrar el 2 i 3 d'abril. Però cedeix el control del partit a dirigents de confiança dels barons: Cuca Gamarra, portaveu al Congrés, serà coordinadora general, i l'eurodiputat Esteban González Pons presidirà el comitè organitzador del congrés on cada baró hi situarà un representant. Es tracta de dos dirigents ben connectats amb els barons i que poden ser considerats exponents de l'establishment del partit.

Cuca Gamarra va construir una carrera política important com a alcaldessa de Logronyo, guanyant-se una imatge de política de mentalitat liberal. Va donar suport a Soraya Sáenz de Santamaría en la cursa per succeir Mariano Rajoy. Després de la destitució de Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu al Congrés, Casado va confiar en ella per aquest càrrec. Per la seva banda, Esteban González Pons és un nom a l'alça. Provinent del PP valencià, va aterrar al Parlament Europeu el 2014. A Estrasburg ha consolidat un perfil de polític europeista i hàbil. La seva bona relació amb Feijóo és coneguda.        

D'aquesta manera s'ha confirmat una percepció general que s'anava decantant aquesta tarda. Gairebé tots els barons que anaven arribant a Génova expressaven el desig que la crisi que viu el PP es tanqués de seguida i que el dirigent gallec agafés els regnes de la formació conservadora. Ell, però, no volia fer-ho aquest mateix dimecres de forma accidental sinó amb tots els ets i uts després d'un congrés. A la reunió no ha assistit Isabel Díaz Ayuso perquè no és presidenta del PP de Madrid. La reunió ha tingut moments de forta tensió, com quan alguns barons han demanat a Casado que presentés la dimissió per escrit perquè no se'n refiaven de la seva paraula. 

Quan s'ha aixecat aquest dimecres del seu escó al Congrés dels Diputats, on se celebrava la sessió de control al govern, i s'ha dirigit a la sortida, es tancava una etapa en la història del principal partit de la dreta espanyola. Casado ha fet una intervenció conciliadora, parlant de l'Espanya de la Transició, i ha estat aplaudit pels seus, que poques hores abans reclamaven la seva sortida. Era un anticip del que passaria aquest vespre en la reunió convocada a Génova amb els presidents autonòmics del PP.    

Els propers passos estan clars: junta directiva dimarts vinent, 1 de març, i convocatòria d'un congrés extraordinari, a finals de març o a l'abril. Des de dimecres de la setmana passada a la nit, quan es va filtrar que la direcció hauria encarregat investigar l'entorn de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per suposades irregularitats en un contracte que va beneficiar el seu germà, el PP va entrar en una voràgine que no ha tingut aturador. 

En les darreres hores, el debat intern al PP s'ha reduït a si Casado era forçat a dimitir aquesta dimecres a la nit o si podia prolongar el seu mandat fins a la junta directiva, el màxim òrgan entre congressos, de la setmana que ve. Això darrer era el que permetia a Casado acomiadar-se formalment del partit que ha dirigit des del 2018, quan va succeir Mariano Rajoy després d'un procés de primàries. L'obsessió dels barons a aquestes alçades és garantir que el camí cap al congrés extraordinari sigui planer i que qui apareix amb tots els números per agafar el timó, Núñez Feijóo, sigui elegit per aclamació. Enrere han quedat les pretensions casadistes de concórrer com a candidat al proper congrés.   

Els interrogants s'han anat tancant entorn de Casado. L'última setmana ha estat la de l'enfonsament per un líder que, al costat de Teodoro García Egea, s'ha bunqueritzat a Génova. A cada hora que passava, Casado ha anat quedant-se més sol. L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va dimitir com a portaveu del partit fa unes hores. Fins dilluns al vespre, la voluntat de Casado era la de resistir i guanyar temps com fos, confiant en un nucli dur fidel. Per això va convocar el comitè de direcció, format per gent de la seva confiança.

Però fins i tot entre els seus més propers ha fet forat la pressió del bloc format per Ayuso i la immensa majoria dels barons exigint la retirada. La meitat del comitè, amb figures com les vicesecretàries Ana Pastor i Elvira Rodríguez, o els portaveus al Congrés i al Senat, Cuca Gamarra i Javier Maroto, van exigir que anunciés un congrés extraordinari, que ha estat finalment l'opció escollida.

La decisió de resistir i esperar fins la setmana vinent no només no va calmar els ànims sinó que els va agitar encara més. El front opositor a Casado ha aconseguit que la direcció del grup parlamentari, fins ara afí al líder, dimitís exigint també la renúncia del president i un congrés extraordinari. La dimissió de Belén Hoyos, considerada molt propera a Casado, com a presidenta del comitè electoral, va ser la gota que va fer vessar el got de la resistència casadista.   

La pugna pel congrés extraordinari 
Els barons no volien esperar fins al congrés ordinari del juliol. Casado pensava en aquest període per intentar recuperar posicions i, potser, rebre alguna bona notícia de la Fiscalia pel que fa a la investigació sobre el contracte controvertit. Però al PP hi ha molts nervis. Hi ha el temor que Pedro Sánchez pugui convocar precipitadament les eleccions i agafar el PP en ple procés congressual. I, a més, ningú vol donar a Casado el temps que necessitaria per intentar sobreviure. 

Ayuso va declarar la guerra oberta a Génova dijous passat, en la seva compareixença en una roda de premsa, presentant-se com a víctima d'una operació de la direcció del seu partit, i va aconseguir capgirar el relat. La líder madrilenya, assessorada en tot moment pel seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, va optar per una estratègia d'enfrontament amb Génova i va assegurar sentir-se traïda i tractada amb "injustícia i crueltat".

A partir d'aquí, els esdeveniments es van precipitar i l'equip de Casado va cometre un seguit d'errors que no van fer més que empitjorar la crisi. El secretari general, Teodoro García Egea, va sortir en tromba contra Ayuso, acusant-la de dir coses "quasi delictives" i anunciant l'obertura d'un expedient. Casado, en una entrevista a la Cadena Cope divendres, es va fer fort en la desconfiança envers Ayuso, preguntant-se per l'ètica d'un contracte que beneficiava Tomás Díaz Ayuso, "mentre a Espanya morien 700 persones cada dia". És possible que aquestes declaracions fossin l'inici del calvari que passaria el líder del PP des d'aquell moment.  

Mentre la presidenta no ha afluixat en la seva pressió sobre Génova en cap moment, els barons territorials, amb Núñez Feijóo al davant, tancaven una aliança amb la presidenta madrilenya per forçar la sortida d'escena de Casado i convocar un congrés extraordinari. Aquesta aliança s'ha demostrat formidable i ha estat impossible de contrarestar per Casado i Egea.