Ja ho va avançar José María Aznar i la seva cort intel·lectual: L'estratègia de l'estat ha de passar per provocar un conflicte civil a l'interior de Catalunya que trenqui la iniciativa política del catalanisme i que, de passada, desactivi les institucions catalanes per la via de la deslegitimació. I ara ja és doctrina oficial. El ministre Margallo va filtrar a El País l'argumentari que ha enviat a totes les ambaixades i consolats espanyols amb un titular que no deixa lloc al dubte: "El separatisme trenca la convivència". Fernández Díaz no és víctima, sinó actor d'aquest intent de ruptura.

Fins ara les amenaces de Madrid han patit una dificultat essencial vinculada al grau de credibilitat, perquè no depenien de la voluntat exclusiva de l'estat espanyol. L'expulsió de la Unió Europea, per exemple, és només una de les hipòtesis i el posterior veto espanyol, una represàlia que no fa més que alimentar la idea d'una Espanya possessiva i venjativa. La ruptura civil de la societat catalana, per contra, és una amenaça bastant més efectiva perquè, en gran mesura, sí depèn de la voluntat política dels poders de l'estat. 

Convertir l'emancipació nacional de Catalunya en un conflicte civil, a més, oferiria una excusa, almenys teòricament, per a la intervenció de l'estat espanyol en funcions de pacificació, primer, i d'arbitratge posterior. 

En definitiva, cal preveure aquesta línia d'actuació, sobretot en l'esfera internacional. Tenint en compte que també en aquest àmbit és on, a nivell intern, comprovarem de quina fusta estan fets els Mossos d'Esquadra.