Des de dissabte a primera hora de la tarda que el centre de Bilbao ja parlava una mica en català. Mirades de complicitat entre alguns dels turistes que passejaven pel «casco viejo» mentre les estelades ja delataven que l'expedició catalana començava a prendre posicions. L'ambient a la fan zone, a la zona de l'Arenal, encara no s'havia escalfat tot i els esforços d'un grup de rumba que hi intentava posar color. Sobre l'escenari, balladors d'aurresko, i a primera fila un català: «té el mateix flow que les jotes», mentre intentava imitar-ne el moviment i xarrupava el darrer culet de txakolí. La cinquena ampolla des que havien arribat a Bilbao, asseguraven els seus amics.

Passaven les hores i cada cop hi havia més catalans voltant pel centre de la ciutat. A tots els bars hi havia algun grupet català tastant pintxos de totes menes i colors. «Esta lleno de catalanes», amb una mica de fàstic fins i tot deien els autòctons envaïts per la peregrinació catalana. «Home, catalans!», entre nosaltres. Una exclamació que va anar perdent força quan en algun bar ja hi havia més catalans que bascos. Però per anar als millors llocs la solució passava per deixar-se acompanyar per habituals que coneixen els millors racons. Menjar i beure, no hi ha res que uneixi més a dues nacions.

Al matí, la invasió tranquil·la

Si a última hora de la nit els crits catalans, alguns passats de to, eren la banda sonora de les siete calles, a primera hora del matí, a l'hora del vermut, l'ambient era molt més tranquil i els catalans, ara acompanyats de nens amb l'estelada per capa i nenes amb les quatre barres i la tricolor pintades a les galtes prenien els carrers. Sense crits. Però també hi havia menjar i beure. «No hem tastat l'aigua del País Basc, encara», explicava un català esperant una tapa de rabas al carrer de Somera.

I després de menjar, a comprar algun record de la visita internacional. Com que tot bon indepe ja té la seva ikurriña a casa, aquest any la moda passava per una cosa molt més basca: una txapela. No era de Gorostiaga però ja servia. Les riuades de catalans tips amb txapela i l'estelada al coll ha sigut la tònica general fins a un parell d'hores abans del partit, llavors tota l'afició ja s'ha desplaçat cap al Nou San Mamés.

A l'hora del partit tothom ha fet el que tocava. L'Eusko Abendaren Ereserkia i els "Segadors" han donat inici a un partit que ha acabat igual que els partits de 2006 i 2007, avorrits, i amb empat. Aquestes coses de partit amistós que obliguen a jugar a tothom i les segones parts, amb els jugadors menys bons, en converteixen en un suplici pels 44.000 espectadors que han omplert i han passat molt de fred al Nou San Mames.