Façana de l'Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà. Foto: Flickr / Moisès Rial. No presentar els comptes municipals correctament i a temps té doble càstig des del 2011. Per una banda, càstig en forma de retenció de les bestretes que el govern espanyol avança cada mes als ajuntaments en concepte de la seva participació en els tributs de l’Estat. A la llista negra, encetada el setembre de 2011 sota el paraigua de la llei d’Economia Sostenible impulsada per l’executiu del PSOE, encara hi ha set dels 140 municipis catalans que apareixien en el primer llistat. Des de fa set mesos, no reben ni un sol euro de Madrid. Sant Jaume de Frontanyà (el Berguedà), Montmaneu (l'Anoia), Sagàs (el Berguedà), Santa Maria de Merlès (el Berguedà), Viver i Serrateix (el Berguedà), Massanes (la Selva) i Bonastre (el Baix Penedès) han passat aquests mesos amb 25% menys del seu pressupost mensual per aquest concepte. Els municipis, però, no perden aquestes transferències mensuals, sinó que les recuperen en el moment que envien a Hisenda els comptes anuals de l'exercici anterior.
Però no només és Madrid, qui sanciona els mals alumnes. L’última reforma de la llei de la Sindicatura de Comptes, aprovada el 2011, condiciona la concessió de subvencions al fet que els ajuntaments hagin entregat la comptabilitat íntegra abans del 15 d’octubre de l’any següent a l’exercici. Els incomplidors s’arrisquen a què les subvencions atorgades pel govern català als organismes locals, majoritàriament a través del fons de cooperació local de Catalunya, quedin retingudes. En aquesta circumstància es troben també els set municipis assenyalats pel ministeri espanyol d’Hisenda, que se sumen a una llarga llista de 99 consistoris catalans.
El catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona (UB) Joaquim Solé i Vilanova atribueix aquesta situació a una "laxitud en el control dels comptes dels ajuntaments per part de la Generalitat i la Sindicatura de Comptes, que potser no han vetllat prou perquè els consistoris més menuts complissin les mateixes exigències de transparència financera que els grans". Segons Solé, si els ajuntaments petits no tenen prou recursos per pagar un interventor de comptes, "la Generalitat o les diputacions han de col·laborar en el pagament, això sí, fent-ne pagar una part a l’ajuntament perquè entengui que és una despesa necessària".
Falta de temps i canvis de color
Sant Jaume de Frontanyà és el municipi més petit de Catalunya, i no presentar els comptes li ha suposat tenir retingut el 100% del pressupost municipal: "Tenim diversos conceptes retinguts, de l’Estat i de la Generalitat, és una pilota que es va fent més grossa, i que de moment, ja suma uns 66.000 euros retinguts, això és, el pressupost d’un any", explica l’alcalde, Rubén Lladós. El consistori funciona amb "estalvis que hi havia a la caixa", i té paralitzades les dues obres del municipi. L’alcalde, del PSC, denuncia que l’anterior alcalde, d’ERC, va deixar "els comptes sense fer dels dos anys anteriors, i només ens va avisar amb un marge de quinze dies. Lògicament, no hi vam ser a temps". A més, el fet de ser un municipi tan petit els impedeix tenir una secretària treballant a fons en aquesta qüestió, només ve a Sant Jaume els dimecres al matí. Amb tot, Lladós confia que el municipi sortirà de la llista negra espanyola a l’abril, i en conseqüència, també de la de la Sindicatura de Comptes. "La situació ja és molt crítica", sentencia.
L’alcalde de Santa Maria de Merlès, Josep Costa, també assegura que té els números "pràcticament enllestits", i que en aquest cas, "no són quantitats massa elevades, de manera que hem pogut mantenir l’activitat aquests set mesos sense rebre diners de Madrid".
També Viver i Serrateix veu molt propera la resolució del problema: "La liquidació està feta, ara només falta enviar-ho telemàticament. Ens hem trobat en aquesta situació per manca de temps i de mitjans, som molt petits i ho fem tot com podem", explica un tècnic del consistori. Aquest municipi només té retinguts uns 4.000 euros del ministeri d’Hisenda, que "no ens ha fet anar massa malament".
