Carme Chacón defineix millor que ningú el que han estat els dos mandats de José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant del govern espanyol. És on és per una foto. La que li van fer quan deia "capitán, mande firmes" en estat avançat de gestació i que, com era previsible, va donar la volta al món. A partir d'aquí, Chacón n'ha intentat vendre d'altres, com una excursió encara més embarassada a l'Afganistan, una altra amb un modelet exclusiu el dia de la Pasqua Militar o un ampli reportatge, de portada i onze pàgines, a tot color, en el suplement dominical del diari "El País", en què ens ensenyava la nevera (on, per exemple, podíem comprovar la seva confiança en l'aigua Bezoya i la llet Pascual) i, a més, compartia amb els col·legues del diari global en espanyol l'alletament d'un nen que, en aquest cas, portava un pa sota el braç abans i tot de néixer.

A banda d'això -i d'una breu passada pel ministeri d'Habitatge en plena bombolla immobiliària-, Carme Chacón també ha servit per comprovar que 1.672.777 catalans es poden equivocar simultàniament, com quan la van enviar al Congrés dels Diputats, amb 24 companys més, pensant en uns suposats guanys per a Catalunya.

Però fa una temporada que els fotògrafs ja no la segueixen. Els temps han canviat i, de cop, Chacón ha deixat de somriure. Ara ens renya a tots perquè no expressem prou la gratitud que, segons ella, li devem a Zapatero i Montilla per tot el que ens han volgut donar. 

En fi, que hem passat de desafectes a desagraïts. Sort que ella fa el que pot per nosaltres des del passeig de la Castellana.